El Govern salva el decret de l'estiba gràcies al gir del PDECat

El Congrés ha aprovat el decret de reforma del sector de l'estiba aquest dijous, després que el Govern fracassés a tirar-lo endavantGovern en el seu primer intent. Aquesta vegada, el PP ha aconseguit sumar els vots de Ciutadans i el PNB, i ha comptat a més amb el baló d'oxigen dels vuit diputats del PDECat, que corregeixen la seva posició anterior i s'ha abstingut després de negociar amb l'Executiu. El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha agraït des de la tribuna als nacionalistes catalans el seu canvi de posició. Els exconvergents justifiquen el seu gir perquè diuen que s'hi han introduït millores, davant uns estibadors que, des de la tribuna de convidats, han escridassat el PP fins que els han desallotjat de l'hemicicle en un ambient tens.

L'aprovació (174 a favor, 8 abstencions, 165 en contra) suposa un canvi en els equilibris temporals de poder al Parlament. Aquesta legislatura, els nacionalistes catalans han mantingut una actitud bel·ligerant davant el partit en el Govern. Els populars van impedir que formessin grup parlamentari propi -van haver d'integrar-se al Mixt- i els seu portaveu, Francesc Homs, va ser obligat a deixar l'acta de diputat per la seva participació en la consulta del 9-N. 

Aquest canvi d'actitud del PDECat coincideix amb la decisió de l'Executiu de no acudir a la reunió, divendres passat, que havia de decidir si el Consorci del Palau de la Música acusava Convergència de rebre 6,6 milions en comissions il·legals. L'absència de dos representants governamentals va permetre a la Generalitat guanyar la votació Generalitat i el Consorci no acusarà el partit d'haver-se lucrat irregularment a través del Palau. 

PDECat nega que les negociacions amb el Govern a Madrid pel decret de l'estiba tinguin res a veure amb el canvi de posició en la votació del Congrés. El 16 de març només el PP i el PNB hi van votar a favor. C's es va abstenir i la resta de l'oposició hi va votar en contra, en un cop dur a Mariano Rajoy. 

Ara el PDECat defensa que en la negociació amb el Govern ha introduït cinc grans millores en el decret, sosté que actua mogut per "responsabilitat" i incideix que, amb aquesta base, és possible que les parts implicades teixeixin nous acords. "Hem actuat amb responsabilitat amb les institucions europees, amb els ports catalans i amb l'economia catalana", ha incidit el diputat Ferran Bel des de tribuna.

CONSENS O "MERCADEIG DE VOTS" 

El ministre de Foment ha defensat en el debat que aquest que s'aprova ha sigut el màxim consens al qual s'ha pogut arribar i ha comminat als treballadors, que han anunciat vagues, a arribar a acords. "Estem en temps de descompte. La Comissió [Europea] no ens ha traslladat la garantia que puguem salvar ara el pagament dels 24 milions d'euros [de multa]", ha advertit, per incidir en les conseqüències econòmiques de no assumir la directiva europea. El ministre ha insistit al Govern ha tingut marges estrets de negociació i ha recordat que compleix ordres en un "assumpte d'Estat", però que aquest decret no respon a un "raonament ideològic".

El PSOE sosté que la norma no garanteix els llocs de treball als estibadors, ha lamentat la "falta de cintura" del ministre en la negociació i hi ha votat en contra. 

Units Podem, que també ha rebutjat la norma, l'ha qualificat de "reial decret matusser" que vol convertir els estibadors "en portadors". Els morats denuncien que sota les negociacions existeixi una "compra de voluntats", en al·lusió al PDECat. 

Ciutadans ha defensat el seu suport al Govern a l'al·legar que, més enllà de la multa, la reforma és necessària per millorar la competitivitat. 

Notícies relacionades

PP i Podem s'embranquen amb l'estiba i s'acusen de "matonisme" i amenaces

De la Serna negociarà amb l'oposició un nou decret per liberalitzar l'estiba

ERC manté el seu rebuig al decret, malgrat que reconeix algunes millores en aquest segon text que el Govern ha sotmès a votació. 

Compromís ha denunciat el "mercat de vots" en lloc de la recerca de consensos i ha demanat que el reial decret es tramiti com a proposició de llei per poder-hi introduir esmenes "que el millorin" en la seva tramitació. En la votació ha quedat rebutjat que es tramiti com a projecte de llei per procediment d'urgència.