Jordi Pujol Ferrusola, en el nom del pare

Jordi Pujol Ferrusola es va donar a conèixer per al gran públic el febrer del 2015 al Parlament, quan va driblar i gallejar davant els diputats de la comissió d’investigació sobre la corrupció en una intervenció de quatre hores. Júnior, així l’anomenen en alguns cercles, va recórrer a la verborrea per escapar-se de les preguntes comprometedores i va acabar enumerant la flota de cotxes de luxe que posseeix. Finalitzada la sessió, a les 23.45 hores, el primogènit de l’expresident i l’advocat de la família, Cristóbal Martell, abandonaven la Cambra amb un somriure d’orella a orella. El ball havia sigut antològic.

Perquè Pujol Ferrusola (Barce-lona, 1958) no s’ha dedicat professionalment a la política, però la va mamar des de petit, s’hi sap desenvolupar a la perfecció i més d’un fins i tot li va criticar al seu pare que el seu primogènit aprofités la seva proximitat a la Generalitat per treure’n partit amb determinades actuacions. Encara més, tot i que es va decantar pels negocis –diu que és «dinamitzador econòmic»–, també va fer els seus intents a Convergència. El setembre del 1992, per exemple, al novè congrés del partit, es va alinear amb els sectors catòlics més nacionalistes de la formació per presentar una esmena a la ponència d’estratègia política. La intenció era frenar els intents de Miquel Roca d’establir acords estables amb el PSOE. Dies després, el pare de la Constitució va renunciar a la secretaria general.

Tesis independentistes

Tesis independentistesEn aquell moment, el primer dels set fills del clan ja era pròxim a les tesis independentistes, cosa que no li va impedir amb els anys tenir molts contactes a Madrid, inclosos noms que no són estranys a la llotja del Bernabéu.

Però tornem enrere. Campió de la Copa del Rei de rugbi amb el Barça el 1993, aficionat al parapent i viatger empedreït, Júnior va recórrer 37 països en dos anys, la qual cosa li serviria també per a les seves expansions futures. En el passat, una de les seves primeres feines la va aconseguir a l’empresa Tipel, propietat de la família de Lluís Prenafeta, el totpoderós secretari de Presidència durant la dècada dels anys 80 ara acusat al cas Pretòria.

El superior de Pujol II al departament de comercialització internacional d’aquella empresa era un tal Artur Mas, amb qui va entaular una profunda amistat. L’expresident, a la mateixa comissió Pujol però 10 dies abans que ho fes Júnior, va rebaixar el nivell de relació i es va escudar en el fet que els dos matrimonis no havien anat mai a sopar junts, però el primogènit del seu predecessor li va desmuntar la cuirassa a l’afirmar: «Mas és molt amic meu [...]. Sé que el dia que el necessiti, es posarà al telèfon. O em contestarà amb una carta. Jo no vaig a sopar amb els meus amics íntims. Soc molt amic del meu advocat i no hem anat mai a sopar». Separat de Mercè Gironès, amb qui es va casar el 1986, també és molt amic de l’exconseller Felip Puig.

Notícies relacionades

Oriol Pujol, el pròxim episodi del clan

Jordi Pujol Ferrusola i Ignacio González comparteixen presó 'VIP' a Soto del Real

Pujol Ferrusola també era molt amic de María Victoria Álvarez. Fins i tot una mica més que amics. Tot i que va ser ella qui va obrir la caixa dels trons al declarar a la policia els suposats tripijocs de la família i les pujades de diners en bosses d’esport a Andorra. A partir d’aquí –i també de la gravació de La Camarga–, es va començar a estrènyer el setge sobre Júnior, van sortir a la llum els seus tèrbols entramats societaris en països com l’Argentina, Mèxic, el Paraguai, Panamà... i també va aflorar, després de la confessió del seu pare, que ell havia sigut el gestor a partir dels anys 90 del suposat llegat andorrà que els va deixar l’avi.

«L’important és saber portar el nom», va dir en una entrevista el 1984. Als jutjats no ha pogut esquivar els jutges amb la facilitat amb què va regatejar al Parlament.