LES PRIMÀRIES SOCIALISTES

Pedro Sánchez no descarta una moció de censura a Rajoy

L'exsecretari general del PSOE carrega contra la "involució en el discurs" de Susana Díaz

L'exlíder i Patxi López critiquen el programa electoral de la presidenta de la Junta d'Andalusia

3
Es llegeix en minuts
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Com si fos a casa seva. Així s’ha sentit Pedro Sánchez durant les primàries a Catalunya. Quan falten tres dies perquè el PSOE decideixi cap on orienta un futur gens clar, l’exlíder va tornar a deixar en evidència a Viladecans aquells que el donaven per mort després que fora deposat. «Als que ens diuen que ens matarem, que això és un suïcidi i que el partit es trencarà els vull dir que el discurs de la por només beneficia la dreta. El socialisme és tot el contrari, és il·lusió», va apel·lar Sánchez, que se sent fort, i encara més a Catalunya, territori sanchista. Aquí va demanar al president del Govern central, Mariano Rajoy, que dimitís, hores després d’obrir la porta a una moció de censura si diumenge els militants socialistes el tornen a empènyer cap a la secretaria general del PSOE.

«Les persones fortes no existeixen. Només les que són capaces d’aparentar-ho», escrivia Haruki Murakami en la seva primera novel·la. En el pròleg d’aquella obra, l’escriptor japonès mirava amb afecte les seves «novel·les de la taula de cuina» que el van ajudar a trobar el punt de cocció a la seva prosa. Com l’autor d’Escolta la cançó del vent, Sánchez ha après dels errors que va cometre abans de ser deposat com a secretari general socialista i ha anat modelant el seu discurs per continuar projectant imatge de fortalesa, com va fer ahir a la localitat de Viladecans.

El donaven per mort després dels fets de l’1 d’octubre, creien que seria incapaç d’aguantar el pols a l’aparell del partit, però segueix amb una mala salut de ferro. Ha arribat més enllà del que molts auguraven. Malgrat les esgarrinxades del debat de candidats, continua dempeus i arriba al final de les primàries amb el partit igualat amb Susana Díaz. «Fins al 90 no s’acaba el partit», va clamar a Viladecans. Ni la pluja, que va forçar un canvi d’escenari del míting, va evitar un nou bany de masses de Sánchez. Davant més d’un miler de persones va tornar a exhibir múscul davant una audiència entregada que l’animava cridant «Sí és sí».

TORNAR COM A LÍDER

Amb una agenda molt bigarrada i després de les intervencions de l’exdiputat Joan Ferran i dels alcaldes de ViladecansGavà Esplugues, tot just va intervenir un quart d’hora, però es va comprometre a tornar la setmana que ve, «ja com a secretari general» del PSOE. Amb poc temps, va seguir amb el mateix guió que en les visites a Barcelona Sabadell.

Al matí, es va deixar anar més en una entrevista a la cadena Ser. Allà va coquetejar amb la possibilitat de presentar, si guanya les primàries, una moció de censura contra Rajoy. «No descarto presentar una moció de censura, que serà liderada pel PSOE i es farà, si es produeix, sempre que la moció prosperi, no per perdre-la», va apuntar, després de carregar contra el programa de Díaz. «Quan vaig veure el programa de Susana em va preocupar el model de partit, perquè no l’aclareix. Estem veient una involució en el discurs i en la participació democràtica de la militància», va dir.

SENSE PRESSES

Notícies relacionades

Patxi López, el tercer en discòrdia en les primàries socialistes, també va atacar per aquest flanc la presidenta andalusa. «No podem estar amb coses d’última hora, presentant programes de manera gairebé obligada», va etzibar a Ràdio Nacional l’exlehendakari; en al·lusió velada a Sánchez va recordar que també «hi ha qui ho canvia cada 10 minuts». Encara que sap que té menys força que els seus rivals, López es manté en el camí de Murakami, intentant aparentar una fortalesa que els avals li neguen.

Conscient que en política, com en la vida, tot és actitud, Susana Díaz va voler aparentar en un míting a València que ni les crítiques ni la igualtat del pols amb Pedro Sánchez minaven la seva seguretat en si mateixa: «Trencarem el sostre de formigó i seré la primera presidenta d’aquest país».