Curiositats de les primeres eleccions després de la dictadura franquista en el 40 aniversari

Les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura franquista, de les quals aquest dijous es compleixen 40 anys, les va guanyar la UCD d'Adolfo Suárez. El partit conservador va obtenir 165 diputats, a 10 de la majoria absoluta i 47 més que la segona força, el PSOE. Els socialistes van ser els més votats a Catalunya (15 escons), seguits de la UCD (9) i del PSUC (8). Fins aquí, les dades estrictes. Ara, algunes curiositats que van deparar uns comicis que, per començar, es van celebrar en dimecres i no en diumenge.

LA SOPA DE SIGLES

Dels 12 partits i coalicions que van obtenir representació al Congrés només dos segueixen a la Cambra amb les mateixes sigles: el PSOE i el PNB. Altres van acabar desapareixent o mutant en coalicions o denominacions diferents: Unió de Centre Democràtic; Partit Comunista d'Espanya (que a Catalunya es va presentar en la candidatura PCE-PSUC); Federació de partits d'Aliança Popular; Partit Socialista Popular-Unitat Socialista (amb Enrique Tierno Galván de candidat); Pacte Democràtic per Catalunya (en el qual hi havia Convergència); Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya (UC-DC); Esquerra de Catalunya (inclosa ERC); Euskadiko Ezkerra; Candidatura Aragonesa Independiente de Centro i Candidatura Independiente de Centro. 

ELECTES CONEGUTS...

Adolfo Suárez, Leopoldo Calvo-Sotelo, Felipe González, Alfonso Guerra, Manuel Fraga, Santiago Carrillo... són els més coneguts d'aquella etapa, però també van destacar altres electes com Ernest Lluch, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, Manuel Chaves, Xavier Arzallus i Marcelino Camacho, per citar-ne alguns. Un altre seria José Manuel García-Margallo, que va concórrer com a cap de cartell per la UCD a Melilla. A Catalunya, els primers de la llista van ser Joan Reventós (PSC); Carles Sentís (UCD);  Gregorio López Raimundo (PSUC), Jordi Pujol (PDC); Anton Cañellas (UC-DC); Heribert Barrera (EC) i Laureano López Rodó (AP). Els psuquers Antonio Gutiérrez Díaz i Jordi Solé Tura i els convergents Ramon Trias Fargas, Miquel Roca i Macià Alavedra també van ocupar un escó.

...I CONEGUTS QUE NO VAN ENTRAR

Van formar part de les llistes però es van quedar fora de les Corts els exministres franquistes José Utrera, Raimundo Fernández-Cuesta, José María Gil Robles, Tomás Allende i José García. Tampoc van aconseguir un escó el líder de Fuerza Nueva, Blas Piñar, el comunista Nicolás Sartorius i el socialista (encara que llavors no militava al PSOE) Miguel Boyer. El poeta Marcos Ana, que va concórrer en les llistes del PCE per Burgos, també es va quedar a les portes.

MOLT JOVES I MOLT POQUES DONES

La mitjana d'edat dels diputats actuals del Congrés és de 48,5 anys, essent els d'Units Podem els més joves (41,4). A la Cambra resultant de les eleccions del 77, el 38,86% dels parlamentaris eren menors de 40 anys; el 34% tenien entre 40 i 49, el 17,43% entre 50 i 59 i el 9,71% tenien 60 anys o més, segons reflecteix el llibre 'Radiografía de las nuevas Cortes'. Exemples: González tenia llavors 35 anys; Guerra, 37; Txiqui Benegas, 29; Margallo, 33; Suárez, 45.

La persona de més edat en aquell Congrés era la comunista electa per Astúries Dolores Ibárruri, 'La Pasionaria', una de les 19 dones que van obtenir un escó (ara n'hi ha 137). El PSOE va tenir nou parlamentàries, entre elles les catalanes Marta Mata i Rosina Lajo (que va dimitir el juliol del 1978). La UCD, set, la més coneguda, Soledad Becerril. I el PCE, tres, entre elles la psuquera Dolors Calvet.

HI HAVIA GANES DE VOTAR

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

En les eleccions de fa 40 anys van anar a les urnes 18.590.130 persones sobre un cens de 23.583.762 (en les últimes ho van fer 24.279.259 sobre un cens de 36.520.913). Hi havia moltes ganes de votar. Una prova d'això és que el percentatge de participació (78,83%) és el segon més alt en uns comicis generals des de la mort del dictador. Només el supera el 79,97% dels del 1982, posteriors a l'intent de cop d'Estat del 23-F del 1981 i en els quals va arrasar el PSOE. A més, en les eleccions generals del 77 hi va haver moltes persones que no van poder votar per qüestions organitzatives. La premsa va reflectir que milers de barcelonins es van concentrar a l'edifici municipal d'estadística per protestar perquè no podien dipositar la papereta. Hi va haver errors en el cens i problemes en algunes meses electorals.

SENADORS I SENADORS REIALS

En aquelles eleccions també es va votar al Senat, que va comptar com la Cambra baixa amb noms populars. Paco Candel i Lluís María Xirinacs, per exemple, van ser elegits com a membres d'Entesa dels Catalans. Però a més, en aquell moment existia la figura dels "senadors reials", 41 persones designades directament pel Rei. El 14 de juny, un dia abans de la votació, es va fer pública la llista, de la qual van formar part Martí de Riquer, Camilo José Cela, Fernando Abril Martorell, Torcuato Fernández Miranda, Guillermo Luca de Tena, Rodolfo Martín Villa, Marcelino Oreja, José Ortega Spottorno, Miguel Primo de Rivera...