Puigdemont farà una campanya per explicar la llei de desconnexió

La base legal del referèndum s'anirà sabent amb comptagotes. Després de donar a conèixer la data i la pregunta, la pròxima fita del procés sobiranista és la llei de transitorietat jurídica, el marc legal sota el qual la Generalitat vol que s'empari la consulta, ja que el Govern central posarà la legislació espanyola en contra del referèndum.

Sobre la llei de transitorietat, el president Carles Puigdemont ha anunciat aquest dilluns en una entrevista a RAC-1 que abans que s'acabi el juny o la primera setmana de juliol s'explicarà la coneguda com a llei de desconnexió i que hi haurà una campanya per explicar el contingut d'aquesta norma. Amb tot, la llei no s'aprovarà fins a finals d'agost o principis de setembre, que serà quan es convocarà formalment el referèndum. Amb aquesta finalitat, Puigdemont també ha confirmat que amb tota probabilitat s'haurà d'habilitar l'última quinzena d'agost al Parlament.

Sobre la convocatòria, el president s'ha obert a la possibilitat que el decret sigui firmat, a més del Govern català, per diputats i altres càrrecs electes com alcaldes. "Molta gent vol firmar. Si es dona el cas que és la manera més seriosa o més sòlida, no exclourem aquesta possibilitat", ha afegit.

PETICIÓ PER EXPLICAR-SE, NO PER VOTAR

Notícies relacionades

Puigdemont: "Només convocaré eleccions si guanya el 'no'"

"Votarem encara que l'Estat espanyol no ho vulgui"

D'altra banda, el cap del Govern ha avançat que aquesta mateixa setmana enviarà una carta a la presidenta del Congrés, Ana Pastor, per anar a la Cambra baixa a explicar el referèndum, tot i reiterar que no acceptarà en cap cas que la seva argumentació sigui sotmesa a votació. "Ja es va votar l'Estatut i el resultat és conegut de tothom", ha recordat, i alhora ha insistit que l'únic que no s'ha votat "és la proposta espanyola per a Catalunya".

LA INHABILITACIÓ

Sobre la possibilitat de ser inhabilitat després de firmar el decret de convocatòria del referèndum, Puigdemont ha recalcat que normalment les inhabilitacions són conseqüència d'un procés judicial, que ha requerit un temps, com en el cas de l'expresident Artur Mas, les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau i l'exconseller Francesc Homs. "No és un procés exprés, per tant, entre la convocatòria i la celebració del referèndum seria estrany que hi hagués una sentència ferma d'inhabilitació", ha considerat, tot i que ha subratllat que es tracta d'un "terreny jurídicament incert".