¿L'últim 'Escolta, Espanya'?

La pedagogia ha mort, visca la unilateralitat. Els tres tenors del Govern de Catalunya realitzaran avui el que volen que sigui l’últim Escolta Espanya, nom agafat del primer vers d’un poema de Joan Maragall ('Oda a Espanya'), amb el qual se simbolitza la voluntat catalana d’explicar-se més enllà de l’Ebre. Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva exposaran a l’Ajuntament de Madrid el seu propòsit d’a­conseguir un referèndum pactat. Després d’aquest últim esforç i després de desdenyar l’oferta de Mariano Rajoy de debatre la consulta al Congrés, en pròxims dies el Govern de Junts pel Sí formalitzarà la proposta de referèndum, els detalls del qual encara s’han de definir.

El referèndum com a bàlsam per a aquella mala unitat de ferro de l’Executiu català, sotmès a diferents pressions externes sobre els seus membres i que la setmana passada va viure un altre episodi amb el debat sobre quin paper ha d’adoptar el Govern pel que fa als 6,6 milions d’euros presumptament desviats des del Palau de la Música a les arques de CDC.

L’objectiu de la intervenció de Puig­­demont és traçar un recorregut sobre com s’ha arribat fins al moment actual, mantenint un to propositiu i de mà estesa. El títol de la convocatòria, Un referèndum per a Catalunya. Invitació a un acord democràtic, subratlla la voluntat de seduir. Es tracta, admeten al Palau de la Generalitat, d’esgarrapar les escasses possibilitats que existeixen d’assolir un acord.

L’última trobada pública, amb motiu del Saló de l’Automòbil, entre el president del Govern espanyol i Puigdemont va respondre precisament a aquest pessimisme. La conversa de Rajoy va girar al voltant de temes trivials, com el repàs de la Lliga espanyola i italiana de futbol. Malgrat aquest pessimisme, Puigdemont es tornarà a mostrar disposat a ajornar fins i tot la data de la consulta i negociar tots els seus termes.

Puigdemont es mostra agraït a l’al­caldessa de Madrid, Manuela Car­mena, per facilitar que es pugui celebrar la conferència en un saló de l’ajuntament. Un acte que ha generat tota mena de reaccions de colors ben diversos. Des del contraacte del PP de divendres passat al mateix recinte, als crits dels ultres que es concentraran a la porta convocats per la Falange.

CÒCTEL COHESIONADOR

La unitat que el Govern català no troba a Barcelona li serà donada a la capital d’Espanya. Una falta d’unitat que és doble, per una part entre el PDECat i ERC, però també entre sectors postconvergents. Per explicar l’embolic entre demòcrates i republicans cal atendre a les versions diferents. Per exemple, mentre fonts d’uns diuen que en l’última reunió de Govern hi va haver unanimitat sobre no presentar-se en la causa contra CDC per aquells 6,6 milions, altres fonts, republicanes, sostenen que no hi va haver acord perquè, senzillament, no es va parlar del tema.

Els consellers d’ERC, conscients de la seva minoria, directament no van treure el tema, justament, per evitar que els postconvergents guanyessin la successiva votació i poguessin dir allò del «Govern ha acordat...». Els republicans recorden que en l’assumpte de la corrupció han sigut molt clars. Com una font del partit va dir a aquest diari fa mesos, «nos­altres [ERC] no carregarem ni amb el 3% ni amb Jordi Pujol».

Sigui com sigui, Esquerra i el PDECat van votar de forma diferent al Parlament en la moció presentada per la CUP i que insta, al ser aprovada, el Govern català a personar-se en la causa contra l’antiga Convergència.

LA POSTCONVERGÈNCIA

En clau interna postconvergent, l’episodi ha generat tensió entre la jove direcció del PDECat i algun representant de la vella guàrdia de CDC. Segons fonts de la cúpula actual, l’abstenció finalment decidida és un pas endavant respecte a les resistències internes a avançar en qüestions relatives a la corrupció.

Notícies relacionades

El PSC, el principal puntal de Sánchez

Andalusia exigeix 1.500 milions més

Segons fonts parlamentàries del PDECat, aquestes resistències són menys i haurien de tendir a desaparèixer. Però l’equip que lidera Marta Pascal prefereix anar amb compte en temes de corrupció per marcar distàncies amb el passat però sense irritar la militància més conservadora. Es tracta, afirmen, d’un procés que s’ha de fer «a poc a poc», de manera decidida, però sense mesures dràstiques que puguin fer trontollar la unitat interna.

Un treball fi de cirurgia que compta amb la pressió de l’esquerra política perquè el PDECat es desmarqui clarament de la presumpta corrupció vinculada a l’antiga Convergència. Amb tot, un representant parlamentari del PDECat és pessimista: «Aquesta batalla, la de la imatge respecte a la corrupció, la tenim perduda». Sigui com sigui, la cúpula postconvergent farà el possible per desmarcar-se del passat.