Rajoy confia en el PNB per neutralitzar l''efecte Sánchez'

Hores després que Pedro Sánchez tombés Susana Díaz a les primàries, Mariano Rajoy va assegurar que el triomf del dirigent socialista «no canvia res». Amb una actitud esquiva, el cap de l’Executiu no va voler argumentar la seva afirmació. És evident que els separen moltes coses, no només ideològicament, sinó també en el tracte personal. Però, malgrat que són conscients que el seu retorn endurirà l’oposició socialista, fonts del PP i del Govern subratllen que aquesta victòria «no ha canviat l’aritmètica parlamentària» i que les lleis s’aproven amb «majories numèriques», no amb «numerets a l’hemicicle» com el de la moció de censura.

I en aquesta combinació de majories (amb els 32 diputats de Ciutadans ja assegurats), Rajoy ha sabut guanyar-se el suport del PNB, clau aquesta legislatura. El recolzament dels nacionalistes bascos, que en contrapartida reben ajuda del PP per als comptes del Govern de Vitòria, permet al cap de l’Executiu allargar la legislatura com a mínim fins a mitjans de l’any 2019. Per a això és vital poder aprovar Pressupostos i els populars tenen el compromís dels seus socis que els ajudaran a tirar endavant també els de l’any que ve. Si després Rajoy ha de prorrogar els del 2018 perquè es queda sense suport (el PNB tindrà eleccions i pot voler marcar distàncies), el PP podria avançar les generals a mitjans del 2019.

EL GIR DEL PDCAT/ La setmana que ve, el ple final de Pressupostos escenificarà aquesta aliança, en la qual, a més a més del PNB, comptarà amb el cobejat vot determinant de Pedro Quevedo (Nova Canàries). «És normal que el suport que hem negociat es mantingui per als pròxims Pressupostos del 2018 perquè el sostre de despesa es negocia d’aquí dos mesos i no té sentit que la nostra filosofia econòmica ni la del PNB o Nova Canàries canviïn en cinc mesos», va afirmar un alt càrrec de l’Executiu. A més a més, fonts del PP subratllen que també compten en les seves càbales amb el suport «intermitent» del PDECat. L’antiga Convergència va recolzar el decret de l’estiba. El PDECat va viure com un greuge el pacte que el PNB va arrencar al Govern i llavors va començar un canvi en la seva oposició. De l’enfrontament frontal amb el PP, els exconvergents han optat per intentar recuperar el seu perfil històric de partit útil que defensa a Madrid l’interès de Catalunya, cosa a la qual ha ajudat la inhabilitació de Francesc Homs, substituït per Carles Campuzano, que mostra un perfil menys bel·ligerant.

Notícies relacionades

Rajoy accepta rebaixar la quota basca en més de 500 milions

El Govern salva el decret de l'estiba gràcies al gir del PDECat

Als passadissos del Congrés els populars es vanten que els nacionalistes han transitat d’una oposició bel·ligerant a una actitud col·laborativa. Al PP donen per fet que aquest suport s’evidenciarà en les votacions de les lleis més importants que Rajoy vol tirar endavant abans del final de la legislatura. En aquest sentit, al Govern donen per fet que en la majoria de les iniciatives econòmiques hi ha una majoria a la Cambra de 183 escons (PP, Ciutadans, PDECat, PNB i Coalició Canària) que  recolzarà les seves propostes. I en els «debats constitucionals» i a falta que Sánchez concreti la seva nova aposta per la «plurinacionalitat», esperen que el PSOE no modifiqui la seva posició de fons i continuï alineat juntament amb el PP i Ciutadans. Fonts de Podem i les seves forces de suport admeten entre línies que la legislatura arribarà fins on Rajoy vulgui. La sintonia amb el PSOE és tan desitjada com criticadaa: podemistes i socialistes han de córrer lligats de mans al mateix equip i al mateix temps competir entre ells.

EL ‘CAS LEZO’/ Les aliances del PP a la Cambra baixa per aprovar els Pressupostos estan permetent a Rajoy suportar millor l’últim escàndol de corrupció que afecta el seu partit, el cas Lezo, pel qual el Congrés ha reprovat el ministre de Justícia, Rafael Catalá; el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, i el fiscal anticorrupció, Manuel Moix. Les conseqüències d’aquestes recusacions, que van recolzar tots els grups menys els populars, no tenen cap efecte perquè no obliguen a res el Govern, i no han immutat Rajoy. Sembla que només estan engrandint el descrèdit de la separació de poders.