Tres detinguts a Barcelona pels atemptats de Brussel·les

Dilluns 21 de març del 2016. A l'aeroport de Zaventem a Brussel·les ningú sospita que, al cap de 24 hores escasses, s'hi produirà el pijtor atemptat terrorista en la història de Bèlgica Bèlgica. En aquell moment, a la terminal, tres marroquins a la trentena esperen per agafar un avió a Barcelona. És un dia complex a l'aeròdrom. Hi ha vaga i uns quants vols han sigut cancel·lats, entre ells el dels joves, que acaben optant per volar a la capital catalana fent escala a París.

Tots tres volen amb papers falsificats. Posen fi així a una setmana a la capital belga, on han fet nit en diversos aparthotels i han tingut contacte amb diversos individus. Alguns dels seus contactes es mouen en el difús ecosistema criminal belga, on el tràfic de drogues, d'armes i el gihadisme se solapen. Sobretot, durant aquests dies, s'han vist en diverses ocasions amb Iassín Attar, un marroquí que té un paper central en el cas.

Hores més tard, el 22 de març a primera hora del matí, una cèl·lula terrorista vinculada a l'Estat Islàmic ataca a l'aeroport de Zaventem i a l'estació de metro de Maelbeck, i causa la mort de 32 persones i en fereix 340. Cinc dies després, la policia deté Iassín Attar, a qui acusa d'haver proporcionat suport logístic als terroristes autors de la massacre.

Iassín Attar, que des d'aleshores segueix a la presó, és moltes coses alhora. Presumptament involucrat en el tràfic de drogues, és cosí dels germans Ibrahim i Khalid Bakraoui, que es van fer esclatar per cometre els atemptats (un al metro i l'altre a l'aeroport). I, a més, és germà d'Oussama Attar, el gihadista veterà de la guerra de l'Iraq considerat el cervell d'aquests atacs i que és el gihadista més buscat d'Europa.

Els policies belgues van rastrejar l'activitat d'Attar els dies i les setmanes previs a l'atemptat. Va ser aleshores quan van aparèixer els tres marroquins. Després d'aconseguir aclarir quina era la seva identitat, ja que es movien amb documentació falsa, els investigadors van aconseguir saber que residien a Barcelona. La jutge belga que investiga els atemptats va demanar llavors la col·laboració a l'Audiència Nacional. Els Mossos, gràcies a un avís ciutadà que alertava sobre mercadeig amb drogues, ja seguien la pista a diversos d'ells.

MOSSOS ENVIATS AL MARROC

A poc a poc, els Mossos, amb la col·laboració del Cos Nacional de Policia, el CNI i la Policia Federal Belga, van anar estirant el fil. Fins aquest dimarts a la matinada, quan, a les 4.30 hores, en l'operatiu antigihadista més important dels últims tres anys, 350 membres de la policia de la Generalitat van irrompre de forma simultània en 12 pisos i locals de Barcelona (al carrer de Viladomat), l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Cornellà, Masquefa i Ripollet, on van detenir nou persones: vuit marroquins i un espanyol d'entre 31 i 39 anys. L'operació va continuar hores més tard, a 1.200 quilòmetres, a Tànger, on la policia marroquina, amb la presència de mossos --cosa molt poc habitual-- i policies nacionals, va practicar escorcolla a les vivendes que els detinguts a Barcelona tenien en aquesta ciutat.

En els registres s'hi van localitzar 500 grams d'haixix, 35.000 euros, dues pistoles i un revòlver. En conjunt, els detinguts han sigut acusats de pertinença a organització terrorista, grup criminal relacionat amb el tràfic de drogues, tinença il·lícita d'armes, blanqueig de capitals i apropiació indeguda.

No obstant, sis d'ells no tenen, en principi, cap vinculació amb el gihadisme. Es tracta presumptament de persones dedicades al tràfic de drogues que, a més, atraquen altres narcotraficants per robar-los i vendre la seva mercaderia. Això sí, s'investiga si els beneficis que obtenien del narcotràfic servien per finançar el gihad.

PRIMERA NOTÍCIA A BÈLGICA

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Els tres que van viatjar a Brussel·les són els que centren les indagacions ja que la policia de la Generalitat els acusa de pertinença a l'Estat Islàmic i d'haver col·laborat en l'atemptat de Brussel·les. Les investigacions se centren ara a determinar quina va ser l'activitat dels detinguts durant els dies que van passar a la capital belga: és a dir, si formen part de la cèl·lula gihadista o si només coneixien els terroristes de Brussel·les per la seva vinculació com a traficants.

La premsa belga, país on els arrestos a Barcelona han sigut la notícia de portada durant tota la jornada, va informar que l'objectiu de la batuda era Oussama Attar, el cervell dels atemptats. No obstant, fonts de la investigació han informat a EL PERIÓDICO que Attar no està detingut i que la seva presència no ha sigut mai detectada a Barcelona.