El deliri socialista

A la seu de Ferraz hi ha un desfibril·lador al hall que, més que tranquil·litzar, inquieta i fa créixer l’aclaparadora sensació que en qualsevol moment algú el necessitarà. Hi ha tres candidats tancats a la mateixa planta. Un recompte que avança a descàrregues d’electroxoc i militants molt diversos a la porta que volen entrar per veure què passa a dins. Havent-hi tele.

Una senyora amb un collaret de perles suggereix un estraperlo de la credencial de periodista per colar-se. Una altra, al seu costat, l’escolta i es fa la despistada mirant les sandàlies de lleopard que combina sense complex amb un fulard de flors tropicals. Contorsió només comparable a la del mateix PSOE. A la sala de premsa arriba la notícia que Susana Díaz ja ha felicitat Pedro Sánchez, però es dispara el rumor que es nega a baixar a fer-se la foto de família amb ell. «Doncs que poc que li ha durat l’estilista aquest que havia contractat per modernitzar-se», sospira algú. I arriba la dimissió del portaveu parlamentari, Antonio Hernando, com un huracà inoportú. Algú ha tingut la mala idea de treure el càtering al final del recompte i s’ha de prendre la decisió vital de menjar o escriure.

Al carrer s’apilonen més militants que empenyen per entrar, amb banderes i il·lusions. La senyora de les perles ha desaparegut. ¿Susanista? El primer de la fila és un octogenari que ve des de la victòria de Felipe González el 1982. Dues dones recorden a una periodista que la coneixen vagament i que si hi ha forma d’accedir-hi. Algú de l’organització xiuxiueja al de la porta. «Ve el fill de Carcedo i la nòvia. Deixi’ls passar».

Un darrere l’altre

A la sala de premsa apareix Mario Jiménez, portaveu de la gestora, com si acabés d’arribar del segle XIX per llegir els resultats. I el segueix Patxi López, que no accepta preguntes. Davant la insistència d’un redactor algú crida. «¡Carronyer!».  És un individu que s’ha colat. Un reincident. Ja va ser al Congrés durant la investidura de Mariano Rajoy amb la mateixa motxilla vermella de Decathlon i uns tirants ridículs. La gent té les seves aficions. 

Notícies relacionades

Pedro Sánchez, el líder del PSOE que es va impulsar amb la militància

Primàries del PSOE 2017: últimes notícies en directe

Susana Díaz parla, descomposta, sense esmentar en cap moment el guanyador. I arriba la foto oficial, que sí, és de tots tres.

Tallen el carrer. Els militants entren a escoltar el discurs de Sánchez i passen per davant del desfibril·lador, sense ni mirar-lo, perquè s’apilonen sobre la taula amb entrepans i Coca-Cola que hi ha al costat. ¿El traureu ja? «¿El desfibril·lador? Crec que n’haurem de posar un a cada planta. Estem entre l’infart i el deliri».