El refugi de Jordi Pujol

Arriba puntual cada dia cap a les 10 del matí. El discret Seat Altea gris platejat s’atura davant del número 255 del carrer de Calàbria de Barcelona. Un mosso obre la porta i s’acosta al portal per assegurar-se que a dins tot està en ordre. Poc després Jordi Pujol surt del cotxe. Acostuma a portar un diari sota el braç (gairebé sempre un exemplar d’'El Punt-Avui'). Cada vegada camina més lentament, però no s’atura mai. Entra a l’edifici i puja al despatx d’on ja no sortirà fins a l’hora de dinar. A vegades algun vianant el reconeix, encara que rarament ningú s’acosta a dir-li res o increpar-lo. Entre la una i les dues, el cotxe el torna a recollir i després de dinar (habitualment al seu domicili, a la ronda del General Mitre) torna al seu despatx.

S’hi queda fins a les vuit del vespre. De dilluns a divendres, cada dia la mateixa rutina, des de fa tres anys. No la canvia ni el cap de setmana, encara que el dissabte i el diumenge hi acostuma a anar només a la tarda. Els festius el Paco, el discret porter, no hi és i per això l’expresident obre la porta de l’edifici amb la seva clau.

«En aquests últims mesos s’ha deteriorat, fa cara de pena i li costa caminar», comenten al barri. També s’estranyen que fins fa tan sols 15 dies la Policia no hagués registrat el despatx de l’expresident. Els agents van sortir amb caixes de documentació, cosa que porta un veí a ironitzar: «Ja em diràs què deuen haver trobat si durant tres anys ha pogut dedicar-se a amagar coses».

Els que es troben amb ell sovint asseguren que «interactua poc», però al mateix temps reconeixen que sempre saluda els veïns de la finca i s’atura a parlar amb ells o a preguntar als nens.

En les seves més de dues dècades al capdavant de la Generalitat es va encunyar el verb pujolejar, la fórmula entre paternalista i autoritària de gestionar el Govern, les relacions amb els mitjans i les converses al carrer en les seves maratonianes visites al territori. 

SALUTACIÓ AL "MOLT HONORABLE"

Diuen que fa uns mesos un dels veïns es va dirigir a l’expresident amb un «bon dia, molt honorable», i que Pujol li va respondre cordialment amb un «ja veig que vostè és de la broma». S’ho va prendre amb humor, tot i que sens dubte un del seu dies més durs devia ser el 30 de juliol del 2014, quan el seu delfí i llavors president, Artur Mas, va comparèixer davant la premsa per anunciar que Pujol renunciava a tots els càrrecs que encara ostentava a CDC i també al tracte protocol·lari de molt honorable, reservats als presidents i expresidents de la Generalitat.

Notícies relacionades

Pujol manté el seu mutisme sobre la seva dona, però saluda amb afecte una fotògrafa

Marta Ferrusola va ordenar transferències a Andorra com a "mare superiora de la congregació"

Aquella decisió va comportar que hagués d’abandonar el seu luxós despatx al passeig de Gràcia, i per això ara fa vida en aquest del carrer de Calàbria. Amb les hores que passa a la seva oficina es podria reunir amb molta gent cada dia. Però rep molt poques visites. ¿I què fa? Els que el coneixen asseguren que dedica moltes hores a escriure i és de suposar que també a llegir.

A qui no han vist mai per aquí és la «mare superiora» Marta Ferrusola. Tampoc se l’espera.