Pedro Sánchez: "El PSOE governarà aviat, amb una moció de censura o amb eleccions"

No és fàcil entrevistar Pedro Sánchez a l’aeroport de Barajas. Fins i tot al passadís menys transitat de la terminal 4, el més allunyat de les portes d’embarcament, l’exlíder del PSOE rep constants sol·licituds de fotografies. Sánchez sempre ha atret aquest tipus de situacions, més que altres polítics, però els seus col·laboradors assenyalen que res a veure amb el moment actual, després de veure’s obligat a dimitir, passar diversos mesos retirat i reaparèixer com un màrtir de l’esquerra. Ara és un dirigent diferent, almenys aparentment, una cosa que es percep fins i tot en el seu llenguatge corporal, com si fos més conscient del terreny que trepitja. Els seus adversaris argumenten que tot forma part d’un gran muntatge. Ell contesta que el canvi és genuí. En qualsevol cas, Sánchez ha aconseguit que tots, propis i aliens, reconeguin que pot derrotar Susana Díaz en les primàries de diumenge. El seu triomf, si succeeix, es deurà en bona part al PSC. «Els afiliats catalans tenen a la seva mà liderar el canvi al PSOE», diu abans de pujar en un avió cap a Sevilla.  

–Alguna vegada ha dit que la polèmica abstenció davant el PP ha canviat tots els dirigents del PSOE. ¿En què l’ha canviat a vostè?

–M’ha fet ser conscient del que necessita el PSOE. Necessita recuperar la seva credibilitat, perjudicada pels últims anys al Govern i per no haver resolt des d’aleshores la seva crisi de lideratge. Aquest diumenge està en joc el futur de l’esquerra, que pugui governar en un horitzó pròxim a Espanya. Si s’opta per la via de l’abstenció, condemnarem el PSOE a llanguir i la dreta governarà durant molt temps. Si opta per la via que estem liderant nosaltres, podrem recuperar el Govern gràcies a la coherència. Molts votants que estan ara en l’abstenció o recolzant altres forces polítiques, com Podem, passaran a veure amb bons ulls aquest projecte. Però no és només això. Un altre dels grans canvis arran de l’abstenció té a veure amb qui compon el meu equip.

 

–Gran part dels seus col·laboradors en la seva anterior etapa com a líder no estan amb vostè ara. 

–Sí, sens dubte, això és així. Aquell equip va néixer fruit d’un pacte amb aquells dirigents, entre ells Susana Díaz, que em van recolzar fa tres anys i que tres mesos després de ser elegit em van girar l’esquena. D’això també n’he d’aprendre. Vaig fer llavors un equip més basat en criteris territorials que en els de capacitat i mèrit. 

–Si els dirigents territorials més importants van trigar llavors tan poc a retirar-li el suport, ¿per què haurien de donar-li suport ara, quan les posicions estan més enfrontades?

–Primer, perquè seria la segona vegada que guanyo unes primàries. Després, perquè en aquest procés he comptat, per sobre de tot, amb el suport dels afiliats, que s’han autoorganitzat a través de plataformes. I tercer, perquè si alguna cosa ha passat entre fa tres anys i ara, és el comitè federal de l’1 d’octubre, quan al secretari general elegit per la base no el va treure la base amb el seu vot. Hi ha condicionants que fan preveure que aquesta vegada es resoldrà la crisi de lideratge. 

–I dels poders econòmics, ¿què n’espera si guanya? Vostè els ha acusat de sabotejar fa un any la seva arribada a la Moncloa després de les eleccions de desembre. ¿Tem que si venç intentin interferir en les seves decisions?

