L'Espanya una reviu: l'autonomia de Catalunya, una graciosa concessió de Madrid

El plet aferrissat per la sort de Catalunya i Espanya és l'eix de les primeres edicions dels diaris de Madrid i Barcelona d'avui. Tant per l'immobilisme del Govern de Rajoy -el primer responsable, ¿oi?- i de la Generalitat de Puigdemont i Junqueras, com per la implicació del PSOE i d'Units Podem en l'assumpte. Al cap i a la fi el que hi ha en joc és l'autogovern català -davant l'esprint sobiranista pel referèndum des de la Moncloa es va plantejar ahir amb revertir-lo com una graciosa concessió de l'Estat centralista- igual que la plurinacionalitat del regne que propugna Iglesias i que invoca també Sánchez per al partit socialista, cosa que mobilitza avui tota la premsa de la capital d'Espanya.

Aquest és el fil argumental del quiosc. La portada de l''Abc' glorifica Rajoy, Méndez de Vigo, Cospedal i Sáenz de Santamaría per qualificar, implícitament o explícitament, de colpistes, dictadors i antidemòcrates els governants sobiranistes catalans.

ALERTAR SENSE APAGAR EL FOC

'El País' anuncia que Rajoy dona per tancada la via de diàleg amb la Generalitat, i això que fins i tot per a Pedro J. Ramírez ('El Español') l'inquilí de la Moncloa s'equivoca al tocar a sometent sense apagar el foc: "És lògic i oportú que l'Executiu es preocupi davant els signes cada vegada més clamorosos que el xoc de trens es produirà. El que no és normal ni serveix de res és que Rajoy es limiti a tocar a sometent sense, al mateix temps, moure un dit per apagar el foc".

'El Mundo' magnifica que Podem recolzi el referèndum unilateral de Puigdemont com a mobilització, fet que per a 'El País' és "donar aire al secessionisme". I 'La Razón' alarma perquè Sánchez tindrà majoria al congrés del PSOE i impulsarà la tesi que Espanya és una nació de nacions. O sigui, un Estat plurinacional, cosa que provoca la inquietud dels quatre diaris de Madrid, que es plasma en una informació d''El País' presentada així: "Els riscos de la plurinacionalitat ambigua. Sense un aclariment previ és caure en la trampa del nacionalisme. Llevat que es vulgui reconèixer l'autodeterminació, hi ha altres vies".

SÁNCHEZ JA TRIGA 

És clar que socialistes com Agustín Valladolid havien tocat a sometent abans al digital 'Vozpópuli': "Ya está tardando Sánchez en ofrecer su apoyo a Rajoy frente al secesionismo catalán. La coyuntura no admite aplazamientos tácticos ni medias tintas. El repuesto líder del PSOE, en esta grave disyuntiva, debe aparcar sus diferencias sobre Catalunya y alinearse, en la respuesta al independentismo, con el Gobierno de la nación". Aquí.

QUI SÀPIGA EXPLICAR ESPANYA…

En contrapartida, divendres al matí, Pepa Bueno ('Hoy por hoy', cadena SER) entrevistava Jaime Miquel, que argumentava just el contrari. Així ho recollia el digital 'Público', on publica les seves anàlisis demoscòpiques: "Quien sepa explicar España tendrá la confianza de los ciudadanos. Si el PSOE --estaba partido en dos-- no consigue un proyecto común perderá muchos votos; buena parte de sus expectativas pasan por reconocer el carácter plurinacional de España". Aquí el teniu.

LES ELITS I EL 15-M DEL PSOE

I és que, com sosté Ramón Lobo en un documentat -visualment- anàlisi a 'InfoLibre' titulat 'Las élites en su laberinto", "el aparato del PSOE acaba de vivir su 15-M: una insurrección democrática de las bases ha desbaratado los planes de su élite, formada por viejas glorias, barones territoriales, medios de comunicación, además del poder financiero que está detrás de todo lo anterior. Lo ocurrido es el enésimo ejemplo de la existencia de una realidad paralela que las élites, sean cuales sean, no quieren, no pueden o no saben leer". Així comença.

