Rajoy no vol veure, no vol escoltar

Una altra vegada Mariano Rajoy i la seva capacitat de supervivència. La seva resistència davant l’oposició interna, davant els escàndols de corrupció, davant qualsevol cosa que el pot perjudicar ha quedat demostrada de manera profusa en els últims anys. Aquests dies s’ha sabut que Jesús Gómez, un diputat autonòmic del PP de Madrid va denunciar davant la mateixa Esperanza Aguirre i davant la cúpula del partit nacional que Ignacio González tenia un compte a Suïssa. És a dir, la informació va arribar fins al president del partit, que mesos després, va decidir no comptar amb González per a la presidència de la Comunitat de Madrid i va presentar Cristina Cifuentes per al càrrec.

I un altre episodi recent: la setmana passada, Aguirre va declarar com a testimoni en el 'cas Gürtel' davant l’Audiència Nacional que l’extresorer del PP Álvaro Lapuerta la va advertir en presència de Rajoy que Arganda del Rey i Majadahonda tenien la intenció de treure a concurs públic parcel·les a un preu que perjudicava les arques municipals. L’exlideressa va implicar d’aquesta manera Rajoy en el coneixement del 'pelotazo' immobiliari i part de la xarxa corrupta.

Però admetre que se saben segons quines coses, que s’han llegit segons quins informes (alguns no només fullejats a Génova, també els que ha publicat la premsa) pot comportar greus conseqüències, i per aquest motiu Rajoy ha optat per no voler veure ni sentir durant anys. Malgrat això, el president haurà de declarar com a testimoni en el judici del 'cas Gürtel' i és probable que hagi de fer front a una comissió d’investigació al Congrés sobre la caixa b. ¿O ens hem oblidat que Luis Bárcenas va declarar davant el jutge que, el 2009 i el 2010, va entregar al mateix Rajoy dos sobres amb 20.000 i 25.000 euros? 

Notícies relacionades

Rajoy, sobre la corrupció: "Qui la fa la paga, com s'està demostrant"

El Congrés accelera perquè Rajoy declari per la corrupció del PP

El polític gallec va intentar fer equilibris impossibles en ple tsunami pels 'papers de Bárcenas': mentre ell enviava missatges de suport a l’extresorer («Luis, ho entenc. Sigues fort. Demà et trucaré», li va escriure el cap de l’Executiu el dia que 'El Mundo' va destapar l’escàndol dels sobresous i 48 hores després de conèixer-se els comptes a Suïssa), membres del partit carregaven contra ell per intentar frenar l’estupefacció de la societat. Rajoy sempre ha llançat altres a representar aquest rol, en aquest cas i quan ha volgut que companys de files deixessin el càrrec. Ell fa un pas enrere i calla i altres actuen. Ho va tornar a fer fa pocs dies. Quan es va saber que haurà de testificar, el PP va treure un comunicat en què va carregar contra el jutge. Això sí, com ahir va dir des de Montevideo, ell, com a «president del Govern», defensa la separació de poders i no destorbarà «de cap de les maneres» la tasca de la justícia.

I l’impertèrrit Rajoy segueix amb aquesta manera de funcionar perquè va arribar a la Moncloa amb el 'cas Gürtel' com a llast i allà s’ha mantingut, dues eleccions generals després, malgrat l’operació Púnica, Bankia i Rodrigo Rato, els casos 'Taula', 'Brugal', 'Cooperació'… Un fet insòlit en altres països, en els quals ocultar una infracció de trànsit o copiar una tesi acaba amb les carreres dels polítics.