La tensió s'instal·la a la Fiscalia Anticorrupció

"L'assossec" reclamat aquest dimecres pel fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, al Congrés per permetre als fiscals fer la seva feina no es coneix a Anticorrupció des que va decidir posar-hi al capdavant Manuel Moix, malgrat saber prèviament que apareixia en les converses intervingudes a l'expresident madrileny Ignacio González en el 'cas Lezo'.

Fonts coneixedores de la fiscalia no dubten a parlar de "tensió" per definir com es treballa a la dedicada a lluitar contra la delinqüència econòmica, i no només pel perjudici per a la imatge que entenen que suposa que transcendeixi que un suposat "corrupte" es feliciti pel futur nomenament del que ara és el fiscal en cap, sinó per les mateixes decisions que aquest ha adoptat des que el mes de març passat va prendre possessió del seu càrrec.

El seu aterratge és definit com el "d'un elefant en una terrisseria" fins i tot pels fiscals que el defensen. En menys d'un mes i mig ha adoptat diverses decisions com a mínim polèmiques que han arribat a l'extrem que un fiscal general demani disculpes públiques a un secretari d'Estat. Moix, que va arribar a la fiscalia amb un projecte en què destacava que supervisaria qualsevol decisió adoptada a la casa, va tenir l'última paraula a l'hora de facilitar a través del gabinet de premsa de la Fiscalia General set pàgines de l'escrit de 43 amb què Anticorrupció s'oposava a l'excarceració de González.

Fonts jurídiques neguen que amb això s'hagi revelat cap aspecte que fos secret ni s'hagi frustrat cap investigació relativa a la participació que hagués pogut tenir el número dos de la policia en la xivatada que va rebre Ignacio González sobre les indagacions que se seguien contra ell, però la repercussió mediàtica que ha tingut una confusa frase sobre la "investigació xivada del secretari d'Estat de Seguretat" ha fet que la feina d'Anticorrupció sigui qüestionada.

CANVI DE FISCALS

L'episodi no tindria importància de manera aïllada, sobretot tenint en compte que l'Estatut Fiscal preveu que el fiscal informi la ciutadania sobre els procediments judicials, però se suma a diversos més. El principal és que els fiscals del cas van haver de recórrer a l'article 27 d'aquest text davant les seves discrepàncies amb el seu superior en els registres que s'anaven a fer l'endemà. Aquest mecanisme previst en l'Estatut és de tan rara utilització que les fonts consultades no calculen que s'hi hagi recorregut ni una desena de vegades entre totes les fiscalies.

Després d'escoltar tots els fiscals Anticorrupció, Moix va cedir i també es va registrar el Canal de Isabel II per la compra el 2001 de la filial sud-americana de l'empresa pública. Els fiscals Carmen García i Carlos Yáñez van acceptar no utilitzar la imputació d'organització criminal en la seva petició de presó per als detinguts. El problema és que en el seu decret informant dels acords, el fiscal en cap va incloure les dues fórmules que inclou l'article 27, malgrat que ells anaven a complir l'ordre rebuda i, per tant, "quedaven eximits de responsabilitat". Moix també va escriure "davant la pressa de temps per designar altres fiscals en la gestió del present procediment", cosa que a la Fiscalia Especial es va interpretar com que els volia apartar a tots dos del cas.

No seria estrany, perquè ho ha fet amb els encarregats del 'cas del 3%' des de fa anys, tot i que la decisió definitiva encara ha de ser adoptada per Maza. Tots dos, José Grinda i Fernando Bermejo, van ser a més denunciats juntament amb un tercer, Juan José de Rosa, per un investigat en altres procediments en què actuen i el seu superior va decidir remetre la denúncia a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sense escoltar-los.

Notícies relacionades

Maza concedeix les principals fiscalies al sector conservador

Maza es disculpa davant Nieto per posar-lo sota sospita amb una "redacció defectuosa"

Entremig, informacions contradictòries sobre que Moix va demanar a Yáñez que tornés a Granada, on té la seva plaça, o que aquest va ser el que va dir que volia deixar el cas, encara que no ho va fer per escrit. 

El president del Govern, Mariano Rajoy, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, i el fiscal general han defensat a capa i espasa Moix, la destitució del qual és sol·licitada per tot l'arc parlamentari a excepció del PP. Una situació incompatible amb la calma que sembla necessària per investigar la corrupció.