Els 'cadàvers' polítics de Rajoy

Resisteix i venceràs. Amb aquesta màxima, Mariano Rajoy ha anat sobrevivint en la seva llarga trajectòria davant els conflictes polítics, com el desafiament independentista i els enemics interns i, sobretot, davant els escàndols de corrupció que assetgen el partit. Per això, l’estratègia utilitzada està de sobres foguejada: deixar caure els protagonistes dels episodis tèrbols per tractar de posar un tallafoc al voltant del líder i el seu equip de màxima confiança. D’aquesta manera, el president ha anat deixant un reguitzell de cadàvers polítics de dirigents que, en la immensa majoria dels casos, s’han immolat. És a dir, Rajoy els ha marcat el camí fins al precipici, però després s’hi han llançat ells tots sols.

La llista de caiguts per la corrupció és llarga i profusa. Esperanza Aguirre ha sigut l’última a unir-s’hi, però amb força probabilitat ben aviat tindrà nous companys de viatge cap a l’avern. Rajoy no va moure ni un dit per desfer-se de la seva arxienemiga i, com sol fer, ho va deixar tot en mans de la cúpula del PP.

Així, el mateix dia que van detenir l’expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González, la direcció del partit va començar a insinuar davant els periodistes que l’arrest del número dos d’Aguirre complicava que ella repetís en les llistes com a candidata a l’Ajuntament de Madrid. L’endemà, va començar a filtrar el seu desig que deixés l’acta, mentre en públic evitava donar-li suport. Tot perquè la lideressa rebés el missatge que estava completament sola. Aquesta situació, unida al fet que ella ja havia establert el precedent d’assumir la seva responsabilitat in vigilando, va fer que Aguirre tirés la tovallola.

Unes setmanes abans també havia dimitit Pedro Antonio Sánchez, imputat pel 'cas Auditori'. En un principi, Rajoy va demanar respectar la presumpció d’innocència, cosa habitual en ell. Però, tres dies abans que es votés la moció de censura contra el president de Múrcia, va arribar la demolidora resolució del jutge del 'cas Púnica', que va atribuir al dirigent tres nous delictes, i el PP es va veure forçat a fer marxa enrere. En aquesta ocasió, Rajoy sí que va parlar amb ell i, amb el coordinador, Fernando Martínez-Maillo, van acordar les condicions de la seva sortida, que Sánchez va vendre com un sacrifici per evitar un Govern tripartit a la regió.

Tot i això, en una d’aquestes jornades negres que pateixen els conservadors periòdicament –en què es va saber, en primer lloc, que Jaume Matas, un dels primers cadàvers corruptes de Rajoy, ultimava un pacte amb la fiscalia per confessar els seus delictes i, en segon lloc, que el Tribunal Suprem obria una investigació penal a Rita Barberá–, el PP va començar a sondejar l’exalcaldessa perquè fes un pas enrere.

Més rebel va ser la difunta Rita Barberá, pes pesant del PP i amiga de Rajoy. La seva estima al càrrec i les seves altives i esperpèntiques explicacions al voltant del 'cas Taula' van causar una implosió al PP, amb els joves vicesecretaris demanant mà dura mentre el president es mantenia al seu costat.

Barberá s’hi va resistir i només va acceptar abandonar temporalment la militància del partit després que aquest l’amenacés de convocar l’òrgan precís per expulsar-la. L’exalcaldessa es va aferrar a la seva acta de senadora, fins que, amb disgust de Rajoy i de tot el PP, va morir d’un infart i, amb la seva mort, va cessar la polèmica.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Girant els ulls enrere, abans que ells van caure Luis Bárcenas, Rodrigo Rato, Francisco Camps, Carlos Fabra, Ana Mato i José Manuel Soria. Uns van demanar voluntàriament la baixa al PP i d’altres van dimitir dels càrrecs, com l’exministra, per beneficiar-se presumptament de la trama Gürtel, i l’extitular d’Indústria, per les seves mentides relacionades amb els 'papers de Panamà'.

Tot i que l’'operació empenta' hagi sigut la tàctica més repetida per Rajoy, davant casos flagrants com el de González i Alfonso Rus, enxampat en una gravació comptant bitllets, el PP ha actuat d’ofici. Tot amb un objectiu definit: salvar les sigles i el cap del líder.