Cuba i el factor gallec

El monumental Centre Gallec de l’Havana representa, amb tota la seva decadent esplendor, el poder que al seu dia va tenir la colònia gallega a l’illa. Un poder que, simbòlicament, ha perdurat al llarg de la història, per sobre dels avatars polítics i ideològics. Així, per exemple, Francisco Franco (gallec de naixement) va mantenir sempre relacions diplomàtiques amb la Cuba de Fidel Castro (net de gallec); així, Manuel Fraga, com a president de la Xunta, va protagonitzar vistoses trobades amb el dictador cubà. Sembla que ara, després de dècades de distanciament, ha arribat l’hora de Mariano Rajoy. ¿Sabrà o voldrà aprofitar-la?

L’ocasió l’hi han posat en safata. En la seva recent visita a Madrid, el ministre d’Exteriors cubà, Bruno Rodríguez, va convidar tant el Rei com el president del Govern a visitar l’illa. La invitació ha sigut ben rebuda i encara que la data està sense fixar, el límit temporal seria febrer del 2018, quan està previst que Raúl Castro deixi el poder.

    

Per a l'Havana forma part de la seva necessitat de buscar nous aliats. En ple procés de reformes –cap a no se sap on–, alguns dels pilars sobre els quals pensava construir el seu futur trontollen. El més important, és clar, el veneçolà, fa aigües per tot arreu i l’inestable règim de Nicolás Maduro no pot mantenir l’ajuda –traduïda en milions de barrils de petroli– que ha sostingut el règim cubà l’última dècada. A més, les perspectives d’una nova i positiva relació amb el veí del nord s’han difuminat amb l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca.

Notícies relacionades

Sánchez lloa el socialisme de Page tot i les seves diferències

Isabel Rodríguez: "Sense allotjaments turístics, l’augment de l’oferta contindrà els preus"

Per a Madrid, s’emmarca en la nova actitud del Govern de voler recuperar un paper al món. Cuba és part indeleble de la nostra història i seria natural tenir una relació especial amb l’illa. És, a més, moment de reforçar i consolidar interessos –Espanya n’és el primer inversor i el tercer soci comercial– amb més de 200 empreses ja presents. Objectiu: prendre posicions de cara a potencials beneficis d’una suposada apertura.

Però a més és l’oportunitat de reprendre el lideratge dins de la UE en la relació amb Cuba. Ja liquidada la Posició Comuna que va liderar José María Aznar –que condicionava les relacions europees amb l’illa–, el nou acord UE-Cuba està només a falta de ratificació dels respectius parlaments nacionals. Espanya hauria de donar exemple i ser la primera a fer-ho. En aquest context, la visita del Rei –la primera d’un monarca espanyol; Joan Carles només va viatjar a l’Havana en el marc de la Cimera Iberoamericana– tindria un potent valor simbòlic. I la de Rajoy contribuiria a normalitzar, políticament, les relacions entre dos pobles germans. A més, és possible que amb la seva coneguda ambigüitat gallega fins i tot pogués tocar el tema de dissidents i drets humans sense ferir ningú. No és que la diplomàcia sigui el seu fort, però ¿qui sap?