L'obsessió anti-PSOE alimenta la moció de censura de Podem

Pablo Iglesias es resisteix a una negativa per resposta i torna a pressionar el PSOE, ara per carta, perquè es repensi el seu rebuig a la moció de censura contra Mariano Rajoy que va anunciar dijous. Els últims escàndols de corrupció del PP van encoratjar una decisió que Podem estava analitzant des de feia temps, però hi ha altres raons de pes que alimenten la iniciativa i en totes batega l'obsessió anti-PSOE: la determinació d'atacar frontalment el rival amb què lluita per la mateixa forquilla d'electorat, aprofitant la seva situació de vulnerabilitat amb l'objectiu últim de superar-lo i sotmetre'l. 

El moment no és intranscendent. La direcció morada observa amb inquietud que no millora a les enquestes, tot i que els socialistes estan encallats en una crisi existencial des de l'octubre, i després d'haver constatat que, fins i tot sense líder, han aconseguit taponar la fuga de votants que se n'anaven a la força morada. És conscient que no ha capitalitzat una oportunitat daurada i que el temps de regal s'acaba. El 21 de maig el PSOE tornarà a tenir secretari general. 

Amb aquesta preocupació a la retina, el fangar de corrupció al PP, l'incident amb la Cadena Ser d'Irene MonteroIrene Montero i la crítica a les xarxes socials als últims tuits del partit van accelerar dijous la decisió de posar en marxa una iniciativa que neix morta (PSOE, C's i el PNB la rebutgen), però que permet a Podem tornar a l'arena política i intentar situar els socialistes a l'abisme: o s'hi uneixen o paguen el cost d'aparèixer com el salvavides de Rajoy. 

Ho admet la família anticapitalista en un comunicat, en què reconeix que la iniciativa és "un bon moviment tàctic" amb tres finalitats: escindeix el Parlament en dos blocs definits, genera contradiccions en el PSOE i permet fer política "des de la indignació".

APUNTAR AL PARTIT O AL NOU LÍDER

Iglesias ha de decidir ara si presenta la moció abans que es conegui el resultat de les primàries socialistes, que implicaria un atac genèric contra el partit, o s'espera a conèixer qui és el nou secretari general i el rep amb una bala d'or al Congrés. El debat se celebra cinc dies després del registre i Iglesias sap que és una arma de doble tall. Pot apoderar-lo com a líder de l'oposició si aconsegueix instal·lar el marc que el PSOE sustenta Rajoy, o bé pot veure arruïnada tota credibilitat si el perceben com un kamikaze.

La seva obsessió anti-PSOE no és nova, però la seva anàlisi ha variat. Podem neix (2014) amb el convenciment que no serà hegemònic si no aconsegueix “sotmetre” els socialistes i confia a arrossegar-los cap a la pasokització, en un procés de destrucció similar al dels socialistes grecs. Després de la frustració del 26-J per no aconseguir l'augurat ‘sorpasso’, com superar el PSOE constitueix per als morats un motiu de discrepància interna que va quedar constatat en les diferents lectures que van fer a l'assemblea ciutadana Vistalegre 2 les grans famílies morades. 

PUGNA PER LIDERAR L'OPOSICIÓ 

Notícies relacionades

Podem intenta acorralar el PSOE amb una moció fallida contra Rajoy

El PSOE, compte enrere per a les primàries més tenses

El pablisme desconfia ara que el PSOE “experimenti un procés de deteriorament com el del PASOK a Grècia o el del Partit Socialista a Itàlia”, creu que pot seguir sent fort en alguns territoris, però veu difícil que pugui “hegemonitzar l'oposició al PP”. Això el porta a defensar contundència contra el que considera les incoherències dels socialistes i aixecar així la bandera com a líders de l'oposició al PP, meta fonamental d'aquesta legislatura. Això explica el discurs de la calç viva i la figura de Felipe González al 'tramabús'.

L'errejonisme no vol un xoc frontal, advoca per ser “hàbil” i no decidir l'estratègia en funció del PSOE. Per a aquest corrent, l'obstinació per destruir els socialistes obeeix a velles disputes d'altres forces de l'esquerra, però no ha de marcar el camí de Podem. Després de la victòria pablista a Vistalegre 2 aquest plantejament queda superat i els afins a Íñigo Errejón se sumen a la moció sense aparent entusiasme.