El Govern deixa en l'aire el futur del fiscal Anticorrupció

El que no van aconseguir les seves polèmiques decisions en els tres mesos que fa que està al capdavant de la Fiscalia Anticorrupció ho pot aconseguir el fet que s'hagi sabut que és propietari del 25% d'una empresa a Panamà. Manuel Moix de moment resisteix, però l'oposició en ple ha tornat a demanar el seu cap, en un moment en què el Govern ha modulat la seva defensa a ultrança.

Encara que va ser amb un lacònic "sí", Mariano Rajoy va dir dimarts que recolzava el fiscal anticorrupció, un suport que Moix no va poder sentir aquest dimecres de boca de la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, que se'n va desentendre i va subratllar que la seva continuïtat depèn del fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza.

Sols va sortir del guió el ministre de Justícia, Rafael Catalá, que en una conversa informal amb periodistes va explicar que dimarts va telefonar Maza per demanar-li explicacions sobre la vinculació de Moix amb Panamà i que el fiscal general li va treure importància i va assegurar que "no era res, una propietat familiar". En opinió de Catalá, la publicació d'aquesta informació "no és casual" i es deu a la guerra interna que es viu a Anticorrupció des del seu nomenament per la seva intenció declarada de "posar ordre" a la fiscalia especial. En aquest intent s'emmarcarien les seves decisions més polèmiques, com retirar assumptes a fiscals, com el del 3%, o intentar evitar registres o 'punxades' telefòniques en el 'cas Lezo'. 

L'ASSOCIACIÓ DE FISCALS RETIRA EL SUPORT 

Catalá va assenyalar també la fortalesa anímica del fiscal anticorrupció i va comentar que no és una persona de les que "s'enfonsin". Caldrà veure quant li pesa a Moix no solament l'assetjament de l'oposició sinó també que la mateixa conservadora Associació de Fiscals, amb els vots de la qual va arribar a Anticorrupció, li hagi reclamat en un comunicat que posi "el seu càrrec a disposició del fiscal general de l'Estat" perquè les últimes informacions "comprometen la imatge d'imparcialitat de la institució".

De moment Maza no creu que sigui necessari obrir un expedient, ni tan sols preliminar, a Moix, perquè no veu matèria disciplinària en el fet que hagi heretat del seu pare una participació en una empresa 'off-shore', propietària d'un xalet a Collado Villalba (Madrid), posat a la venda per 550.000 euros. L'Estatut de la Carrera Fiscal sols veta l'administració de societats, però no ser-ne soci o formar-ne part, per això si, com assegura el mateix Moix, va declarar a Hisenda la titularitat de la qual va heretar la participació, no només no hauria comès cap delicte, sinó que tampoc hauria incorregut en cap responsabilitat disciplinària.

Amb aquest criteri no semblaria probable que el fiscal general destituís el responsable d'Anticorrupció malgrat que tots dos tenen pendent una conversa quan Moix torni de Mallorca a Madrid, i en la qual s'espera que doni al seu superior totes les explicacions pertinents en relació amb la herència. El cessament, segons l'Estatut Fiscal, només es pot fer pel fiscal general una vegada escoltat el Consell Fiscal i l'interessat. Una altra opció seria que el mateix Moix acabés dimitint, com creu el PSOE que farà.

VERSIONS CONTRADICTÒRIES

Notícies relacionades

El fiscal en cap anticorrupció no veu "cap motiu" per dimitir

L'Associació de Fiscals demana a Moix que posi el seu càrrec a disposició del fiscal general

A més, el digital Infolibre, que va ser el que va destapar l'escàndol, segueix donant més detalls del cas. Aquest dimecres ha revelat que, malgrat les versions contradictòries del mateix Moix, que primer va assegurar que es va assabentar de l'existència de la societat al morir la seva mare (2008) i després al morir el seu pare (2011), l'actual fiscal Anticorrupció ha mentit, presumptament, i coneix aquesta empresa panamenya des d'almenys el 1998.

NOVES COMPAREIXENCES

L'oposició, per la seva part, no té dubtes que Moix ha de dimitir com a fiscal en cap Anticorrupció per la seva vinculació amb un paradís fiscal, i ja ha iniciat una ofensiva parlamentària perquè l'Executiu i el ministeri públic rendeixin comptes, informa Juan Ruiz Sierra. Tant el PSOE com Podem van demanar la compareixença al Congrés del fiscal general de l'Estat i els socialistes també la de Catalá.