ALERTA DE L'EX MOLT HONORABLE

A la capital catalana, divendres al matí l'ex molt honorable Jordi Pujol va sortir a la palestra digital per tocar també a sometent: reclama mobilitzar-se davant "la proposta de lenta dissolució" que l'Estat fa de l'autogovern de Catalunya, que faria retrocedir el país molt temps enrere i afrontaria un procés de residualització.

A Madrid només se'n fa ressò 'La Razón', que ho despatxa així en un editorial curt: "Dicho por quien vive ahora acosado por la corrupción generalizada en su familia y la falsedad de sus cuentas no es un anécdota. Denota la inmoralidad con la que el nacionalismo quiere amnistiar sus delitos. La independencia lo borrará todo".

40 ANYS DESPRÉS…

És clar que el ministre portaveu va confirmar des de la Moncloa l'alarma de l'exhonorable, que l''Ara' valora a la portada i en un editorial titulat "L'autogovern com a concessió graciosa d'un Estat centralitzat". Aquí teniu uns fragments del text:

"Al portaveu del Govern espanyol se li va escapar ahir una argumentació que és a la base del conflicte actual entre Catalunya i Espanya. Segons ell, l'executiu espanyol pot recuperar de manera relativament fàcil les competències que ara exerceix Catalunya perquè, a diferència dels estats federals, provenen d'un estat centralitzat. És a dir, l'autogovern català no és cap dret sinó una simple concessió d'un estat que continua sent unitari (...) No debades el Tribunal Constitucional continua laminant amb cada sentència l'autogovern català, i es posiciona la gran majoria a vegades al costat de l'administració central i en contra de les autonomies. Aquest punt és important perquè demostra com els 40 anys de descentralització no han tingut un impacte real en les estructures profundes de l'Estat, que sempre l'han vista com un peatge que es va haver de pagar durant la Transició, quan es va pactar una Constitució que reconeix el 'dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions'”.

“En el fons -va acabant el text-, la dreta espanyola (i part de l'esquerra) han continuat defensant una concepció unitària i homogènia de l'Estat, i han vist amb desconfiança, quan no directament han combatut, la seva pluralitat interna. (...)  Méndez de Vigo ho va deixar clar ahir (...) Era una manera de treure ferro a l'aplicació de l'article 151, que regula la suspensió de l'autonomia, però va sonar molt més insultant, perquè remarcava el caràcter accidentalista de l'autogovern. I demostrava un menyspreu absolut cap a unes institucions catalanes que no es van haver d'inventar el 1978 precisament".

LLIGAT I BEN LLIGAT

Més enllà de la deriva del plet hispano-català, la setmana acaba amb la dreta espanyola colonitzant a la brava tots els llocs polítics clau de la magistratura per protegir-se dels casos de corrupció que la inunden. Res nou. És experta en la matèria. El mateix PP de Rajoy va sabotejar des de l'oposició i durant anys la renovació del Constitucional fins a tenir la majoria afí que li va permetre tombar l'Estatut ratificat pel Parlament, les Corts i els catalans a les urnes.

Pedro Águeda explica així l'última maniobra a 'El Diario': "El PP ocupa los puestos clave de la justicia asediado por la corrupción. Utiliza su mayoría en el Poder Judicial, fruto de la victoria en 2011, para imponer en ocho días a dos afines en puestos clave de la Audiencia Nacional. Con esa misma mayoría se renovarán en los próximos meses tres plazas en la sala del Tribunal Supremo que investiga a los aforados". Aquí el teniu.

José María Izquierdo ho valorava així a la SER: "La derecha lo quiere todo; el ministro Catalá está la orden y  Rajoy les da las gracias. Desprecian la justicia porque desprecian la democracia". Per a Ernesto Ekaizer tot quedava lligat i ben lligat, sant i senya franquista. Joan Queralt retutitejava a Jutges per a la Democràcia:

Nota JpD: el nombramiento de Espejel y López a la AN es una muestra más del Gobierno de controlar el poder judicial https://t.co/ccEA9pEcle

— Juezas y Jueces para la Democracia (@JpDemocracia) 25 de mayo de 2017

LA CORRUPCIÓ ENFORTEIX EL PODER

Per acabar, potser us interessa el final d'article "La corrupció, una vella història" que l'historiador Borja de Riquer va publicar en 'La Vanguardia': "Hoy buena parte de los estudiosos europeos sostienen que la corrupción política contemporánea no tiene que ser considerada como un signo de retraso, de pervivencia de antiguas corruptelas. Más bien fue lo contrario, dado que las nuevas prácticas corruptas fueron un elemento de pacto entre las élites económicas y las políticas que consolidó los nuevos regímenes liberales en gran parte de Europa. En España, desde el siglo XIX hasta la actualidad, la corrupción política ha sido un elemento clave para fortalecer la autoridad de los gobiernos y para afianzar la centralización del poder".

