Puigdemont envia una carta a la Comissió de Venècia per buscar l'aval al referèndum

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha avançat aquest dimecres que ja ha sigut enviada a la Comissió de Venècia -òrgan consultiu del Consell d'Europa- la carta que el va instar a enviar el Parlament per demanar el seu "assessorament, reconeixement i aval" al referèndum sobre la independència.

En la missiva, datada el 29 de maig, el president explica a la Comissió de Venècia els passos fets al Parlament per a la celebració d'una "consulta pactada i acordada" i l'intent infructuós d'iniciar negociacions amb el Govern central per fer-la. "Desgraciadament, el president Mariano Rajoy ha contestat negativament a l'oferta de diàleg; no obstant, el Govern de Catalunya manté permanentment oberta la possibilitat de negociar i pactar el referèndum", afegeix.

Així mateix, Puigdemont destaca la trajectòria i experiència de la Comissió de Venècia per reforçar les institucions democràtiques i la protecció dels drets humans", així com el "diàleg" sobre el qual s'ha fonamentat Europa. Per tant, reivindica aquesta "base sòlida" per "afrontar i resoldre" el repte del procés sobiranista.

RECONEIXEMENT INTERNACIONAL

El 18 de maig, el Parlament va aprovar, amb el suport de Junts pel Sí i CSQP, una moció que instava el Govern a posar en marxa les "iniciatives oportunes" per disposar de "l'assessorament, el reconeixement i l'aval" de la Comissió de Venècia a la convocatòria d'un referèndum.

La moció, presentada pels comuns i acordada amb JxSí -la CUP es va abstenir-, cridava a buscar el reconeixement internacional al referèndum i interpel·lar la Comissió de Venècia sobre les condicions que hauria de complir la cita, d'acord amb el codi de bones pràctiques d'aquest organisme del Consell d'Europa.

"La carta a la Comissió de Venècia ja està enviada", ha revelat Puigdemont, que ha confirmat així que el Govern ha donat "compliment" a la moció aprovada pel Parlament.

AUGMENT DE LA TEMPERATURA

L'entrada del procés en l'última fase, la unilateral, ha comportat l'augment de la temperatura de les declaracions i dels missatges. A la sessió de control d'aquest dimecres, Carles Puigdemont ha insistit en la pèssima qualitat democràtica del Govern del PP, però sobretot ha subratllat un dels missatges llançats per l'Executiu de Mariano Rajoy, el que apunta que està disposat a “tot” per impedir el referèndum. El president ha exigit que s'aclareixi què significa aquest “tot”, encara que ha donat a entendre que, segons la seva opinió, es refereix a l'ús de la força. “Prou de flirtejar amb els límits de la democràcia”, ha clamat el president.

La sessió de control ha sigut un fidel reflex de la ignició que ha causat el canvi de fase. Encara que Ciutadans i el PP han preguntat sobre infraestructures, al final s'ha tornat al mateix, la relació entre Catalunya i Espanya. La resta de grups han al·ludit directament al procés.

Les reiterades referències de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría a la suposada influència de la CUP sobre Puigdemont han sigut denunciades per la diputada anticapitalista Gabriela Serra com l'intent de “construir” un enemic i, de passada, això no ho ha dit ella, dibuixar una Generalitat ancorada en la radicalització. Puigdemont ha respost reprenent el seu discurs sobre la pèssima salut de la democràcia a Espanya. Ha qualificat el que han dit diversos ministres del Govern central, així com càrrecs del PP, de “preludi del totalitarisme”, i més tard ha afirmat que aquesta tempesta declarativa “ni el desanima, ni el dissuadeix” en el seu objectiu per posar les urnes aquesta tardor.

Seguint el fil del que han expressat alguns compareixents en la versió catalana de la comissió d'investigació sobre l'operació Catalunya, al Parlament, ha afirmat que els demòcrates de la resta de l'Estat “haurien d'estar preocupats”, sobretot perquè al Govern central “li importa un rave la salut democràtica [d'Espanya]” en la mesura que els interessa “la força”.

RESSACA DE LA CIMERA

Amb el grup de Catalunya Sí que es Pot s'ha viscut la ressaca de la cimera de dilluns passat, en què la part principal del grup parlamentari no va anar a la cita. Lluís Rabell ha acusat Puigdemont de menysprear el Pacte Nacional pel Referèndum, però el president ho ha negat i ha tornat la pilota a la teulada dels comuns a l'assenyalar que són ells els que han menyspreat el Govern no presentant-se a la cita del Palau de la Generalitat. El cap de l'Executiu, així mateix, ha revelat que la Generalitat ja ha remès la carta a la Comissió de Venècia en què exposa les seves intencions de convocar el referèndum.

Miquel Iceta (PSC) ha acusat el Govern de no tenir en compte les conseqüències que tindrà “convocar un referèndum que està al marge de la legalitat”, en vista de l'èxit “de la correspondència epistolar que han mantingut Puigdemont i Rajoy”. El president català ha negat la major i, després de recordar el seguit d'imputats i querellats que té a les seves files, ha afirmat que sí que preveu aquestes conseqüències. En aquest punt és quan ha tornat a la seva idea força que a Espanya hi ha dèficit democràtic, per titllar de “vergonya” com s'ha intentat tapar i tancar la comissió d'investigació de l'operació Catalunya al Congrés.

INFRAESTRUCTURES I PROCÉS

Tant el PP com Ciutadans han mirat de portar l'aigua al molí dels ‘temes que interessen a la gent’. La líder de l'oposició, Inés Arrimadas, ha preguntat sobre la L-9 del metro. Puigdemont ha reconegut que s'havien fet les coses malament (el retard acumulat ja és de 10 anys), encara que tot seguit ha recordat que la falta de finançament és atribuïble, una vegada més, al Govern de l'Estat.

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

El líder del PP català, Xavier García Albiol, per la seva part, ha posat poc més que una alfombra perquè el president es lluís a costa seva. Ha preguntat per l'etern ‘ritornello’ que la Generalitat implantaria el sistema de pagament de peatges a través d'una vinyeta enganxada al cotxe i ho ha atribuït a l'insaciable ànim recaptador de la Generalitat catalana.

Puigdemont ha començat a recordar greuges en matèria d'infraestructures fins que se li ha acabat el temps. Talment una sèrie d''uppercuts' fins que la campana ha decretat la treva. Des de la supressió de l'addicional tercera de l'Estatut del 2006, al 35% de compliment dels pressupostats per Renfe i Adif a Catalunya, en aquest 2016, al rescat de les autopistes radials de Madrid per part de l'Estat. El president, ja en la fase d'agradar-se, ha proposat fins i tot de manera irònica al popular crear una “coalició d'interessos” per defensar tots aquests assumptes davant el mateix Govern dels correligionaris de García Albiol.