Germà Gordó, el fontaner catòlic i pactista de CDC

Germà Gordó (la Pobla de Segur, 1963) és un home casat i amb tres fills, advocat de professió i profundament vinculat a la política, a Convergència i al Govern gairebé des de l'inici de la seva carrera. El 1988 ja era responsable de relacions institucionals d'Ensenyament. Es tracta d'una persona ambiciosa i discreta al mateix temps i que ha presumit d'estar entre els més pròxims a Artur Mas.

En les joventuts del partit, la JNC, ja mostrava ambició, tal com explica Francesc-Marc Álvaro al llibre 'Ara sí que toca': "Nosaltres, els que estem aquí, d'aquí 10 anys hem d'estar dirigint aquest país. Per collons hem de guanyar i estar dirigint aquest país. Vull que us ho fiqueu al cap", sentenciava a mitjans dels 90.

El seu perfil respon al d'una persona de profundes conviccions catòliques, que ha administrat molt poder i amb molt sigil durant molt de temps a Convergència. Va ser gerent del partit i allà va practicar, segons les diligències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), feines d'"aconseguidor" per fer possible que diverses empreses financessin Convergència -mitjançant les seves fundacions- a canvi de rebre encàrrecs de l'administració. Ell sempre ha negat els fets amb contundència i fins i tot en privat ha arribat a sostenir que interposaria una querella contra els empresaris que l'acusin d'haver actuat contra la legalitat.

El passat de Gordó està vinculat a càrrecs de responsabilitat molt a prop de la figura de Mas, amb qui mantenia un estret vincle. Va ser el secretari del president en la seva primera legislatura i conseller de Justícia en la segona. Càrrecs que, novament, li permetien atresorar tones d'informació que anava dosificant i gestionant de manera sempre discreta, com correspon al seu tarannà personal.

PER LA VIA PACTISTA

Ideològicament, se situa en espais temperats. Igual que en el moviment independentista. Tant és així que es va desmarcar de la tendència oficial en una conferència a Barcelona en què assegurava que sense l'aval de l'Estat era difícil portar a terme un referèndum. I en una entrevista a EL PERIÓDICO fa tres anys, es mostrava convençut -com encara ho està en bona mesura- que el conflicte acabarà amb un pacte.

El seu nom apareix en les converses del que va ser responsable de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) Daniel de Alfonso amb el llavors ministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz. El primer el situava com la millor alternativa per enderrocar Mas i donar per liquidada la via independentista.

CANDIDAT AL LIDERATGE

Notícies relacionades

Setge a Germà Gordó

Germà Gordó deixa el PDECat però no renuncia al seu escó

Gordó ha defensat un espai propi dins de CDC i en el naixement del PDECat. Un espai anomenat Nova Convergència amb què va intentar fins a l'últim minut presentar candidatura a la direcció de la nova formació política. Finalment no va fer el pas, malgrat que assegurava comptar amb prou suports per a la victòria. Els seus crítics li retreuen una manera d'entendre la política basada en intrigues i utilització d'informació sensible. Ell sempre ha reivindicat l'espai centrat de Convergència i la seva proximitat a Mas.

En relació amb les investigacions del 3%, quan el jutge del Vendrell apuntava a la necessitat d'investigar-lo, Gordó es limitava a negar categòricament haver comès cap il·legalitat o que algun empresari o altres persones l'haguessin incitat a fer-ho. I ha aguantat la seva etapa postgovernamental -després de la Conselleria de Justícia- amb un escó al Parlament. Ara, no obstant, els que al PDECat recelaven d'ell li han demanat obertament la dimissió perquè les investigacions del TSJC respecte al seu presumpte paper d'"aconseguidor" ja són evidents i amb noms i cognoms d'empresaris i empreses. Ell ha jugat fins a l'últim moment a defensar la seva innocència.