El fangar del PP

«He nomenat 500 càrrecs i únicament dos m’han sortit 'rana'», va proclamar Esperanza Aguirre el febrer del 2016. Mentida. La dona que va accedir a la presidència de la Comunitat de Madrid a cop de 'tamayazo' i que va acabar dimitint aquest 24 d’abril com a regidora de la capital arrossegada pel 'cas Lezo' i la 'Púnica' ha vist com la corrupció esquitxava nombrosos càrrecs del seu entorn. Però aquest no és solament un cas aïllat. El PP continua acumulant escàndols i exdirigents cridats a rendir comptes davant la justícia. Fins i tot el mateix partit està acusat com a beneficiari a títol lucratiu en el cas Gürtel, el mateix pel qual Mariano Rajoy ha sigut citat a declarar com a testimoni.

Madrid i el País Valencià són els territoris més afectats, però el fangar s’estén a moltes altres autonomies i genera un dany a les institucions mai vist fins ara. També la línia temporal es remunta del segle passat fins a la dècada actual. Jaume Matas i Rodrigo Rato han sigut els primers ministres aznaristes a ser condemnats a penes de presó. Tres extresorers del partit, inclòs l’ínclit Luis Bárcenas, estan sent investigats per la justícia, que indaga en el presumpte finançament irregular dels conservadors. La història (o malson) sembla que no té fi. H

POLÍTICS DE PRIMERA FILA, TRESORERS I DELFINS

El gran escàndol del PP és el 'cas Gürtel', amb tres extresorers i una vintena de càrrecs de primer nivell al banc dels acusats i ramificacions per tot Espanya. Li va esclatar a Mariano Rajoy el 2009, però això no va ser obstacle perquè arribés a la Moncloa amb una majoria absoluta contundent. I mentre els espanyols s’indignaven amb els sobres de Luis Bárcenas, els comptes a Suïssa, les adjudicacions a dit i les comissions, es va formar una altra trama de corrupció municipal i autonòmica que va començar a desmuntar-se amb l’anomenada operació Púnica. Per ella està empresonat un dels seus capitostos, Francisco Granados, home clau de tots els governs regionals d’Esperanza Aguirre. 

En aquests executius va ser sempre vicepresident Ignacio González, també empresonat des de fa uns dies a Soto del Real pel cas Lezo, en què s’investiga una trama al voltant de l’empresa pública d’aigua Canal de Isabel II, amb què es van desviar almenys 23 milions d’euros.

EL ‘CAS GÜRTEL’

El 6 de febrer del 2009, el jutge Baltasar Garzón va coordinar una operació contra una xarxa de corrupció lligada a alts càrrecs del PP que operava fonamentalment a Madrid i València. Entre els detinguts aquell dia hi havia Francisco Correa, presumpte cervell i un home clau en la vida interna del PP els deu anys anteriors.

La instrucció de Gürtel està dividida en múltiples peces, entre elles la dels papers de Bárcenas i la relativa a la primera època de la trama, entre el 1999 i el 2005. I és aquesta última causa per la qual el tribunal de l’Audiència Nacional ha decidit citar a declarar com a testimoni Mariano Rajoy. El president del PP haurà de respondre preguntes sobre la seva relació aquells anys amb Correa, perquè el polític gallec ja estava al timó del partit, com a vicesecretari i secretari general. Correa va declarar a l’octubre davant l’Audiència Nacional que l’extresorer Luis Bárcenas el va introduir al PP i que amb ell va organitzar un sistema perquè les grans obres realitzades en aquells anys fossin adjudicades a empreses que pagaven comissions de diner negre. Correa entregava una part de les comissions a l’extresorer, al seu domicili i també al carrer de Gènova. «Carreteres, autopistes i obres de l’AVE», va declarar davant el tribunal. 

L'OPERACIÓ PÚNICA

Aquesta operació, per la qual Granados és a la presó des del 2014, ha provocat la dimissió d'una quinzena d'alcaldes i regidors i d'una desena d'alts càrrecs a Madrid, Lleó i Múrcia: l'últim, l'expresident d'aquesta comunitat, Pedro Antonio Sánchez. La trama va firmar adjudicacions públiques per valor de 250 milions a canvi de comissions il·legals. El sumari pot acumular més responsabilitats polítiques, perquè el jutge, Eloy Velasco, manté sota secret la peça del suposada finançament il·legal del PP a Madrid. 