–Certa elit econòmica diu estar molt preocupada per Espanya, però desconeix la vida dels espanyols. Aquesta és la meva experiència quan he parlat amb els seus integrants. No han sigut conscients del canvi que s’ha produït en el comportament electoral dels espanyols. I tenen aversió al canvi. Però un partit com el PSOE no pot renunciar al canvi, no pot tenir-li por. A partir d’aquí, he llegit suposats informes de bancs alertant del que pot passar si guanyo. Jo li dic a aquest poder econòmic que els que elegiran el líder del PSOE són els militants amb el seu vot. Som una organització autònoma.  

–¿Quina influència creu que tenen aquests informes que vostè cita sobre els afiliats socialistes?

–Si tenen alguna influència, és positiva per a la meva candidatura. La majoria d’afiliats i votants del PSOE no s’identifiquen amb aquests poders econòmics, sinó que pateixen aquests mateixos poders.

–¿Què és el que menys li agrada del projecte de Díaz, la seva principal rival?

–Ella no ha entès els canvis en la manera de fer política a Espanya. Això es veu en els dubtes que ha expressat en el document que va presentar dimecres, només quatre dies abans de les eleccions, on ve a dir que un líder no es pot amagar darrere dels militants. Bé, però tampoc s’ha d’amagar els militants, i els militants, avui, volen elegir i volen decidir sobre qüestions fonamentals, com són els pactes postelectorals. Per això nosaltres defensem les consultes i per això Susana el que vol, segons el meu parer, és amagar els militants, que no hi hagi consultes. 

–¿I de la trajectòria política de la presidenta d’Andalusia?

–Que no sigui coherent respecte a les polítiques d’aliances. Aparentment és molt bel·ligerant amb Podem. No està governant amb Podem a la Junta d’Andalusia, però sí en molts ajuntaments andalusos. Per exemple, a Sevilla, on no som la primera força. Díaz ha d’aclarir quina és la seva posició respecte a altres forces polítiques. Nosaltres sí que ho tenim clar. Jo surto a guanyar, això ha de quedar clar, però guanyem o perdem, si l’endemà podem articular majories alternatives al PP, ¿per què no fer-ho? És el que hem fet en moltes autonomies i municipis. 

–Podem acaba de registrar al Congrés la seva moció de censura. Si vostè venç Díaz en les primàries, ¿quina decisió prendrà davant aquesta iniciativa de Pablo Iglesias?

–La meva posició sempre ha sigut la mateixa. El Govern de Mariano Rajoy és censurable. S’ha d’exigir la dimissió del president del Govern. Però venim de patir una frustrada investidura, que ha afegit molt neguits a milions de progressistes. El que no es pot fer és plantejar una moció com ho ha fet Podem, sense haver parlat abans amb altres interlocutors, registrant-la només per evidenciar una divisió entre les forces del canvi. Després de l’experiència de fa un any, qualsevol moció de censura ha d’estar dissenyada per guanyar. No per ajudar el PP sinó per derrotarlo. 

–Si la seva tesi és que en una moció de censura primer s’han d’explorar els suports i només després presentar-la, entenc que vostè contempla començar a parlar sobre aquest instrument amb la resta de forces de l’oposició al moment de ser elegit secretari general.  

–Jo no descarto cap escenari. No s’ha de fer. Estem davant un serial de corrupció del PP. No sabem la seva envergadura, però sabem que és un forat negre. El pròxim juliol, per primera vegada, un president del Govern haurà de testificar per finançament irregular en el seu partit. No és una qüestió tant de treure com de proposar una alternativa progressista, que indubtablement hauria de comptar amb altres formacions. S’ha de veure si és possible o no, però en tot cas no es pot fer a la manera d’Iglesias. La moció de censura és una qüestió de números, no de muntar un número. Nos­altres no afegirem més frustració als progressistes que volen veure Rajoy fora del Govern. 

–Però insisteixo, ¿veure si és possible implica fer una ronda amb els líders de l’oposició? 

–Bé, el primer que s’ha de fer és exigir a Rajoy la seva dimissió, perquè es converteixi en el Richard Nixon de la democràcia espanyola. I si no és així, ja veurem el que fem la resta de forces. 

