Lluís Llach a la Ithaca de Germà Bel

En un espai públic català dominat, d'una banda, pel procés, i, de l'altra, per les conseqüències de la crisi i el canvi que suposa la revolució tecnològica que està vivint el món hi ha una illa de pensament que, freqüentment, neda a contracorrent. Es diu Ithaca. Amb h. I no és a Grècia.

"Jo no aconsegueixo com altres sentir-me a casa arreu on vaig", ha exposat aquest dimecres Germà Bel en el segon acte de presentació del seu llibre 'Cabòries des d’una galàxia ben llunyana (Pòrtic)'. "Jo em sento a casa en tres llocs, a les Terres de l’Ebre, a Barcelona i a Ithaca a l'estat de Nova York, Estats Units, on s'erigeix la Cornell University", on ell va fer classe.

Al costat hi tenia el company de 'pupitre' a Junts pel Sí, el també independent Lluís Llach. El que va musicar el poema de Kavafis amb la seva immortal peça 'Viatge a Ítaca'. Aquesta Ítaca, la grega, que s'ha convertit en el símbol de la Catalunya independent. Llach, molt més escorat a l'esquerra davant les tesis liberals de Bel, havia traçat, poc abans, un autèntic panegíric admiratiu de l'autor i també del llibre.

De Bel Llach n'ha explicat el seu sentit de l'humor, "que es pateix" per incisiu "en el si de Junts pel Sí" i, malgrat la distància ideològica que se suposa que els separa, s'ha rendit a la seva capacitat analítica.

HUMOR INCISIU

L'humor, en el llibre, ja es veu a la portada que fa referència a la frase de José Manuel Margallo, quan exercia de ministre d'Exteriors, que una "Catalunya independent vagaria per l'espai". I té raó, ha dit Bel. El que no entén és que, precisament això, és el que molts catalans volen. Tot país petit vagareja per l'espai, com Dinamarca o altres exemples, ha sentenciat.

El discurs de Bel és propi i, per tant, xoca amb el d'uns i el d'altres. D'un aquelarre independentista com el viscut aquest dimecres al col·legi Vedruna se'n podria esperar, si un té en compte els tòpics, un atac al Govern andalús per plantejar la semigratuïtat de la universitat. Ja saben, allò de Josep Pla de "i tot això, ¿qui ho paga?".

Bel ha recordat que si els criteris de flux econòmic entre les comunitats autònomes són "les correctes", Andalusia "hauria de rebre més diners; no en va hi viuen 8,5 milions de persones". Dit això, ha afegit que el que faci el Govern andalús amb el seu pressupostos és exclusivament seu i no discutible. I, això sí, ha acabat amb una crítica atroç a la rebaixa de taxes universitàries que s'ha aprovat, per exemple, a Catalunya.

Notícies relacionades

El Consell d’Europa denuncia que Espanya incompleix les recomanacions per evitar la corrupció d’alts càrrecs

Renuncia el delegat a Perpinyà que va qüestionar el terme Catalunya Nord

"Seria millor dedicar aquests diners a l'ensenyament primari al Raval i el Bon Pastor, perquè el problema és que els nens d'aquests barris no arriben a la universitat". I tornant a Andalusia, ha lamentat que "s'hagi convertit en un ninot" al qual tothom culpa. No només a Catalunya, "sinó també a Madrid".

INSTITUCIONS SENSE PODER

Com a colofó, i seguint el fil de les rebaixes en les taxes universitàries, ha lamentat que al Parlament s'aprovin disminucions d'ingressos sense anteposar equivalents en la despesa: "Això no passa enlloc. El quid és que Catalunya no té cap poder i té unes institucions sense poder. Al Congrés, que és un Parlament de debò, el que s'aprova s'aplica. Encara que freqüentment al revés". Dit això, ha mirat a la vicepresidenta primera de la Mesa del Parlament, Anna Simó, present igual que altres membres de Junts pel Sí, com Jordi Turull i el conseller d'Exteriors, Raül Romeva, i lu ha preguntat: "¿M'he passat, Anna?".