La llei de desconnexió divideix Junts pel Sí

Nervis i dubtes al si del Govern i de la coalició que la sustenta al Parlament, Junts pel Sí, sobre la cobertura legal del referèndum unilateral d'independència i de la ruptura amb Espanya. El PDECat i ERC mantenen obertes les seves discrepàncies sobre com portar a terme la llei de desconnexió de l'Estat i la norma que haurà de regular el referèndum. Segons fonts de l'Executiu català, els postconvergents desitgen deixar per després de la consulta, en cas de victòria del 'sí', l'aprovació de la llei de transitorietat jurídica i tirar endavant, al setembre, només la norma que empararia la votació de l'1 d'octubre. En canvi, els republicans, que es consideren 'pares' de la llei de transitorietat, expressen el seu desig d'aprovar els dos projectes abans de l'1-O.

El que sembla clar és que, sigui d'una manera o una altra, hi haurà desconnexió, o almenys un "acte de sobirania" del Parlament. Si finalment s'optés per tramitar ara només la llei del referèndum, aquesta hauria de contenir sí o sí un element de ruptura i, a la vegada, de sobirania. És a dir, una velada declaració unilateral d'independència (o secessió sectorial) encaminada a expressar que el Parlament desdenya el règim jurídic espanyol per organitzar una consulta "vinculant".

DESOBEDIÈNCIA O SEDICIÓ

Un dels motius per al dubte, segons assenyalen diverses fonts, és la por a la possible reacció de l'Estat. Els independentistes entenen que una llei de transitorietat podria comportar l'acusació de sedició, ja que suposa vulnerar l'article 2 de la Constitució, que estableix la sobirania nacional, mentre que cenyir-se al referèndum només podria ser considerat una desobediència. La sedició, evidentment, pot comportar penes molt dures de presó, mentre que la desobediència només suposa inhabilitació.

Tot això es va abordar dimarts passat en una reunió al Palau de la Generalitat del mal anomenat "sanedrí". Una espècie de comandament estratègic del procés que no té una composició fixa. El dirigeixen el president Carles Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras, tal com aquest diari va explicar dilluns passat. Al voltant d'ells s'arremolinen, en funció del tema a tractar, altres membres de la cúria secessionista. En representació del PDECat hi solen anar David Bonvehí i Jordi Turull; i en representació d'ERC, Marta Rovira, a més d'assessors legals i els presidents de les entitats sobiranistes.

LA LEGALITAT, SEGONS EL PDECAT

En les reunions internes del PDECat, la consigna davant les setmanes decisives és la següent: "Arribar al tram final amb la màxima gent possible al nostre costat". Ho afirma Lluís Corominas, vicepresident segon de la Mesa del Parlament. "Si cometem errors innecessaris o fem coses que la societat catalana no té interioritzades, no arribarem fins al final". El seu consell insistent és: “Molta serietat en el tram final, molt cap fred, hem de poder votar, no hi ha dreceres”. I fer passos, afegeix, “de forma civilitzada”.

Notícies relacionades

El Congrés torna a rebutjar el referèndum a Catalunya

El sanedrí del procés

Precisament sobre la cobertura legal del referèndum, la directora general de coordinació jurídica del Govern, Dolors Feliu, va explicar dimarts en una intervenció davant les bases del PDECat que l'estratègia passa per mantenir en tot moment la legalitat i les actuacions ordinàries de la Generalitat, fins i tot en la compra d'urnes, encara que se sàpiga que són per al referèndum no acordat.

“Actuacions com la famosa compra d'urnes, que s'emmarca evidentment com sabeu en aquest tema del referèndum, es justifiquen en la legalitat ordinària vigent, per la qual cosa no hem comès cap il·legalitat, sense perjudici que demà hi hagi una altra legislació que ens permeti fer un referèndum, a la qual ens puguem acollir", argumenta Feliu.