Susana Díaz: "Jo no canviaré el meu model de país per interès electoral"

Susana Díaz s’enfronta diumenge que ve al repte més arriscat de la seva carrera política. La presidenta d’Andalusia compta en aquestes primàries pel lideratge del PSOE, on s’enfronta a Pedro Sánchez i Patxi López, amb el suport dels referents històrics i els líders territorials més importants del partit. Fins fa unes setmanes, pocs socialistes dubtaven del seu triomf. Ara en són molts més. Sánchez ha demostrat una enorme capacitat d’atracció entre la militància, en especial a Catalunya, com es va veure en la recollida d’avals. Però ella diu que està «convençuda» de la seva victòria. Davant de les noves propostes del seu principal rival, diferents de les que va defensar com a líder del PSOE fins a l’octubre passat, Díaz dibuixa un somriure. «Jo no canviaré el meu model de país per interès electoral», assegura.

–Catalunya és el territori on la diferència entre Sánchez i vostè és més important. Ell ha aconseguit sis vegades més d’avals. ¿A què es deu?

–Ha sigut el lloc on he pogut traslladar menys, per la falta de presència, quin projecte col·lectiu represento. Ara hi estic tenint una presència més activa i estic convençuda que tindré més vots que avals. M’ho prenc com un repte.

–El líder del PSC, Miquel Iceta, es va comprometre a ser neutral. Tenint en compte els avals, ¿ho està sent?

–Això ho ha de preguntar a Iceta i al PSC. Miri, tots els companys volem que les coses es facin bé. És inevitable i lògic que cadascú tingui les seves preferències.

–Un dels motius que va provocar el recent canvi de les relacions entre el PSOE i el PSC va ser la implicació d’aquest partit en la lluita orgànica del PSOE. Si els socialistes catalans mostren un suport aclaparador a Sánchez però vostè guanya, ¿tornarà a revisar aquest marc?

–El PSC és important per al PSOE i a la inversa. Com que hi crec, per sobre de qualsevol interès personal hi ha el del meu partit. 

–Vostè ha deixat clar que no comparteix la definició de nació aplicada a Catalunya. ¿Per què?

–El que no comparteixo és la modificació de l’article 2 de la Constitució [que estableix la «indissoluble unitat» d’Espanya]. L’Estatut d’Andalusia assenyala que Andalusia és una realitat nacional, ¿però oi que ningú planteja que per aquest motiu marxarem d’aquest país? ¿Oi que no? Quan un pretén utilitzar el terme nació per ser un Estat és quan canvia la relació entre les paraules i les conseqüències. Perquè les paraules tenen pell. I quan un pretén modificar l’article 2 de la Constitució està buscant la porta perquè des de la identitat nacional es camini cap a la sobirania d’origen.

–Però l’equip de Sánchez diu que no hi ha cap motiu per alterar l’article 2 de la Constitució.

–Sí, ho ha matisat. Li demano que ho pregunti a ell. No entraré en una subhasta: dir coses que després no faré. El que dic ho defenso a Andalusia i també a Catalunya. Això et dona autoritat dins la teva organització i també respecte entre els ciutadans.

–De moment, no obstant, és l’única dels tres candidats que no ha presentat el seu projecte.

–El document el presentaré dimarts que ve, i el projecte en si mateix l’he explicat als actes. A Catalunya he dit que la sortida està en el diàleg, i que els socialistes el portarem a terme a través de la reforma de la Constitució. Si tinc la confiança dels meus companys impulsaré de manera immediata que es posi en marxa la ponència constitucional del Congrés. S’ha de començar a parlar.

–La seva opinió de Sánchez ha anat canviant. ¿Per què? ¿Què hi veu de diferent del que hi va veure quan el va ajudar a arribar al comandament del PSOE?

–Hi discrepo en el projecte, en el model de partit i en l’espai polític que ocupem a Espanya. Jo defenso un projecte autònom, sense complexos, guanyador, de canvi, i sobretot que generi seguretat i confiança. No canviaré ni la meva visió del model de país, ni de la cohesió social, ni de la cohesió territorial, ni de l’Estat de Benestar segons el meu interès en el procés electoral en el qual estiguem. A mi no em veurà defensar una cosa i mesos després una altra. Respecto que hi hagi companys que evolucionin en les seves posicions, però qui estigui al capdavant de l’organització ha de donar seguretat.

–¿Li donava seguretat Sánchez fa tres anys? ¿Se sent culpable d’haver contribuït al seu ascens?

–He posat les llums llargues. No sentirà de mi res de negatiu dels meus companys, perquè aspiro a ser la secretària general de tots.

–¿Què s’hi juga el PSOE a les primàries de diumenge que ve?

–Tornar a ser alternativa de govern des d’un projecte reformista, de canvi, que obri un nou temps però que també representi l’àmplia majoria de la societat per tornar a liderar i transformar la realitat. Quan veig els resultats en altres països, com França i el Regne Unit, on els socialistes s’han escorat a posicions que no són les nostres, m’hi ratifico encara més.

–¿Tem que el seu partit caigui tan baix com el socialisme francès?

–No, perquè farem les coses bé. La recuperació del PSOE serà molt més ràpida del que a alguns els agradaria.

