El 'cas Palau', vist per a sentència

En l'última sessió del judici pel saqueig del Palau de la Música, l'advocat de Convergència Democràtica (CDC), Xavier Melero, ha aprofitat per assegurar en el seu informe final que el partit no es va beneficiar de cap tipus de comissió il·legal i que, en tot cas, si es considerava que havia existit tràfic d'influències (delicte que rebutja) el partit nacionalista s'hauria lucrat de 2,4 milions d'euros i no de 6,6 milions, el decomís que reclama el fiscal Anticorrupció Emilio Sánchez Ulled. De la quantitat sol·licitada pel fiscal, el lletrat ha descomptat les suposades aportacions percebudes en efectiu per l'extresorer convergent, Carles Torrents, que va morir el 2005, i del seu successor, l'acusat Daniel Osácar que, al seu entendre, no han quedat acreditades. Després dels últims torns de paraula, el tribunal ha decretat que el cas està vist per a sentència. La sentència, a partir del setembre.

L'advocat de CDC ha indicat en el seu informe que, al seu entendre, no ha quedada acreditada l'existència del delicte de tràfic d'influències, al no acusar-se cap funcionari públic o haver-se provat la manipulació d'adjudicacions. I que al no existir aquest delicte, no es pot considerar que Convergència s'ha lucrat percebent comissions de Ferrovial a través del Palau de la Música. Ha anat discutint partida a partida les xifres ofertes pel fiscal i només ha acceptat que van beneficiar el partit els fons percebuts pel conveni firmat pel Palau de la Música amb la fundació Trias Fargas (ara CatDem), que pujaven a 630.000 euros, i a la facturació a un grup d'empreses de treballs pagats pel Palau, però que realment van ser realitzats per al partit. En total, 2,4 d'euros. CDC té embargada algunes de les seves seus per poder fer front a aquesta quantitat.

Melero ha volgut deixar clar també la importància que ha tingut CDC en la vida política catalana i ha assegurat: “No sé si la desaparició de Convergència com a subjecte polític té alguna cosa a veure amb les responsabilitats que es podrien derivar d'aquest procediment. No m'ho han dit. Però si fos així seria un cas únic en la història espanyola de contrició i examen de consciència”.

ASSETJAMENT I AMOR A LA MÚSICA

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

En el torn d'última paraula, els dos principals acusats, Félix Millet i Jordi Montull, han renunciat a exercir aquest dret. Sí que ho ha fet la filla d'aquest últim, Gemma Montull, que ha relatat l'assetjament social a què havia sigut sotmesa ella i la seva família durant els vuit anys que ha durat la investigació. “M'han insultat, m'han dit lladre, filla de…. M'han fet pintades. He hagut de canviar-me dues vegades de casa. I he hagut de tancar una botiga al Masnou perquè escopien a aparador o la gent feia les seves necessitats allà. Una persona que va entrar em va dir que tanqués perquè estava socialment morta”, ha relatat.

L'extresorer de CDC, Daniel Osácar, també ha fet un petit discurs en què ha destacat que “estima la música” i també que porta el Palau de la Música des de sempre “al cor”. “¿Com es poden pensar que jo vaig participar en el seu saqueig?”, ha preguntat. Osácar s'ha definit com un home “íntegre, honrat i honest” i una  “persona creient, catòlica, practicant, home d'església, i seguidor de l'Evangeli”. El judici ha quedat vist per a sentència després de més d'una trentena de sessions. La vista va començar l'1 de març. Les confessions de Millet i Montull, que van implicar CDC en el cobrament de comissions, va fer un gir al cas.