Dos Sánchez en tres anys

La millor manera d’abordar les diferències entre el PSOE del 2014 i el del 2017, entre el Pedro Sánchez de llavors i el Pedro Sánchez d’ara, consisteix a pronunciar un nom: Alfonso Rodríguez Gómez de Celis. Dirigent andalús, Gómez de Celis fa anys que exerceix de crític principal de Susana Díaz dins de la seva federació. Quan Sánchez era un diputat gairebé desconegut que lluitava per aparèixer a la llista de possibles líders socialistes, va ser dels primers a col·locar-se al seu costat. Quan Sánchez va guanyar gràcies als principals barons, que van recolzar la seva candidatura perquè Eduardo Madina no sortís elegit, ell seguia alla. El secretari general va voler incloure’l en la seva executiva, però Díaz va vetar la seva entrada. I quan Sánchez va tornar a guanyar les primàries, el mes passat, després d’haver-se vist obligat a dimitir pels mateixos barons que l’havien impulsat tres anys enrere, Gómez de Celis seguia en el mateix lloc. Només que ara ningú pot dictar-li el pas al líder.

Gómez de Celis serà el nou secretari de Relacions Institucionals al partit, un lloc que el col·loca només per darrere del líder, la vicesecretària general (Adriana Lastra) i el secretari d’Organització, José Luis Ábalos. «Ara Pedro sí que té les coses clares a l’hora de conformar el seu equip», assenyala l’acabat de nomenar.

Notícies relacionades

Les noves cares del PSOE de Pedro Sánchez

Congrés del PSOE: últimes notícies en directe

Sánchez ha guanyat amb tanta claredat (més de la meitat dels vots, deu punts per sobre de Díaz) que els líders territorials no veuen altra sortida, almenys de moment, que refugiar-se a les seves autonomies i confiar que el nou secretari general no intenti substituir-los en els congressos que celebraran les seves federacions els pròxims mesos. Si la seva victòria el 2014 va ser gràcies als barons, aquesta ha sigut malgrat ells mateixos i la vella guàrdia del partit, que en la seva àmplia majoria es va bolcar amb la presidenta andalusa.

El comportament dels militants socialistes en un i altre moment diu molt sobre els canvis en el partit. Fa tres anys van ser dòcils, permeables davant les directrius que venien de dalt. Ara no. Traumatitzats per una abstenció davant el PP per evitar la repetició d’eleccions (una decisió «mal executada i ni tan sols explicada», reconeixen ara fins i tot els seus principals impulsors), les bases van veure la seva única esperança de canvi en Sánchez, la trajectòria del qual és, en si mateixa, una successió de canvis. Quan va assolir per primera vegada el lideratge tenia fama de neoliberal en l’aspecte econòmic. Més tard, arran del seu infructuós pacte amb Ciutadans després de les generals del desembre, va advocar pel «mestissatge ideològic». En aquestes primàries va proposar «ressituar el PSOE a l’esquerra», una idea que també es plasma en el lema del congrés. «Som l’esquerra», diu.

L’assumpció d’errors Sánchez i els seus col·laboradors fa mesos que expliquen que aquesta evolució, que també l’ha portat a defensar el reconeixement de Catalunya com a nació, ha sigut natural, producte de tot el que ha hagut de passar, d’haver après dels seus errors i de la pròpia abstenció davant el PP. Aquell capítol va servir, argumenta, perquè la societat canviés la percepció que tenia tant d’ell com de Díaz. «El seu caràcter segueix sent el mateix –assenyala Gómez de Celis–. Però les experiències, sobretot les males experiències, li han donat un millor coneixement del PSOE, de les línies estratègiques que necessita, i també li han fet veure que ha de rectificar alguns errors, com la interlocució amb altres dirigents del partit».  

Els seus adversaris interns, no obstant, creuen que és un muntatge per part d’un dirigent que es mou per estrictes criteris de supervivència personal. «Els canvis de criteri estan a l’ADN de Pedro Sánchez», va dir fa un mes el president extremeny, Guillermo Fernández Vara. «Em fan molta por els que no saben on van, els que canvien les cartes en cada moment buscant els aplaudiments i diuen en cada lloc el que ve de gust sentir», va insistir.

Tot i així, Vara ha sigut el primer dels barons crítics que ha reconstruït la seva relació amb el secretari general. Pot ser que també sigui l’únic. La resta dels líders territorials que van recolzar Díaz, i també la presidenta andalusa, s’han limitat a contemplar des de la distància, sense implicar-se, la segona arribada de Sánchez, que ha portat a terme un nou canvi arran del seu triomf en les primàries. Si durant la campanya interna va posar l’èmfasi en l’acostament a Podem, ara torna a incidir en la necessitat de sumar Ciutadans a aquest pacte, cosa que sembla impossible, per expulsar Rajoy de la Moncloa a través d’una moció de censura. Però, per ara, tot li somriu al secretari general. També les enquestes, que el situen a entre tres i quatre punts del PP.