Així va explicar la premsa les mocions de censura a Adolfo Suárez i Felipe González

La moció de censura que Units Podem presenta aquest dimarts contra Mariano Rajoy és la tercera que es planteja al Congrés des de la reinstauració de la democràcia. El maig del 1980 va ser el PSOE de Felipe González el que va intentar enderrocar Adolfo Suárez i el març del 1987 l'intent va anar a càrrec d'Antonio Hernández Mancha, que es va quedar molt lluny de tombar el president socialista.

La profusió de pàgines i articles que va dedicar la premsa a la primera i segona moció va ser molt diferent. Una mostra d'això és que en el duel González-Suárez van córrer rius de tinta, mentre que hi va haver diaris que amb prou feines van dedicar una petita crida a portada a la moció presentada pel llavors líder d'Aliança Popular ara fa tres dècades. En el seu descàrrec, no obstant, cal destacar que li van restar espai dos fets informatius molt rellevants: l'atemptat terrorista a Barcelona en què va morir un guàrdia civil en l'explosió d'una furgoneta i els incidents en el judici per l'oli de colza.

"Felipe defiende una vía socialdemócrata", va titular EL PERIÓDICO el 29 de maig de 1980, després de la primera sessió de la moció de censura a Suárez. Aquest diari va destacar que l'elevació del sostre autonòmic era la peça clau del programa socialista i va ressaltar que Alfonso Guerra, l'encarregat de presentar la moció, havia dedicat el gruix del seu discurs a acusar el Govern d'UCD de corrupció. "El contribuent sufraga el malbaratament i la incompetència", va proclamar el número dos dels socialistes des de l'estrada.

En pàgines interiors, el diari del grup Zeta va ressaltar que, per boca del ministre de Presidència, Rafael Arias Salgado, el Govern va qualificar de poc seriosa la moció socialista i va acusar els seus rivals de voler forjar majories contra natura, mentre que a la pàgina següent es va recollir la intervenció del líder dels comunistes, Santiago Carrillo, que va afirmar que Suárez va buscar un Govern recolzat pel PCE, fet que "va motivar una intervenció fora de programa" del president.

L'AJUSTAT RESULTAT DEL 1980

"Unanimidad: Suárez debe pedir un voto de confianza" va ser el titular principal d'EL PERIÓDICO el 30 de maig de 1980. "Suárez se queda, pero muy solo", va obrir el diari l'endemà. El cap de l'Executiu havia salvat el càrrec la tarda anterior només amb els vots dels seus 166 diputats, davant els 152 dels socialistes, comunistes, andalusistes i tres diputats del grup mixt i les 21 abstencions a càrrec de la Minoria Catalana, Coalició Democràtica i sis diputats del grup mixt (a més, els membres del PNB, de HB i el convergent Ramon Trias Fargas s'havien absentat de la votació). "La izquierda considera que ha obtenido una victoria política", va informar a l'interior, en què va ressaltar la següent sentència de Suárez: "El meu Gabinet és el més estable del segle".

El PSOE havia perdut, sí, però tant aquest com altres rotatius van subratllar el cop d'efecte que havia aconseguit González. "Un presidente acosado". "Un líder al acecho", van ser els peus de foto de 'La Vanguardia' que il·lustraven els retrats del mandatari de la UCD i del dirigent socialista el dia posterior a la votació. "El Gobierno solo contó con sus votos para superar la moción de censura socialista", va obrir 'El País' el 31 de maig de 1980. "Felipe González planteó en dos horas un programa moderado de gobierno socialista", havia resumit dos dies abans després de la primera jornada de debat. "La moció de censura deixa sol el Govern", va resumir el 'Punt diari'. "Felipe González només va quedar a 14 vots d'Adolfo Suárez", va ressaltar l''Avui'. Dos anys després, amb l'intent de cop d'Estat del coronel Antonio Tejero pel mig (23 de febrer de 1981), els socialistes van obtenir la seva primera majoria absoluta amb 202 escons, per 107 d'AP i 11 de la UCD.

L'OCÀS D'HERNÁNDEZ MANCHA

Molt diferents van ser les anàlisis i el tractament dels diaris amb la moció del llavors senador Hernández Mancha a González. "Hernández Mancha acaba 'tocado'  tras su pique con Felipe", va titular EL PERIÓDICO el 28 de març de 1987, després de la primera jornada de debat. En les pàgines interiors, aquest diari prosseguia dient "Hernández Mancha ignora el vapuleo y se va 'muy contento'" i va recordar que Alfonso Guerra ja qualificava el líder aliancista de cadàver polític. "Hernández Mancha, exultante en su debú en el Congreso", ressenyava 'El País' en una diminuta crida a la seva portada. "González desarboló el programa de Mancha", va sentenciar 'La Vanguardia' en un requadro superior de la seva primera pàgina que, com en la resta de rotatius, va donar prioritat a l'atemptat a Barcelona contra la Guàrdia Civil.

El 31 de març de 1987, consumat el dia anterior el revés del candidat d'AP, EL PERIÓDICO va ressaltar que "Hernández Mancha no fue apoyado ni por sus exsocios". Dels 332 vots emesos, només 67 van ser a favor de la moció (els del grup de Coalició Popular i un d'Unió Valenciana). S'hi van pronunciar en contra 195 diputats (PSOE, IU, PNB, EE i AIC) i hi va haver 71 abstencions (Minoria Catalana, CDS, PDP, PL i diputats del grup mixt entre els quals hi havia Jorge Verstrynge). Entre les absències van destacar la de la diputada popular Luisa Fernanda Rudi, per problemes amb el transport, i els ministres Narcís Serra i Francisco Fernández Ordóñez.

Notícies relacionades

Iglesias burxa en la corrupció i Rajoy s'aferra a l'estabilitat en la moció de censura

Rajoy a Iglesias: "Com més el coneixen, menys el voten"

 

"Liberales y democristianos no dan apoyo a la censura aliancista" i "Fraga prevé un rotundo fracaso electoral de PL y PDP", va subtitular EL PERIÓDICO en pàgines interiors. "AP se quedó sola en la votación de la moción de censura", va titular 'El País' en una altra petita crida a portada. "La moción de censura obtuvo los votos de AP i UV)", es va limitar a constatar 'La Vanguardia'. En tots els diaris, molts analistes ja van vaticinar el final del recorregut polític del candidat d'AP. I també del mateix partit, que dos anys després es va refundar com a Partit Popular i va elegir un tal José María Aznar com a candidat a les eleccions generals.