"Los especialistas que debaten hoy sobre las causas de la corrupción creen que hay que analizar no sólo el funcionamiento de los sistemas políticos, sino también las características de las sociedades. Se señala un conjunto de factores favorecedores de la corrupción: la desigualdad económica; la existencia de una notable tolerancia ¬social hacia ella; el clientelismo y la partitocracia; la ausencia de una administración profesionalizada; el mal funcionamiento de los controles sobre los políticos, y la inexistencia de una justicia independiente y eficaz. El elemento fundamental es la falta de confianza de los ciudadanos en las instituciones. Se destaca como clave para luchar contra la corrupción que la sociedad asuma realmente los valores democráticos y éticos y se movilice para exigir la creación de instrumentos de control (leyes, organismos judiciales y administrativos) imparciales y efectivos, capaces de castigar a corruptos y corruptores de modo rápido y ejemplar. Nuestra sociedad sigue siendo muy tolerante con los corruptos y a menudo no los sanciona electoralmente. Persiste un sentimiento oculto que los ve mucho más como unos espabilados envidiables que como unos delincuentes. Claro que tampoco podemos decir que tenemos una justicia independiente, rápida y con medios suficientes para combatir con eficacia estas prácticas inmorales. Y así seguimos".                     

          

ELS TITULARS DE LES PORTADES

EL PAÍS

"Rajoy dona per tancada la via de diàleg amb la Generalitat"; "El negoci més pròsper del Mediterrani. El bon temps porta un increment del tràfic d'éssers humans"; "El G-7 exposa la profunda bretxa entre Trump i els seus socis occidentals"

EL MUNDO

"Podem recolza el referèndum unilateral de Puigdemont"; "El G-7 evidencia la fractura entre Trump i els seus socis"; "Un nou atac contra cristians coptes causa una matança a Egipte"; "Un petroler, el tresor ocult que va fer guanyar 30 milions a la família Erdogan"; "El jutge considera "immoral" el paper de Rato en les privatitzacions, però no l'investiga"

ABC

"El Govern constata que el secessionisme 'accelera' cap a un punt sense retorn"

LA RAZÓN

"Sánchez imposarà a Díaz amb 504 delegats la 'plurinacionalitat'"; "Massacre de cristians"; "La primera reunió del G-7 evidencia la divisió entre Occident i Trump"; "El jutge arxiva el blanqueig de Rato i acusa l'UCO de basar-se en 'sospites'"

ARA

"La Moncloa avisa que pot revertir l'autogovern català"; "Amb la il·lusió d’un bon comiat"; "El plenari de Barcelona reprova Colau per quart cop"; "Junqueras: 'Catalunya ha reduït el 85% del dèficit espanyol'" 

EL PUNT AVUI

"Les entitats acceleren"; "Junqueras prova de calmar els empresaris"; "El G-7, pendent de Trump"; "El TC reserva a l'Estat les competències de protecció civil"; "Maten 28 coptes en un tiroteig a Egipte "; "El tribunal rebutja que el consorci acusi Osácar"

LA VANGUARDIA

"El G-7 pressiona Trump sobre el clima i el comerç"; "Rosa, la dona de les dues cares. La detinguda pel crim dels urbans és tan estimada per uns com odiada per altres"; "Matança de cristians a Egipte reivindicada per l'EI"; "Junqueras exhibeix davant l'empresariat la reducció del dèficit"

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

EL PERIÓDICO

"Junqueras: 'La llengua castellana no perdrà cap dret'"; "EL G-7 mira al cel"; "Una altra massacre contra cristians a Egipte"; "Pas a Sitges a la nova economia"; "Barcelona es planteja que els agents de la Urbana portin càmeres"; "La Copa de l'adeu de Luis Enrique"