–¿Per què ho creu?

–Perquè els ciutadans no ens han girat l’esquena. Si un mira les últimes dades del CIS, veu que els espanyols no han girat l’esquena al PSOE. Ens necessiten i ens esperen.

 

–¿L’estabilitat dels governs autonòmics no està en joc també? Tots els presidents del PSOE, llevat la balear Francina Armengol, la recolzen a vostè, que també és presidenta. Així que si perd, quedaran en molt mal lloc.

–Miri, a mi em recolzen companys i companyes. Alguns tenen responsabilitat de govern i altres no. Els 60.000 militants que m’han avalat no són presidents.

–¿Com qualificaria l’ambient d’a-questa campanya? A vostè, per exemple, l’han titllat de «màfia».

–No m’agraden les sortides de to i demano respecte a tothom. He vist coses en aquesta campanya que no havia vist abans, però visc el procés volent girar full, no passar factura, com la immensa majoria de militants. D’aquesta en sortirem.

–Els últims mesos s’han conegut nous i gravíssims casos de corrupció al PP. ¿No li fan replantejar-se l’abstenció?

–Aquests casos ens haurien de fer replantejar com aquest PP ens va deixar primer en 90 escons i després en 85. Com el PP més feble, el que avergonyeix i té una relació tèrbola amb les institucions i els diners, va poder deixar el PSOE en 85 escons. Si haguéssim arribat a anar a terceres eleccions ens hauríem enfrontat al desastre. Avui estem així perquè tenim 85 escons. S’ha de veure per què.

–Dígui-m’ho vostè. ¿Per què?

–Per això estem en unes primàries. Ens ho hem de fer mirar.

–¿Els mals resultats són responsabilitat només de Sánchez?

–Utilitzo el plural. Ens ho hem de fer mirar. Però no només no ens ho vam fer mirar, sinó que el que es va pretendre després de 85 escons va ser convocar un congrés exprés en 15 dies. Quan la majoria d’aquell comitè federal s’hi va negar, el secretari general va dimitir. Després s’han volgut escriure altres coses, però el que va passar allà va ser això.

–¿Per què, doncs, no va defensar l’abstenció des del principi?

–Hi va haver informació contradictòria que arribava als dirigents de l’organització. I al final, quan alguns deien que hi havia una majoria alternativa, encara que no es veia, vam donar un vot de confiança.

–Quan parla d’informació contradictòria, ¿vol dir que a vostè Sánchez li va dir que s’abstindria, com a Felipe González?

–No, no. No vaig tenir mai cap conversa profunda amb ell. La informació em venia de tercers.

–¿Quina relació pretén establir amb Podem?

–De respecte, cosa que no hi ha hagut fins ara. No aspiro que el meu partit sigui el primer de l’esquerra; aspiro a guanyar eleccions. He governat a Andalusia en coalició amb IU. Quan IU es va voler entregar a Podem, va dificultar que aquell govern tirés endavant. Si soc líder del PSOE no permetré que se li faci al PSOE el que s’ha fet a IU.

–Sánchez, en canvi, ha dit que vol treballar «colze a colze» amb el partit morat.

–Amb qui jo treballaré colze a colze és amb els militants del PSOE. I després, des del respecte, es parlarà amb altres forces.

–I si arriba a un acord de govern amb altres forces, ¿defensa que aquest pacte se sotmeti a la consulta de la militància perquè decideixi?

–El PSOE ha de regular les consultes, però els líders no es poden amagar darrere de la militància per escapar-se dels òrgans de control, perquè llavors aquests lideratges es converteixen en autoritaris.

–¿On situa aquest equilibri?

–Els nostres estatuts hauran de tenir la maduresa per regular aquells assumptes on els militants han de ser escoltats, i al mateix temps regular els òrgans de control perquè ningú vulgui exercir el lideratge sense retre comptes.

–Però concreti’m en quines matèries advoca per les consultes.

–En això respectaré la veu dels militants. Aquest debat serà profund en totes les agrupacions. I seré molt respectuosa amb aquest debat, perquè condicionarà el futur del partit.

–¿Es pot abordar en profunditat aquest debat a les agrupacions, atès el nivell d’enfrontament entre els seus partidaris i els de Sánchez?

–Sí. El PSOE és molt PSOE. Aquest partit s’aixecarà aviat.

–¿Cal replantejar-se les primàries obertes als simpatitzants per escollir el candidat a la Moncloa?

–No. ¿Per què? No tinc cap motiu per replantejar-m’ho.

–En tot cas, vostè sí que ha dit que si és secretària general intentarà ser candidata a la Moncloa.

–Sí, perquè formo part d’un projecte que està en condicions de tornar a fer-se càrrec d’Espanya, un projecte que té respostes per als desafiaments d’aquest país.

Notícies relacionades

Els avals confirmen que el PSOE està dividit en dos

L'equip de Díaz dissenya una guia per "desmuntar" Sánchez

–¿I si no guanya aquestes primàries? ¿Es presentarà a les del candidat a les eleccions generals?

–No tinc pla B. Confio en l’A. I cada dia n’estic més convençuda.