Els esculls de Pedro Sánchez

Pocs obstacles s’interposen en el camí de Pedro Sánchez fins al congrés del PSOE. El partit segueix dividit, sobretot a les altes esferes, però a la base la fractura és més petita del que s’esperava: el secretari general va aconseguir en les primàries de fa dues setmanes més de la meitat dels vots, 10 punts per sobre de Susana Díaz. En part perquè temen que el flamant líder respongui intentant forçar el seu relleu, i en part perquè les urnes socialistes han mostrat que la militància no comparteix les seves tesis, els principals barons han renunciat a mantenir el pols. Almenys, a curt termini.

El congrés, que tindrà lloc a Madrid entre el 16 i el 18 de juny, es presenta pacífic, amb les llistes dels prop de mil delegats pactades i reflectint la majoria sanchista en l’organització, però hi ha quatre assumptes que els col·laboradors del secretari general temen que suscitin debat intern. Són aquests: la plurinacionalitat, el relat sobre el que va passar la tardor passada (quan Sánchez va dimitir i el PSOE va acabar abstenint-se davant el PP), les primàries obertes i la relació amb Podem. Malgrat que les esmenes de l’equip del secretari general suposen un canvi radical de la ponència que va dirigir la gestora, els seus principals col·laboradors no creuen que, més enllà d’aquestes quatre matèries, hagin de provocar grans tensions.

SENSIBILITATS TERRITORIALS DIFERENTS

La proposta territorial de Sánchez, que en bona part explica el massiu suport que va rebre dels socialistes catalans, és poc concreta. Defensa una «reforma constitucional federal, mantenint que la sobirania resideix en el conjunt del poble espanyol» que «ha de perfeccionar el reconeixement del caràcter plurinacional de l’Estat», davant «un independentisme irredempt que s’ha potenciat a partir de l’argument del greuge comparatiu i el no ens deixen decidir».

No obstant, pot despertar susceptibilitats quan es voti al congrés del PSOE, un partit amb sensibilitats territorials dispars. Tot i així, els col·laboradors del secretari general, que quan explicaven el seu projecte durant la recent campanya intentaven passar de puntetes per aquesta iniciativa per no avivar la polèmica, creuen que tirarà endavant sense necessitat de canvis. El que serà difícil, assenyalen, és aconseguir el consens.

On sí que anticipen que potser  s’hauran d’alterar les seves esmenes originals, a favor de la unitat, és en l’explicació del que va passar a finals de l’any passat. La proposta de Sánchez, que acusa el PSOE de «deixar el camí expedit al PP» amb la seva abstenció, és molt dura amb els barons i la gestora. «Els esdeveniments que van culminar en les reunions del comitè federal de l’octubre del 2016, i l’extralimitació en les seves funcions d’una gestora nomenada i amb un mandat exercit d’una manera que no es correspon ni amb les regles, ni amb la cultura socialista, ni amb els criteris democràtics bàsics habituals, han agreujat una crisi interna que s’ha de tancar com més aviat millor», assenyala el document del líder.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

«Hem de trobar aquí una fórmula que ens permeti a tots superar el que va passar», assenyala un dels autors del document programàtic de Sánchez, que també anticipa reserves en les primàries obertes a simpatitzants per als candidats electorals, sobretot als municipis petits, on aquests processos es poden veure alterats pels «interessos d’algun cacic», segons es temen amplis sectors del PSOE, que advoquen per posar límits a un mecanisme que fins ara els socialistes només han utilitzat una vegada, el 2014, quan l’ara president autonòmic Ximo Puig va ser elegit aspirant a la Generalitat valenciana.

ALIANÇA A LA PORTUGUESA

També s’anticipa com a potencialment espinosa, per últim, la qüestió dels vincles amb Podem. Partidari d’una aliança d’esquerres com la portuguesa, el secretari general vol estrènyer els llaços amb el partit de Pablo Iglesias, mentre que a Andalusia, governada pels socialistes gràcies a un pacte amb Ciutadans, l’enfrontament amb els morats és absolut. Però Díaz no sembla que estigui gaire disposada a presentar batalla sobre aquesta qüesitó en un congrés que, tret una sorpresa, serà de pura aclamació a Sánchez, amb la militància en un paper central.