El referèndum, l'1 d'octubre

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, dels més convençuts al Govern de les possibilitats de la independència, va obrir la veda per portar a terme un referèndum d’autodeterminació de forma unilateral. O més ben dit, amb l’Executiu central frontalment en contra. I ho va fer anunciant la data i la pregunta de la consulta: l’1 d’octubre la societat catalana estarà cridada a respondre si «¿Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república?». Però no hi va haver més concrecions: ni cens, ni junta electoral, ni encara urnes.

L’acte al Palau de la Generalitat va generar tant entusiasme en el sobiranisme com desdeny en els principals adversaris: el Govern del PP i la fiscalia, que no actuaran perquè no s’ha firmat cap decret ni cap ordre governamental. Només un anunci polític, formulat en discursos, això sí, amb voluntat de cop de porta a la via pactada amb l’Estat. I amb un notable ressò en la premsa internacional, que ha fet lectures diferents sobre la il·legalitat de la consulta o el xoc institucional que s’acosta. Un dels espais clau de la contesa, el dels comuns i Podem, segueixen exigint concrecions i «garanties» per avalar el desafiament.

La jornada històrica es va obrir a primera hora amb una reunió extraordinària (i breu) del Govern de la Generalitat en què, segons membres de l’Executiu, només van intervenir el mateix Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras. Un conseller va assenyalar, posteriorment, que es notava en l’ambient el pes de les jornades històriques. Un altre considerava en canvi que la sessió havia sigut de tràmit. De tràmit però no del tot, perquè internament es va reclamar als consellers que a partir d’ara no s’especuli públicament amb declaracions sobre els següents passos que es faran cap al referèndum. «Que només inventin uns», és l’ordre. Qui sí que va reaccionar va ser el principal sindicat dels funcionaris, que va reclamar un protocol de protecció davant ordres de dubtosa legalitat.

Respecte a la data i la pregunta escollides, no hi va haver sorpreses. L’1 d’octubre es troba al límit màxim temporal que es va autoimposar la majoria independentista i deixa marge suficient a la Generalitat per fer els nombrosos passos previs necessaris, tots ells sota la lupa escrutadora del Govern central. La pregunta inclou el mot 'estat', que volia el PDECat, i la 'república', que pretenien ERC i la CUP.

DUR DISCURS DE PUIGDEMONT

A falta de decisions executives (no hi ha hagut cap decret ni acord firmat pel Consell Executiu) convé destacar la solemnitat dels discursos, en especial del de Puigdemont, que va ser una cosa així com una actualització de l’estrofa 'Adéu, Espanya' del poeta Joan Maragall, posada al dia. Puigdemont va repassar com el Constitucional, polititzat, ara a més a més disposa de mecanismes per suspendre càrrecs electes de manera fulminant sense judici.

Respecte al rebuig del Govern del PP a les propostes de celebrar un referèndum, el president va arribar a la conclusió –habitual en els seus discursos– que de propostes estatals per a Catalunya «potser és que no n’hi ha ni se n’espera cap», i va sub­ratllar que el marc legal vigent no impedia atendre la celebració de la consulta.

"VAL MÉS NO ANAR A L’ALTAR"

Puigdemont va atacar directament Mariano Rajoy. «Els ciutadans saben el problema real de llavis del president espanyol: ‘No vull’, i amb un ‘no vull’ val més no anar a l’altar», va proclamar. «No és una negació individual, és la de tot un sistema polític que 40 anys després del retorn del president Tarradellas de l’exili francès ha sigut incapaç de demostrar cap voluntat de participar de la solució a un problema real i profund», va dir.

Va ser un discurs en què va assegurar que la Generalitat havia perseguit l’acord «de manera reiterada» en diverses iniciatives i a Londres, Brussel·les, París, Boston, Washington, Nova York i Madrid. Davant la negativa de l’Estat, Puigdemont vadir que la Generalitat havia pres la decisió sobre la data i pregunta del referèndum «en exercici del legítim dret a l’autodeterminació que té una nació mil·lenària com Catalunya».

Notícies relacionades

Anunci de la data i la pregunta del referèndum d'independència: últimes notícies en directe

Aquestes són les preguntes dels últims 10 referèndums d'independència celebrats al món

Just després d’anunciar la data, el president va ratificar la transcendència del referèndum assegurant que l’Executiu català «es conjura» a oferir «totes les garanties i vetllar pel procés de convocatòria, organització i celebració» de la convocatòria. Puigdemont va acabar la intervenció amb un «Visca Catalunya!»,  seguit d’aplaudiments dels diputats de Junts pel Sí i la CUP i del Govern.

EL PRÒLEG DE JUNQUERAS

El vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, va prologar la intervenció del president. El republicà va carregar amb duresa contra l’Estat espanyol, al qual va acusar de «violentar els drets democràtics fonamentals» i que «exerceix antidemocràticament les seves funcions». Així doncs, el compte enrere cap al referèndum està activat però el xoc no es fa efectiu. Haurem d’esperar que les paraules de l’anunci de la consulta es transformin en fets. Es posa en marxa el joc del gat i el ratolí.