Iglesias burxa en la corrupció i Rajoy s'aferra a l'estabilitat en la moció de censura

Mariano Rajoy i Pablo Iglesias van evidenciar ahir en el debat de la moció de censura de Podem al Congrés que tenen dues visions irreconciliables sobre les incerteses que creuen Espanya i com afrontar-les. Van descriure els escàndols de corrupció i el conflicte amb Catalunya des d’universos paral·lels, sense cap punt de connexió. El president va utilitzar l’estabilitat com a escut per defensar-se contra un líder que considera un perill «letal» per al país. El seu adversari va presentar Rajoy com un dirigent en decadència que representa el passat i és incapaç de prendre el pols a la nova realitat.

«Vostès no entenen Espanya», va deixar anar Iglesias al cap de l’Executiu, en una sentència que resumeix la convicció d’Iglesias que el canvi demana pas i que el debat d’aquesta moció constitueix una palanca per impulsar-lo. I no obstant, no va aconseguir transmetre la il·lusió per aquest «país millor», ni amb l’èpica dels somnis, ni amb un programa de govern. Potser perquè, conscient que no guanyarà la votació, no va parlar com un candidat a president, sinó com un dirigent opositor.

Però Rajoy, bregat en els duels parlamentaris, tampoc va aconseguir tombar Iglesias. Es va dirigir al líder de Podem en to presidencial i el va tractar com un estudiant a punt de suspendre un examen. El va acusar de ser un «perill» per a l’estabilitat, un dirigent esbojarrat que juga «al rupturisme i la impertinència» per menysprear les institucions. «El seu govern seria letal per a Espanya. Vostè no ha de ser president de Govern», va repetir en una actitud de desdeny que va mantenir durant tot el ple.

PONTS A SÁNCHEZ

De la intervenció d’Iglesias es va inferir que posposa les seves esperances a un acord futur amb el PSOE. Va allargar la mà a Pedro Sánchez, als independentistes i als nacionalistes per construir una majoria alternativa que desallotgi el PP de la Moncloa «tard o d’hora», però de nou excloent Ciutadans. No va posar dates, no va esmentar si tornarà a proposar un Govern de coalició i en la seva mà estesa es va referir a Sánchez com a «pobre home». «Siguem francs, no ens diguin que és possible amb la crossa taronja», va repetir, en la mateixa posició que va impedir la investidura de Sánchez el 2016. El PSOE respondrà avui, però els seus dirigents ja van destacar després d’escoltar el discurs que la moció dona «oxigen» al PP i suposa, en realitat, un revulsiu per al president.

Iglesias no va aconseguir posar Rajoy contra les cordes, però va fer que el president pugés a la tribuna per sorpresa a donar la cara sobre els dos conflictes dels quals sol fugir. Sobre la corrupció, va al·legar que Podem branda els escàndols que afecten el PP com a oportunitat electoral i va insistir que ni Espanya ni el seu partit són corruptes. Sobre Catalu-nya, el líder del PP es va replegar a la Constitució i va desafiar Iglesias a abandonar la «fal·làcia melodiosa» del «dret a decidir» i a assumir que està parlant d’«un referèndum d’autodeterminació per a la secessió d’una part d’Espanya». Tot i que va tractar en les seves dúpliques que el líder podemista aprofundís en els detalls, Iglesias va refusar anar més enllà del discurs inicial: que Espanya és un país plurinacional, que els catalans han de votar per decidir el seu futur i que això, amb Rajoy a la Moncloa, serà impossible.

«TO MASCLISTA»

Iglesias va utilitzar el conflicte territorial per apel·lar al PSOE, al PSC, als independentistes i als nacionalistes. Va advertir que no està disposat a caure en el «xantatge» de tractar les forces sobiranistes com «empestats» i va parlar al socialisme català. «Espero de cor que el resultat de les primàries torni al PSC la seva lucidesa i que puguem pensar junts Espanya i Catalunya».

Fins i tot al PNB, que acaba d’aprovar els Pressupostos del 2017 amb el PP, es va dirigir Iglesias perquè rectifiquin la seva posició per la defensa podemista de la plurinacionalitat. No els va convèncer, no es mouran de l’abstenció i li van deixar un encàrrec. «Vostè no és una alternativa real al Govern, ni ho serà si segueix maltractant els seus possibles aliats», li va deixar anar el penabista Aitor Esteban.

El líder morat va ser dur amb tots i especialment amb els representants de Coalició Canària (CC), Nova Canàries, Fòrum Astúries i UPN, que li van negar el suport amb vehemència. La diputada Ana Oramas (CC) li va recriminar fins i tot el seu «to masclista».

EL REFERÈNDUM  

Notícies relacionades

El PSOE contesta a l'oferta d'Iglesias: "No ha alterat els seus vetos"

Rajoy a Iglesias: "Com més el coneixen, menys el voten"

Tampoc va seduir Iglesias el PDECat, que veu «confusa» la posició de Podem i va exigir que confirmi si recolzaran o no el referèndum de l’1-O. El portaveu postconvergent, Carles Campuzano, li va demanar suport i va insinuar de passar de l’abstenció al no si no recolzaven amb claredat la consulta. Iglesias no va comprometre un suport actiu a l’1-O. Fins i tot Bildu, que amb ERC seran les úniques forces que recolzaran la moció, va collar Iglesias perquè recolzi el referèndum del Govern.

Joan Tardà (ERC) va reafirmar que estan disposats a assumir totes les «conseqüències penals» de la consulta i va avisar que la societat independentista es «solidaritzarà» amb els «represaliats».