Referèndum 1-O: Res per escrit

Des de fa uns mesos, la Intersindical-Confederació Sindical Catalana i l'ANC estan organitzant sessions per informar els funcionaris sobre com actuar davant la convocatòria del referèndum. Amb l'epígraf 'Jo m’hi apunto', aquest sindicat de perfil independentista ha iniciat una campanya en la qual explica als treballadors dels serveis centrals de la Generalitat (són uns 10.000 funcionaris, el nucli dur dels diferents departaments) que no hi ha possibilitats que un d'ells incorri en un delicte de prevaricació o de desobediència perquè, perquè fos així, hauria d'emetre una resolució arbitrària i fer-ho sabent que és injusta i injustificable legalment. I això, segons explica Marc Sallas, membre d'aquest sindicat, «és impossible en el cas del 99’9% dels funcionaris». Simplement perquè no entra entre les seves competències laborals firmar decisions de tanta transcendència. Són tasques reservades sempre per a l'escalafó més alt: directors generals, secretaris tècnics, secretaris generals i consellers. La cúpula dels departaments, que en la immensa majoria de casos ocupen persones de confiança del conseller, siguin o no funcionaris.

Perquè a un treballador públic se li pogués imputar la desobediència (el segon delicte que més se cita per part de representants del Govern central), el funcionari hauria de negar-se de manera clara a complir l'ordre d'un superior i que aquesta prèviament se li hagués notificat de manera vàlida.                                                                                                                                       

En tot cas, la clau per blindar-se de possibles denúncies és només una: si un treballador no veu clara una instrucció ha de demanar-la per escrit (un consell aplicable no només per als preparatius de la consulta, sinó com a norma general). Ho saben bé els sindicats i ho té molt clar el Govern. «Res per escrit», resumeix un conseller per reiterar que no posaran en perill el personal de l'administració. Un personal que està expectant davant el que hagi de passar. 

 

«Existeix inquietud», descriu el coordinador de l'Àrea Pública de Comissions Obreres, Joan Maria Sentís, que al mateix temps subratlla que no es pot contribuir a crear alarmisme i que el seu propòsit és «prevenir el foc» i no contribuir a provocar-lo. En resum, no fer «conjectures» quan encara no es coneix el text de la llei de transitorietat ni si el referèndum es convocarà sobre la base d'aquesta norma o d'una altra pròpia. 

LES PISTES 

La llei de transitorietat donarà alguna pista respecte al paper que es vol atorgar als Mossos d’Esquadra. Actualment estan obligats a «complir i fer complir la Constitució». ¿Seguirà sent així quan s'aprovi la també l'anomenada llei de desconnexió? És de preveure que la resposta és un no. 

En el que coincideixen tots els sindicats és que aquest és un conflicte polític i com a tal hauria de resoldre's. Però difícilment se solucionarà abans de l'1 d'octubre. Junts pel Sí i la CUP asseguren que hi haurà urnes i el seu esforç ara es concentra en el fet que cali la idea que el que es defensa és la democràcia i no que Catalunya sigui independent. 

Notícies relacionades

Hisenda qüestiona la convocatòria de 500 noves places de mossos i adverteix que només se'n poden oferir 50

La CUP insta Puigdemont a detallar el seu pla per al referèndum per dissipar dubtes i inquietud

És la manera d'intentar retenir els comuns, amb moviments que són un exemple del millor funambulisme polític. La seva prioritat és preservar la figura d'Ada Colau i per això l'Ajuntament de Barcelona evitarà qualsevol acció que ajudi a la celebració del referèndum i que pugui donar peu al Govern central a anar contra l'alcaldessa. A partir d'aquest punt, el 'colauisme' anirà adaptant els seus moviments en funció dels passos que facin Puigdemont i Rajoy, sempre sota la premissa que la unilateralitat no és la seva via.                                            

El Govern central ha donat senyals que no s'aturarà en la seva estratègia de judicialitzar la resposta a les accions que vagi emprenent l'Executiu català. Més enllà de les querelles i topades com l'última a compte de la negativa del Ministeri de l'Interior a convocar la Junta de Seguretat de Catalunya (un òrgan que serveix per compartir informació entre cossos policials), una de les qüestions que preocupa el Consell Executiu és la capacitat de l'Estat d'ofegar econòmicament els dirigents independentistes. Fonts del Govern recorden que, malgrat poc ressò mediàtic que ha tingut, la Fiscalia ha demanat al Tribunal de Comptes que investigui si Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs, per si van incórrer en un delicte de malversació comptable. Si fos així, se'ls obligaria a indemnitzar la Generalitat amb una xifra que podria ser milionària.