El PNB, a punt d'aconseguir un acord milionari a canvi dels seus cinc escons

El PNB confia a tancar un acord amb el Govern central sobre els Pressupostos per al 2017 a canvi d’una actualització de la quota. El portaveu de l’Executiu basc, Josu Erkoreka, va assegurar ahir que el pacte bilateral amb l’Estat per actualitzar l’aportació que Euskadi realitza anualment per les competències no transferides està «molt avançat». Encara que no va voler avançar xifres, les institucions basques reclamen 1.600 milions d’euros per la liquidació de la quota, quantitat que estimen que han pagat de més en l’última dècada.

Erkoreka va destacar que aquest acord econòmic comportaria «15 anys de pau fiscal» per a les institucions basques. Aquest termini de temps és el resultant dels deu anys que estan a punt de liquidar-se de la quota des del 2007 i els pròxims cinc anys que abraçarà la nova llei quinquennal que s’està negociant, que pren l’any 2017 com a any base. Aquesta norma estableix el mètode de càlcul de les aportacions que ha de fer Euskadi fins al 2021, i és determinant per evitar que hi hagi nous conflictes entre Vitòria i Madrid els pròxims anys.

ASSUMIR RISCOS

En tot cas, el portaveu de l’Executiu va puntualitzar que encara no s’ha arribat a un acord. De fet, es podria tancar fins i tot amb el debat de les esmenes a la totalitat que ja s’ha iniciat al Congrés. En tot cas, el Govern basc es mostra «optimista» davant la possibilitat de tancar un acord «com més aviat millor». Oficialment, la negociació sobre la quota correspon al Govern basc, no al PNB com a partit, però els dos àmbits s’han barrejat en aquest procés.

D’aquesta manera, els penabistes aconseguirien, amb el vistiplau del PSE, el seu soci, un acord molt beneficiós per a les arques basques a canvi dels cinc vots que necessita el Govern del PP al Congrés. Amb aquest suport, el president Mariano Rajoy aconseguiria els 175 vots, amb els de Ciutadans i Coalició Canària, que impedirien que s’aprovés una esmena a la totalitat. Els penabistes assumeixen el cost que suposa avalar un Executiu assetjat per la corrupció, però consideren que és el moment d’assumir riscos perquè l’ocasió permet aconseguir uns suculents dividends.

Les negociacions entre PP i PNB també aborden el traspàs de diverses transferències pendents, la retirada de recursos davant el Tribunal Constitucional contra lleis i actuacions de les institucions basques i la creació d’una tarifa elèctrica especial per a les empreses basques, que es queixen que el seu alt preu és un llast per a la seva competitivitat. A més, no es descarta que hi incloguin algun paquet d’inversions estratègiques, ja que els penabistes aspiren a aconseguir el compromís de Madrid per millorar les infraestructures ferroviàries basques i accelerar l’arribada del tren d’alta velocitat (AVE) a Euskadi.

REGATEIG DEL PSE

Sobre aquesta qüestió, la secretària general del PSE, Idoia Mendia, va puntualitzar ahir que, encara que els socialistes formen part del Govern basc, el PNB «és un altre partit», de manera que haurà de ser la formació d’Andoni Ortuzar la que expliqui «per què i en què basa» el seu possible suport als comptes del Govern popular.

Notícies relacionades

El Govern es bolca en la negociació amb PSOE i PNB

El PNB dona oxigen a Rajoy amb els comptes malgrat la corrupció

Mentre el president del PP basc, Alfonso Alonso, va expressar la seva confiança que el PNB actuarà amb «responsabilitat i compromís», des d’EH Bildu el seu parlamentari Iker Casanova va sostenir que l’acord pressupostari que es perfila entre penabistes i populars serà «nefast» per a la ciutadania basca i, a més a més, «consolidarà el model de dependència» d’Euskadi respecte a l’Estat.

De fet, la coalició 'abertzale' es va concentrar ahir davant les seus del PP a Sant Sebastià, Vitòria, Bilbao i Pamplona per denunciar la corrupció i criticar el suport del PNB als comptes de Rajoy.