Iglesias aconsegueix acostar-se al PSOE en la seva moció fallida contra Rajoy

Pablo Iglesias es va trobar ahir amb el cop de porta del Congrés a la seva candidatura com a president alternatiu a un Mariano Rajoy que va sortir satisfet per la derrota dels «extremistes». No obstant, va aconseguir obrir una escletxa a una nova expectativa que esmorteeix el seu fracàs: un possible acord amb el PSOE. El cap podemista es va acostar a l’escó del portaveu socialista, José Luis Ábalos, i li va estrènyer la mà després del seu intercanvi en el debat. Buscava una imatge per alimentar l’esperança d’una majoria alternativa que aconsegueixi posar fi al Govern del PP.

Iglesias vol que aquesta entesa cristal·litzi en una altra moció de censura abans de Nadal, impulsada pel PSOE, Podem i els independentistes. Els socialistes van agrair el to i el gest, però li van posar el fre. Volen acords al Parlament per aprovar lleis progressistes i revocar les més perjudicials de Rajoy, però Pedro Sánchez no treballa de moment amb la hipòtesi d’encapçalar una moció de censura al Partit Popular.

PACTES NOMÉS PARLAMENTARIS

El secretari general del PSOE està convençut que Rajoy buscarà allargar la legislatura perquè es dilueixin els escàndols de corrupció i ell necessita un temps per cohesionar el seu propi partit després de la fractura orgànica i emocional de l’últim any. A més, no creu en aquesta majoria alternativa amb les forces sobiranistes que proposa el cap morat. Amb aquesta tesi de fons, el discurs del seu portaveu va ser cristal·lí. Pactaran amb Iglesias polítiques d’esquerres, però la desconfiança que senten cap al partit morat i la pròpia aritmètica parlamentària els impedeix anar més enllà.

Ábalos va llegir un informe intern de Podem que descrivia els perills que suposa la tornada de Sánchez i defensava la moció com a mecanisme per fer mal als socialistes. El de Vallecas no ho va negar i es va afanyar a mostrar la seva disposició a superar errors del passat. «Estem disposats a ser tan generosos com toqui», va concedir.

C'S COM A LÍMIT

Generositat, no obstant, que té les mateixes fronteres que fa un any: el pacte amb Ciutadans. Iglesias vol Albert Rivera fora de l’acord amb socialistes i independentistes. El portaveu del PSOE va frenar el seu ímpetu. «Tinc clar que Ciutadans no està a l’esquerra, però hi ha moments en què s’ha de sumar i obrir escenaris. És el que vam fer a la Transició. Jo vaig defensar com a militant del PCE els Pactes de la Moncloa», va advertir.

Va ser un debat de guant blanc que va rebaixar la tensió que havia deixat a l’atmosfera de l’hemicicle l’agra discussió  amb Rivera. L’empatia que exhibien temps enrere els líders de la nova política s’ha esvaït. Es van embrancar en un creuament de menyspreus que semblava una bronca monumental fins que va arribar el torn del PP i tot va quedar llavors en una baralla de nens comparat amb el reguitzell d’improperis que va deixar anar el seu portaveu, Rafael Hernando. Va sortir amb el seu to més provocador, va exhibir Veneçuela i va qualificar Iglesias d’«arrogant». «Vostè mai serà president d’Espanya. Accepti el seu fracàs i retiri la moció o retiri’s», li va etzibar.

LA RELACIÓ

Però el que més va ferir va ser la referència que va fer Hernando a «la relació» que manté amb la seva portaveu, Irene Montero. Les files morades van protestar incendiades i va haver d’intervenir-hi la presidenta del Congrés, Ana Pastor, per imposar pau. O almenys silenci. Iglesias va respirar i es va contenir. Sabia que el PP intentaria fer-lo sortir de polleguera perquè no li servís de res la seva corbata de diputat formal, ni el to calmat que sembla haver-se autoimposat. «Vostè diu que Espanya és un gran país. Sense vostès [PP] ho seria encara més», va assenyalar per tancar el debat. 

Es va emportar el suspens previst. 170 vots en contra (PP, C’s), 97 abstencions (PSOE, PNB, PDECat) i 81 sís (Units Podem, ERC, Bildu). 

Notícies relacionades

Iglesias i Rivera, en el fang

L'estratègia de Rajoy: "Tenia molt clar des del principi que ell portaria aquest debat"

Va sortir fatigat i al passadís (no ho va fer a la tribuna) va posar a Sánchez la data de Nadal com a horitzó perquè presenti la seva moció de censura. Si no l’accepta, l’acusarà de mentir als militants en les primàries i es tornarà a reivindicar com a autèntic líder de l’oposició.

Des de la vorera de la dreta, Rajoy es congratula del «rebuig» als «radicals» i «extremistes». Compara la derrota de Podem amb el fracàs d’altres forces ultra en l’entorn europeu. Amb els Pressupostos aprovats i la censura superada, els seus deures són Catalunya.