Sánchez s'inclina per abstenir-se en la moció de Podem i dubta què fer amb els barons

Pedro Sánchez ja ha col·locat les primeres peces de la seva nova etapa al capdavant del PSOE. Adriana Lastra i José Luis Ábalos, els seus dos col·laboradors més pròxims, comencen a fer anar els fils. La primera a la seu del partit i el segon al grup parlamentari, tot i que és probable que s’intercanviïn els rols després del congrés que els socialistes celebraran a mitjans de juny. El projecte que Sánchez vol aprovar en aquella cita està basat en les propostes que va fer en campanya: des d’una executiva sense barons fins a l’obligatorietat de consultar la militància per expulsar el secretari general, passant pel reconeixement del caràcter plurinacional de l’Estat, una iniciativa que pot alçar polseguera fora de Catalunya. 

Però hi ha dos assumptes en què el nou líder encara ha de prendre una decisió: el sentit del vot en la moció de censura de Podem a Mariano Rajoy i l’actitud amb els barons que van recolzar Susana Díaz, la presidenta d’Andalusia, tots ells també mandataris autonòmics. En el primer, segons expliquen els seus col·laboradors, Sánchez s’inclina decididament per una abstenció dels diputats socialistes. Sobre el segon té més dubtes. 

Els líders territorials, començant per la mateixa Susana Díaz, van ser els principals responsables de la dimissió de Sánchez el mes d’octubre passat, i ara que les bases han posat de manifest que no estan d’acord amb els seus dirigents autonòmics, ni sobre l’abstenció davant el PP ni sobre la conveniència que la presidenta d’Andalusia portés el timó del PSOE, la lògica indica que l’acabat d’elegir hauria de pagar amb la mateixa moneda. Impulsar candidats alternatius per disputar-los el lideratge en les seves comunitats autònomes durant els congressos que les diferents federacions celebraran passat el juny.

ELS PERILLS

Una iniciativa d’aquest tipus, però, comporta riscos per al partit i per a la mateixa governabilitat dels diversos territoris. Al nucli dur de Sánchez hi ha divisió d’opinions sobre els passos a fer. «Seran els afiliats els que decideixin», diu el missatge oficial. Tot i així, les candidatures alternatives gairebé mai neixen de la militància de manera espontània. Si els partidaris de Pedro Sánchez intenten rellevar els barons es pot tornar a desencadenar la guerra interna al PSOE, esmorteïda arran del rotund triomf de Sánchez. Al mateix temps, el moviment podria desequilibrar els executius autonòmics que els socialistes van aconseguir el 2015 gràcies, sobretot, als pactes amb Podem.

En tot cas, a l’equip del secretari general fan distincions entre autonomies. Guillermo Fernández Vara ja té dos rivals per al càrrec de líder del PSOE extremeny, però cap d’aquestes candidatures està encoratjada per Sánchez. L’asturià Javier Fernández va anunciar divendres passat que no es presentarà a la reelecció. Díaz compta amb el suport dels afiliats d’Andalusia, l’únic territori on va guanyar a Sánchez, i en principi allà no hi haurà candidat alternatiu.

Notícies relacionades

Sánchez vol que el projecte del PSOE inclogui fortes crítiques a la gestora

Pedro Sánchez busca l'equilibri al PSOE

Ja es veurà com aniran els casos del castellanomanxec Emiliano García-Page, del valencià Ximo Puig (que és un dels més castigats a les primàries, ja que Sánchez va treure el 63% dels vots a la seva comunitat autònoma) i de l’aragonès Javier Lambán. A causa de la virulència de les seves declaracions contra el nou líder (a qui va arribar a comparar amb un concursant d’Operación Triunfo) i del fet que segons asseguren els seus crítics no estigui col·laborant en l’elaboració de llistes conjuntes de delegats per al congrés del PSOE, Lambán té moltes possibilitats de comptar amb un adversari intern.

NO VOTAR AMB EL PP

 La posició a prendre en la moció de censura de Podem al president del Govern, mentrestant, està cada dia més clara. La decisió final encara no ha sigut presa, però Sánchez, segons asseguren els seus col·laboradors, és partidari d’abstenir-se, tot i que ha criticat la iniciativa de Pablo Iglesias, anunciada abans d’haver negociat el suport dels diferents grups parlamentaris. El moviment, segons expliquen les mateixes fonts, permetria als socialistes no votar el mateix que el PP i també subratllar que no són iguals que els morats, que l’any passat van rebutjar la investidura de Sánchez, abocant així Espanya a la repetició electoral.