L'equip de Díaz dissenya una guia per "desmuntar" Sánchez

Per ser un dirigent que suscita tant rebuig en una part del PSOE, algú a qui els seus adversaris atorguen àmplies capacitats per “destruir” les sigles si torna a agafar els comandaments el 21 de maig, Pedro Sánchez a penes ha sigut atacat en aquesta campanya de primàries. La seva principal rival, Susana Díaz, havia optat fins ara per intervencions bastant toves, basades en la idea que ella sí que és capaç de “guanyar” eleccions, i dedicant els seus principals esforços (és l'única dels tres aspirants que no ha presentat un model de país ni de partit) a mobilitzar mitjançant el boca a boca i no a través de grans actes. Perquè aquest, al capdavall, és “un procés intern”, argumenten els seus.

Però l'actitud ha començat a canviar. Quan falten menys de dues setmanes per a la votació dels 187.949 militants socialistes, i després que Díaz fracassés en el seu intent “d'arrasar” en la recent batalla pels avals, l'equip de la presidenta d'Andalusia ha dissenyat una guia per “desmuntar” la “farsa” de l'exsecretari general. “El seu relat és desmuntable peça a peça”, explica un dels encarregats d'elaborar aquesta iniciativa.

Per alguns dels partidaris de Díaz, l'esforç arriba tard. Sánchez fa més de tres mesos que recorre Espanya amb missatges contra la mandatària autonòmica, a qui algun col·laborador de l'exlíder ha arribat a acusar, degut a la seva defensa de l'abstenció davant el PP per evitar altres comicis generals, de formar part d'una “màfia” al servei de Mariano RajoyMariano Rajoy. Per altres, és ara, en la fase final i després de comprovar la virulència dels atacs rebuts, quan s'ha de buscar el cos a cos.

En qualsevol cas, aquests són els elements principals de la guia de l'equip de Díaz per “desemmascarar” Sánchez, que gairebé sense suport dels aparells ha trencat la percepció que aquestes primàries serien un triomf incontestable de la mandatària autonòmica.  

1. L'EVOLUCIÓ

Els partidaris de Sánchez, que ara presenta un projecte molt diferent del que va abanderar com a líder del PSOE, solen dir que ha “canviat”. L'opinió a la candidatura de la presidenta d'Andalusia és una altra. “És un dirigent voluble i sense projecte. S'han d'explotar les seves contradiccions. Primer, poc després de guanyar les primàries, va carregar contra Podem assegurant que no pensava pactar amb el ‘populisme’, i només va parar quan molts dels barons que ara té en contra li van dir que no podia anar tan lluny, perquè ells necessitarien el partit morat per aconseguir els governs autonòmics. Més tard, per aconseguir sumar Podem i Ciutadans després de les eleccions del desembre, va defensar el ‘mestissatge ideològic’. I ara diu que vol situar el PSOE a l'esquerra. Tota aquesta suposada evolució l'ha seguit per pur interès tàctic, igual que el seu discurs territorial. En les primeres generals es va embolicar amb una gegantesca bandera d'Espanya, un símbol que gairebé no havia estat present en els actes del partit, i ara, per aconseguir tots els vots possibles del PSC, defensa la plurinacionalitat”, argumenta un important col·laborador de Díaz.

2. ELS MOTIUS DE LA SORTIDA

Un dels missatges més repetits per Sánchez és que va abandonar el comandament socialista l'1 d'octubre passat per “complir amb la paraula donada” i no acceptar la continuïtat de Rajoy a la Moncloa. “No és veritat -continuen a l'equip de Díaz-. Va dimitir després de perdre una votació al comitè federal sobre la celebració d'un congrés exprés planificat a la seva mida”.

3. LA CAPACITAT D'UNIR

“El PSOE tornarà a ser un partit unit”, anticipa Sánchez en els seus actes, caracteritzats per la massiva afluència de militants fins i tot en comunitats presumptament hostils com Andalusia. “¿Com serà capaç d'unir? Quan va ser secretari general, es va enfrontar a tots els presidents autonòmics, tret de la balear Francina Armengol, i a tots els exsecretaris generals: de Felipe González a José Luis Rodríguez Zapatero. I només de dimitir, els membres del seu nucli dur, com Óscar López i César Luena, se'n van anar amb Patxi López. ¿Aquestes són les seves credencials per unir?”, es pregunten a l'equip de Díaz.

4. LA CLASSIFICACIÓ ENTRE MILITANTS

Notícies relacionades

Els avals confirmen que el PSOE està dividit en dos

Macron com a lliçó i símptoma

Una altra de les idees a contrarestar és la classificació que Sánchez i els seus defensors estableixen entre les bases socialistes. “És el moment dels afiliats del PSOE. Deixeu-los que votin en llibertat”, va demanar dilluns passat als aparells Josep Borrell, que secunda l'exsecretari general. “¿Els militants que votaran Sánchez són lliures i els que recolzaran Díaz estan obligats a fer-ho, per pressions dels seus superiors? No. Tant respecte mereixen els uns com els altres”, explica el col·laborador de la presidenta andalusa.

5. ELS RESULTATS ELECTORALS

I finalment, dins d'aquest esforç d'última hora de “desmuntar” Sánchez per part de l'equip de Díaz, hi ha els resultats electorals. Els passats i els futurs. “Ell ha aconseguit presentar l'abstenció com la causa del declivi del PSOE. És una altra mentida. L'abstenció va ser la conseqüència dels seus resultats electorals: 85 diputats, els pitjors en la història del partit”, assenyalen a la candidatura de Díaz, en què també carreguen contra la intenció de Sánchez d'escorar el PSOE a l'esquerra. “S'ha demostrat un fracàs tant a França, amb Benoît Hamon, com al Regne Unit, amb Jeremy Corbyn. No hi ha res que el PP desitgi més que un PSOE escorat a l'esquerra”, assenyalen.