Podem busca una altra Carmena

L’anècdota va viatjar 10.000 quilòmetres de tornada i està guardada en aquella intrahistòria de Podem que no sempre s’explica però que ofereix moltes més pistes que l’argumentari oficial per comprendre els desafiaments als quals s’enfronta el partit. Quan Manuela Carmena va viatjar a Buenos Aires l’agost del 2015, acvabada d’elegir alcaldessa de Madrid, la va rebre la llavors presidenta argentina, Cristina Fernández de Kirchner, que li va obrir la Casa Rosada. Fascinada per l’auge del podemisme, li va preguntar a l’alcaldessa: «¿I com estan els nois?». «¿Quins nois?», va respondre Carmena. «¿Quins han de ser? ¡Pablo i Íñigo!», va aclarir Kirchner. «Ah, no ho sé, amb prou feines tinc contacte amb ells», va adduir amb indiferència l’alcaldessa. La conversa va deixar Kirchner d’una peça, però es va ocupar que la conversa arribés a Madrid perquè a Podem tinguessin clar l’allunyament que Carmena mostra pel partit que va recolzar la seva candidatura com a independent al consistori.

La direcció de Podem va donar per fet des d’aleshores que Carmena no els donaria suport en les campanyes de les eleccions generals i va començar a preveure com seria de complicat de rellevar una figura tan simbòlica al capdavant de l’ajuntament amb més poder polític d’Espanya. En aquest dilema estan ara els morats.

L’alcaldessa manté ferma la seva promesa electoral de no presentar-se als comicis del 2019. A mig mandat, explica al seu entorn, està cansada dels conflictes estèrils que esclaten sovint entre les diferents famílies podemistes presents a l’ajuntament i ha arribat a amenaçar de dimitir en diverses ocasions. Diu que està desil·lusionada i que se sent sola lluitant contra regidors inexperts que aixequen els sabres a la mínima discrepància enarborant banderes i identitats partidistes.

Però Carmena no creu en els partits polítics, ni en les etiquetes ideològiques, sinó en l’eficàcia de la gestió. D’aquí ve la seva capacitat de mantenir relacions d’amistat amb dirigents de forces polítiques diferents de la que la va portar al càrrec.

A dos anys de les eleccions, el seu lloc no té recanvi. L’únic perfil amb nom propi després de l’alcaldessa és la portaveu de la corporació, l’errejonista Rita Maestre, però la seva joventut (29 anys) i la seva escassa experiència institucional la descarten: Podem sap que necessita algú amb més trajectòria i ella mateixa nega que sigui la que dirigirà l’ajuntament, encara que podria assumir el lideratge dels morats a la capital. 

SENSE NOMS

Després de l’assemblea ciutadana de Vistalegre 2, el podemisme madrileny es va omplir d’informacions i desmentiments sobre el retorn de Juan Carlos Monedero per ocupar la cadira de Carmena. Al cap i a la fi, el fundador del partit s’havia posat a disposició d’Iglesias en les primàries de Podem a Madrid, el novembre passat. El suggeriment no va prosperar llavors i, encara que a Podem són especialistes en dobles mortals enrere, el pablisme nega que tingui intenció de postular Monedero a l’alcaldia. ¿Aleshores qui? No hi ha més noms. Carmena es compromet a supervisar el seu relleu, però si té algú al cap, no ho ha dit.

Notícies relacionades

Tensió en el pablisme al filtrar que Errejón serà candidat a Madrid

El PP deixa sola Aguirre i l'empeny a dimitir

I mentrestant, el partit busca candidat amb magnetisme per guanyar, algú que, com l’alcaldessa, amalgami vot més enllà de les etiquetes ideològiques de l’esquerra. ¿Podem té grans perfils així? Errejón queda descartat –va pactar amb Iglesias postular-se com a candidat a la Comunitat de Madrid– i les files morades no semblen comptar amb quadros a l’altura d’un desafiament que inclou una altra incògnita: qui serà rival en el PP.

La delicada situació d’Esperanza Aguirre dificulta que pugui repetir el 2019 com a candidata, fet que ningú s’atreveix a vaticinar si és bo o dolent per a Podem. Al cap i a la fi, admeten, Carmena va guanyar la campanya el 2015 beneficiada pel seu antagonisme amb l’agressivitat d’Aguirre.