EL ‘CAS LEZO’

Velasco és també el jutge instructor d'aquest escàndol que va sortir a la llum fa 10 dies i que té el seu nucli al PP de Madrid. González, delfí d'Aguirre, i diversos membres de la seva família estan implicats en una trama que va desviar diners del Canal de Isabel II. González va presidir l'organisme que la gestiona entre 2003 i 2012, abans d'ocupar la presidència de la Comunitat (2012-2015). Les converses gravades han posat en perill el ministre de Justícia, Rafael Catalá, per l'actitud de complicitat amb els investigats. Catalá compareixerà el 10 al Congrés. 

L'INCOMBUSTIBLE 'CHAPAPOTE' VALENCIÀ

Al País Valencià, la taca de la corrupció del PP és tan gran que tres dels quatre expresidents populars estan investigats. Eduardo Zaplana, en l’operació Lezo; Francisco Camps, pel 'cas Fórmula 1', que indaga l’arribada i la gestió del Mundial; i José Luis Olivas, ja condemnat per falsedat documental, per la sortida a borsa de Bankia i per operacions de Bancaixa al Carib. L’únic que se n’escapa és Alberto Fabra, encara que el podria esquitxar el cas Valmor, la compra pública de la ruïnosa empresa que muntava la F-1.

En el següent esglaó, el dels consellers, el primer condemnat va ser Rafael Blasco, que fa dos anys que és a la presó pel cas Cooperació, que va provar el desviament de fons per al desenvolupament, i té pendents dues causes similars. Milagrosa Martínez ha sigut sentenciada a nou anys per arreglar la instal·lació dels estands de Fitur en la branca valenciana de 'Gürtel'. Juan Cotino està investigat per la gestió de la visita del Papa a València i Vicente Rambla serà jutjat pel finançament del partit juntament amb Ricardo Costa, exsecretari general del PPCV.

Tres expresidents de les tres diputacions també estan investigats. L'alacantí José Joaquín Ripoll, per un pla de expresidents de les tres diputacions també estan investigats. L’alacantí José Joaquín Ripoll, per un pla de residus, una peça separada del 'cas Brugal', en què també està imputada Sonia Castedo. A València, Alfonso Rus va ser detingut en el cas Imelsa, l’empresa pública que gestionava Marcos Benavent, el 'Jonqui dels diners', que va reconèixer el cobrament de comissions. Una de les seves branques és el 'cas Taula', en què es va imputar per blanqueig Rita Barberá i nou dels seus regidors a València. Les seves tres últimes campanyes estan sent investigades. El castellonenc Carlos Fabra acaba de complir condemna de quatre anys per defraudar Hisenda, però té una causa pendent per un patrocini i una altra pel lloguer d’un camp de golf... Tot el PP suma i segueix. 

DE GURÚS A DELINQÜENTS I ALTRES MARRONS

Rodrigo Rato i Jaume Matas semblen competir a veure qui acumula més condemnes i imputacions.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

L’home batejat pel PP com a artífex del «miracle econòmic» ha acabat sent un fallit guru ja condemnat per les targetes 'black' a quatre anys i mig de presó per apropiació indeguda. Sobre ell pengen també el judici del 'cas Bankia' i l’atribució de presumptes delictes com aixecament de béns, frau fiscal, blanqueig de capitals, falsedat documental... Tot per desenes de milions d’euros tèrbols i amb peticions de sis mesos a sis anys de presó.

Pel que fa a Matas, l’exministre i expresident balear també té causes pendents, però ja ha sigut condemnat pel 'cas Nóos' a tres anys i vuit mesos per prevaricació i malversació, pena que se suma a una altra sentència de nou mesos per tràfic d’influències en el 'cas Palma Arena' i a una altra d’una multa de 9.000 euros per la contractació fictícia de la seva dona. Un altre exministre, en aquest cas de l’era Rajoy, José Manuel Soria, també va sortir esquitxat per escàndols i fins i tot pels anomenats papers de Panamà.