Pablo Iglesias: ¿cap de l'oposició o cant del cigne?

Augurava un analista quan va néixer Podem que Pablo Iglesias és un animal polític amb una capacitat d’adaptació tan gran que si per a la seva supervivència necessités brànquies, n’hi sortirien. De moment, el 13-J s’enfronta a una moció de censura fallida en l’àmbit matemàtic, però amb la qual aspira a construir-se un perfil d’estadista que el porti a la victòria moral i erigir-se, finalment, en líder de l’oposició.

En el transcurs del debat al Congrés podria conquistar aquesta plaça, afavorit per l’absència de Pedro Sánchez, que va renunciar al seu escó a l’octubre. Però també pot ser el seu cant del cigne i consolidar (fins i tot accelerar) el declivi que mostren les enquestes si es projecta com un llop solitari sense més suports que el dels independentistes a l’ombra d’un líder socialista reelegit a cavall del discurs antiestablishment que ja no és exclusiu de Podem. Els experts consultats per aquest diari coincideixen. Si Iglesias es queda sol, mor.

ÈMFASI A LES BASES

No creuen que pugui emular Felipe González en la moció de censura del 1980 contra Adolfo Suárez i esperen un discurs-míting adreçat a les seves bases. «Com que no és presidenciable, i ho sap, no cometrà l’estupidesa de presentar detallat un programa de Govern. Al·ludirà a la corrupció, a Catalunya i els grans temes, però farà un míting d’agitprop, un discurs de plaça de toros aixecant la bandera de la regeneració», opina l’assessor Ignacio Varela.

Malgrat l’absència de Pedro Sánchez (intervindrà el portaveu José Luis Ábalos) els socialistes tenen una bala d’or discursiva: el PSOE s’absté, malgrat que Podem va votar en contra de la investidura fallida de Sánchez, el març del 2016.

Assenyalen els analistes la diferència entre els vaivens de Podem amb la moció i la jugada d’obra mestra parlamentària del 1980. Mentre González anunciava la moció en un duríssim atac contra Suárez al Debat de Política General, el seu grup parlamentari l’estava registrant formalment al Congrés dels Diputats.

Podem, en canvi, ha donat diversos cops de volant que han fomentat la impressió que la seva iniciativa està tan carregada contra el PP com contra el PSOE.

«Iglesias mira de buscar l’efecte González però s’ha passat de frenada amb tants canvis d’estratègia. Encara que intenti fer un discurs d’home d’Estat, s’enquadra més a salvar la moció de censura que a convertir-se en el líder de l’oposició, un lloc que té més complicat encara amb el retorn del socialista Pedro Sánchez», segons l’opinió del consultor Juan Quesada.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

A parer seu, «no va sortir del tot enfortit de la lluita amb [Íñigo] Errejón i la seva imatge ha anat empitjorant», i per això la moció «és més d’impuls al seu cercle zero» que per conquistar una majoria.

El politòleg Ramón Cotarelo opina que «el crèdit d’Iglesias està sota mínims» i sosté que la seva reputació empitjora al consolidar-se la idea que la moció de censura «és una càrrega de dinamita contra el PSOE». Considera que el debat al Congrés dels Diputats serà el suport o rebuig a Iglesias «en termes absolutament plebiscitaris».