Podem intenta acorralar el PSOE amb una moció fallida contra Rajoy

La moció de censura contra Mariano Rajoy neix morta per l'absència de suports parlamentaris, però suposa un torpede en la línia de flotació d'un PSOE escapçat i amb les primàries a tres setmanes a l'horitzó. Si fa mal o no és una cosa a avaluar, però els socialistes s'han regirat incòmodes contra la maniobra de Podem aquest dijous, convençuts que la iniciativa busca atacar-los en un moment de vulnerabilitat. L'equip de Susana Díaz va més enllà i creu que, a més, els morats intenten afavorir Pedro Sánchez. L'exsecretari general havia demanat la dimissió del president del Govern just abans que els liles donessin a conèixer la seva proposta, aquest dijous. 

Quan Pablo Iglesias ha comparegut al Congrés per anunciar que té la voluntat d'arribar a pactes amb la resta de partits era conscient de les escasses possibilitats d'èxit, però també, del rèdit polític que pot obtenir amb aquest nou cop d'efecte, ja que col·loca els socialistes, amb qui es disputa l'electorat, en la difícil tessitura de no participar en la destitució de Rajoy. 

Ha presentat una proposta no gaire esbossada. No ha detallat si es tracta d'una moció destinada a convocar noves eleccions o si plantejarien un candidat alternatiu per presidir el Govern, ni qui podria ser, tenint en compte que els socialistes estan pendents de les seves primàries el 21 de maig. “Això no va de noms ni de cares”, ha rematat el número u de Podem.

El PSOE ha sortit de seguida a dir el que era previsible: que no recolzarà una moció de censura contra Rajoy perquè no confia en Iglesias, a qui adjudica “mala fe i falta de rigor”, sinó altres fórmules parlamentàries per acorralar el PP.  

PERDRE PER GUANYAR

El cap podemista sap prou bé que un partit sense secretari general difícilment se sumarà a una iniciativa d'aquesta transcendència per tombar el Govern, de manera que, en el càlcul, entra perdre la moció de censura quan arribi al ple --les pròximes setmanes-- a canvi d'erigir-se en el flagell contra la trama. Iglesias no enderroca Rajoy, però pot visibilitzar-se com a líder de l'oposició. 

La maniobra ha enervat el PSOE, que la veu com un moviment per fe mal al projecte socialista. L'equip de Díaz apunta, a més, que entre els morats hi ha una “evident voluntat d'interferir” en les primàries i d'afavorir Sánchez. En la seva opinió, si Iglesias tingués voluntat de tirar endavant la moció, primer hauria negociat. Ho comparen amb l'escenificació del Govern de coalició, fa un any. “El que vol és desviar l'atenció i al final li fa un favor a la dreta, com l'hi va fer aleshores, deixant Rajoy perquè el que pretenia era fer mal al PSOE”, ha criticat Díaz. 

López ha negat tota credibilitat a Podem. “Quan ha tingut l'oportunitat real d'un canvi a Espanya, Iglesias ha votat 'no' a un president socialista”, ha lamentat l''exlehendakari'. Sánchez s'ha emparat en la falta de detalls del projecte. “No puc opinar sobre les coses que no conec”, ha sentenciat.

MALESTAR AL CONGRÉS

Entre la resta de partits, malestar per la posada en escena dels podemistes. Iglesias, el cap d'En Comú Podem, Xavier Domènech i el d'IU, Alberto Garzón, han comparegut per explicar la seva proposta i han anunciat que havien emprès les converses amb la resta de dirigents polítics. No han avançat quines respostes havien rebut. Els portaveus han deixat clar que denominar “conversa” al contacte que s'havia iniciat era d'un entusiasme hiperbòlic.

Han coincidit que només havien rebut trucades o missatges quinze minuts abans que comencés la roda de premsa. Iglesias i Domènech han trucat al president de la gestora del PSOE, Javier Fernández, a Albert Rivera (C’s), Marta Pascal (PDECat), Oriol Junqueras (ERC) i Andoni Ortuzar (PNB). C’s s'ha negat a participar en un “circ”.

Els partits catalans han deixat el seu suport o rebuig en suspens. Els republicans el condicionen a garantir-se la celebració del referèndum la segona setmana de setembre. Els convergents demanen que els expliquin amb detall el full de ruta. A Compromís, socis electorals d'Iglesias, no els han avisat i ho han sabut per la premsa. 

El cop d'efecte ha donat al PP i al Govern una treva al desviar el focus d'atenció de la corrupció. Fonts dels conservadors admeten un cert alleujament al veure disminuïda la pressió mediàtica després d'encadenar escàndols de corrupció durant les dues últimes setmanes, informa Pilar Santos.

GONZÁLEZ A LA RETINA

A Podem estan determinats a portar la moció al ple (en tenen prou amb els seus 71 diputats, se'n necessiten 35) tot sabent que perdran i no podran presentar-ne una altra fins al nou període de sessions. Serà la tercera de la democràcia. Les dues anteriors van fracassar, però amb resultat diferent. El 1980 Felipe González no va enderrocar Adolfo Suárez, però va emergir com a líder. Antonio Hernández Mancha, en canvi, es va suïcidar políticament el 1987 justament contra González.

Notícies relacionades

Pedro Sánchez: "Rajoy ha de dimitir"

Rajoy no vol veure, no vol escoltar

Iglesias coneix al mil·límetre els errors i encerts de l'expresident. Sap perfectament que pot aprofitar una bala d'or contra el seu gran adversari, ara feble, o fracassar en l'intent. Però si hi ha alguna cosa que ha demostrat que assumeix és el risc.