El Parlament al·lega davant el TC que els pressupostos preveuen un referèndum acordat

El Parlament ha remès al Tribunal Constitucional (TC) les seves al·legacions en defensa de la llei de pressupostos de la Generalitat per al 2017, en què argumenta que la disposició addicional impugnada pel Govern central preveu donar cobertura econòmica a un referèndum "acordat" amb l'Estat. El TC va suspendre les partides destinades a la consulta el 4 d'abril.

La disposició addicional 40 va incorporar una esmena de la CUP, recolzada per Junts pel Sí (JxSí), que avalava la via unilateral: "El Govern, dins de les disponibilitats pressupostàries per al 2017, ha d'habilitar les partides per garantir els recursos necessaris en matèria d'organització i gestió per fer front al procés referendari sobre el futur polític de Catalunya".

No obstant, també hi va ser inclòs un segon apartat, proposat per Catalunya Sí Que Es Pot amb el vistiplau de JxSí, que aposta per un referèndum pactat amb l'Estat.

En les al·legacions, publicades aquest dilluns al 'Butlletí Oficial del Parlament', es reconeix que els dos apartats són "aparentment contradictoris", però se subratlla que la controvertida disposició addicional no estableix "una previsió o autorització de despesa" per al referèndum "incondicionada" per a aquest any.

NECESSARI "CONCURS DE L'ESTAT"

En virtut de l'apartat inclòs a iniciativa de Catalunya Sí Que Es Pot, el Parlament al·lega que "l'escenari aplicatiu" de la disposició impugnada "depèn de l'existència d'un canvi normatiu o d'una autorització que requereix el concurs de l'Estat".

La llei pressupostària, remarca, "contempla així un supòsit de cobertura econòmica en previsió que durant l'exercici del 2017 es puguin produir les condicions necessàries que facin possible un referèndum 'acordat' amb l'Estat". "Però de cap manera estableix una obligació d'execució durant aquest exercici pressupostari, si no concorren les circumstàncies que la mateixa norma estableix", afegeix.

Per aquest motiu, a judici dels lletrats del Parlament, "no es pot argumentar, com fa l'advocat de l'Estat, que la disposició addicional 40 pretengui excloure l'únic supòsit que, al seu entendre, donaria cobertura constitucional" a un referèndum.

En el seu escrit d'al·legacions, el Parlament planteja que la llei de pressupostos "no és una norma habilitadora de despesa ni conté un mandat imperatiu al govern", i insisteix que la disposició addicional qüestionada no representa "una habilitació pressupostària en sentit estricte, sinó una previsió".

CARÀCTER PREVENTIU

Segons l'opinió del Parlament, a més, la impugnació de les partides pressupostàries relatives a processos electorals, consultes populars i processos de participació ciutadana "té un caràcter preventiu i no pot tenir cabuda en el marc d'un recurs d'inconstitucionalitat".

Notícies relacionades

El TC suspèn les partides del referèndum i assenyala tot el Govern

Forcadell exigeix empara al TSJC apel·lant a la inviolabilitat parlamentària

El text, que fa al·lusió a la llei de claredat canadenca que va obrir la porta a un referèndum sobre la independència del Quebec, també raona que una consulta d'aquest tipus seria factible sense necessitat de reformar abans la Constitució, ja que "seria absurd iniciar una reforma constitucional per donar cobertura constitucional a un procés d'independència territorial sense haver pogut constatar prèviament si existeix una majoria social suficient a Catalunya".

Els lletrats del Parlament que firmen les al·legacions acaben sol·licitant "l'aixecament immediat" de la suspensió que pesa sobre la disposició addicional 40 i les tres partides pressupostàries impugnades pel Govern de l'Estat.