–¿Inclou aquí els partits independentistes catalans?

–A mi m’agradaria que en qualsevol tipus d’acció sobre la governabilitat d’Espanya, tant ERC com l’antiga Convergència deixessin de banda l’autodeterminació, que sempre posen com una condició necessària per parlar sobre futurs acords. L’important és que ara no hi ha majoria absoluta del PP, a diferència de l’anterior legislatura. Hi ha moltíssims elements sobre els quals podem caminar junts per recuperar autogovern o fins i tot ampliar-lo. Ara tenim una realitat parlamentària nova. Si les forces independentistes aparquen el dret a la independència, podríem defensar els interessos dels catalans conjuntament. 

–¿Creu que l’experiència ha demostrat que Podem i Ciutadans són incompatibles o continua insistint en aquesta via?

–Desgraciadament s’han demostrat incompatibles. Aquesta és una de les raons del bloqueig polític de l’any passat. Una altra és la deriva sobiranista de les forces catalanes, que han girat l’esquena a la governabilitat i al canvi polític a Espanya. És curiós que Podem demana en la seva moció de censura la col·laboració de Ciutadans. Fa la impressió que la compatibilitat va en funció dels interessos d’Iglesias. A mi m’agradaria que s’aixequessin els vetos, però si no és així serà difícil el canvi polític a Espanya.

 

–Vostè ha fet una campanya de primàries molt centrada en les crítiques a l’abstenció davant el PP. No obstant, aquest diumenge, si guanya, Rajoy continuarà a la Moncloa. ¿No tem generar un cabal de frustració en la militància i l’electorat socialista que el recolza?

–No, el que s’està veient és molta il·lusió, molt orgull de recuperar el PSOE. Tenim una feina al davant de renovació del projecte socialdemòcrata. Hem de tornar a connectar amb la societat. Tard o d’hora, el PSOE tornarà a governar Espanya, sigui a través d’una moció de censura constructiva, sigui perquè en les pròximes eleccions els socialistes ens trobem en condicions de ser una força majoritària. 

–Fa un any i mig considerava que no era necessari reconèixer Catalunya com a nació perquè el «problema» no era «de definició». Ara creu que sí que ho és i advoca per aquest reconeixement. ¿Per què?

–La comunitat que més he visitat en aquests anys ha sigut Catalunya. He parlat amb molta gent, en públic i en privat, i he conegut més a fons la societat catalana. Aquí sí que reconec una evolució. Sí que reconec que és important per als catalans ser reconeguts com una nació. La qüestió identitària és fonamental per als catalans i no està resolta a la Constitució de 1978. Crec que, 35 anys després, ja va sent hora que reconeguem Catalunya com a nació i Espanya com a nació de nacions. A mi m’agrada molt la definició que va fer Manuela de Madre en la defensa de l’Estatut al Congrés dels Diputats, quan va dir que Catalunya és una nació que té un Estat i aquest Estat és l’espanyol. 

–¿Quines altres nacions diria que hi ha dins d’Espanya?

–Bé, aquelles que tinguin voluntat de ser-ho. Fixi’s que fins i tot Andalusia es defineix com una realitat nacional. Per descomptat, a mi em sembla que el País Basc és una nació. I que Galícia té alguns components que fan percebre una voluntat de ser nació.  

Notícies relacionades

Susana Díaz: "Jo no canviaré el meu model de país per interès electoral"

El PSOE, a la caça dels 'millenials'

–¿Com hauria de ser aquest reconeixement, a través de quina fórmula? ¿S’hauria de tocar l’article 2 de la Constitució?

–Nosaltres no volem trencar la sobirania territorial. Diem que hi ha un únic Estat que és l’espanyol, i que aquest Estat ha de reconèixer el caràcter plurinacional. Trobem la fórmula. No sé si ha de ser l’article 2 o un altre, sempre que salvaguardem la sobirania i la integritat de l’Estat espanyol.