El pragmatisme, segons Rajoy

Mariano Rajoy fa dos anys que diu que el sobiranisme català és el principal «desafiament» que té com a governant i assumeix que la solució no és fàcil. L’anomenada operació diàleg que va encarregar a la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, ha passat aquesta setmana a anomenar-se provisionalment operació pragmatisme.

Tant en públic (per boca de dirigents del PP i del ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro), com en privat, diferents membres del Govern i del partit que els sustenta seguien defensant durant aquests dies al Congrés dels Diputats que el sentiment sobiranista disminuirà a canvi de diners, a canvi d’aquell «talonari» que, com van dir a Podem, Mariano Rajoy ha tret per aconseguir el suport del PNB als seus Pressupostos després de la millora de la quota.

Així va funcionar amb Jordi Pujol i amb José Montilla durant dècades, deuen pensar. La vicesecretària del PP, Andrea Levy, va assenyalar el camí als partits catalans i els va convidar a «defensar» les esmenes parcials als comptes de l’Estat si finalment volen obtenir també algun rèdit. Sembla que els populars s’estimen més mirar «cap a un altre costat» i no volen acabar de llegir les enquestes que, tal com com reflecteix l’última, que ha sigut  elaborada pel Centre d’Estudis d’Opinió, assenyalen que el 44,3% dels catalans volen que Catalunya sigui un Estat independent. La «desafecció» de la qual l’exalcalde de Cornellà ja va advertir el 2007 ha esdevingut això.  

QUATRE ANYS DE MENYSPREU

Durant anys, la resposta de Mariano Rajoy davant el repte independentista català va ser jurídica; ara, amb la lleu recuperació econòmica que viu Espanya, es torna a plantejar l’econòmica via inversions (tenim les promeses en infraestructures del president del Govern) i a través del model de finançament autonòmic (lluny de la bilateralitat que reclama Catalunya).

La falta dels gestos polítics envers Catalunya es mostra d’una manera més crua si és que és possible amb l’acostament mostrat recentment al PNB just després de quatre anys en què Mariano Rajoy i el PP han menyspreat sistemàticament l’oposició, sobretot els nacionalistes.

«Això és fer política. Ara els necessitem i, pesi a qui pesi, sabem dialogar i pactar», reivindiquen fonts del Govern, que rebutgen que aquesta estratègia sigui curtterminista. ¿Serveixen aquests canvis bruscos per fer país, a la manera com se suposa que ho hauria d’entendre el cap de l’Executiu? 

EL PDECAT I ELS PORTS

A la Moncloa es mantenen amb el braç allargat, va dir el portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, divendres, tant en (l’escàs) diàleg entre els dos Governs per no arribar al xoc de trens com per a les esmenes parcials als Pressupostos i altres lleis clau.

En aquest últim punt, fonts de l’Executiu confien poder vendre com una mostra d’aquella operació diàleg el possible suport del PDECat a la pròxima norma que regularà la liberalització de l’estiba i que han enviat a Brussel·les perquè hi doni llum verda abans de tornar-la a votar pròximament al Congrés.

Amb el PSOE immers en plena batalla de les primàries, el PP s’ha bolcat a aconseguir el suport del PDECat. Francesc Homs n’era fins ara el cap de files i, per raons de partit, però també personals, va dir que «ni en broma» facilitaria l’aprovació del decret. Ara, amb el polític inhabilitat pel 9-N i amb Carles Campuzano al capdavant del grup, la relació amb el PP s’ha relaxat una mica.

L’ARRIBADA DE CARLES CAMPUZANO

El perfil de Carles Campuzano no és en absolut el de Francesc Homs i s’ha tingut més en compte també l’opinió de Ferran Bel, portaveu d’Economia i alcalde de Tortosa. Bel manté una bona relació amb el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, a qui va conèixer quan era president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. 

Notícies relacionades

Les concessions al PNB enerven catalans, valencians i canaris

Com més població, més recursos

«Hem de complir la sentència europea. Hem intentat millorar el text anterior i hem lluitat perquè es pugui mantenir l’ocupació dels ports i no es degradi el treball dels estibadors», es defensa Campuzano, que subratlla la por que els ports de Barcelona i Tarragona poguessin entrar «en un període llarg de conflictivitat» i acabar marginats, com el de Marsella.

El portaveu del PDECat, però, rebutja rotundament que aquesta aproximació mostrada al PP s’emmarqui en l’operació diàleg. I acaba afirmant: «Els Pressupostos suposen el certificat de defunció d’aquesta operació. Andrea Levy té més de 800 esmenes parcials si vol votar-les».