Malestar en alts càrrecs de la Generalitat perquè no se'ls informa sobre el referèndum

Només 24 hores després que transcendissin les discrepàncies entre el PDECat i ERC sobre la cobertura legal del referèndum unilateral de l'1 d'octubre, el Govern de Junts pel Sí ha anunciat aquest dijous una altra data assenyalada en el comptagotes del procés, el 4 de juliol, en què assegura que donarà resposta als interrogants que s'acumulen sobre la base jurídica i les garanties que tindrà una consulta fora de la legalitat espanyola.

Garanties.cat és precisament el nom de la pàgina web que el dia 4 s'activarà per contenir tota la informació relativa al procés de votació. Serà el mateix dia que l'Executiu català celebrarà un gran acte per informar d'aquestes "garanties". I a partir de llavors, Junts pel Sí organitzarà fins a 200 actes de petit format en altes tantes ciutats catalanes per difondre la informació i resoldre dubtes.

LA DISJUNTIVA

El nom de la web no és innocent, sinó que entronca amb la condició més important que han fixat els comuns per avalar l'1-O: exigir que la cita amb les urnes tingui "garanties", això és, una base juridicolegal i internacional que la legitimi. Però mentre arriba el 4 de juliol -es va parlar del 30 de juny per a aquest gran acte, però el Govern ha decidit posposar-lo-, a la Generalitat hi regna el mutisme, davant les posicions enfrontades que mantenen el PDECat i ERC respecte al full de ruta a seguir.

La disjuntiva radica en si aprovar una única norma que reguli el referèndum i ajornar la llei de transitorietat jurídica fins després de l'1-O, o bé aprovar els dos textos a la vegada. Aquest segon camí representa una espècie de declaració unilateral d'independència, és a dir, suposa un desafiament molt més gran a l'Estat. En aquest dilema es debaten els protagonistes del sanedrí del Govern, un nucli dur gairebé impermeable que incorpora el president, el vicepresident, dirigents de tots dos partits i de les entitats sobiranistes i altres notables, com Artur Mas, Francesc Homs, Xavier Vendrell (ERC) i Oriol Solé, excap de campanya de Junts pel Sí.

DESCONFIANÇA CREIXENT

Queden fora d'aquest sanedrí consellers i alts càrrecs de l'Executiu, alguns dels quals no amaguen la seva desconfiança respecte a l'estratègia que s'està seguint, pel que pot representar per a ells pel que fa a l'actuació punitiva de l'Estat. El clima està enrarit. Valgui com a mostra l'opinió d'un membre de la Generalitat que relata que les relacions "s'han deteriorat molt" en el si del Gabinet, alhora que censura la base "populista" dels preparatius: "El rol institucional es va fent petit en benefici dels líders il·luminats, en un procés revolucionari de base populista".

L'ambient també és de molta prevenció per part d'alguns alts càrrecs, que en privat adverteixen que no estan disposats a sacrificar la seva carrera professional i familiar per unes decisions que els puguin comportar penes de presó o de multa econòmica si se'ls imputa el delicte de prevaricació. En aquest sentit, no és descartable que es produeixin desercions internes durant uns preparatius que se segueixen cuinant de forma opaca al Palau de la Generalitat, cosa que accentua els recels. "Quatre, cinc o 10 prenen decisions que han d'executar altres", lamenta un alt càrrec.

LES INCÒGNITES

El 4 de juliol, el Govern haurà d'explicar, per exemple, com pot parlar d'un referèndum amb la mateixa base legal que unes eleccions ordinàries. ¿Com s'aconseguirà que juristes integrin les juntes electorals? ¿De quina manera s'accedirà al cens i s'enviarà a tots els catalans una targeta censal al seu domicili? ¿Quines garanties hi ha que es pugui expressar el vot exterior quan les conselleries de Governació i Exteriors es responsabilitzen mútuament de no tenir preparat el registre de catalans a l'estranger?

Notícies relacionades

La Generalitat donarà els detalls del referèndum de l'1-O el pròxim 4 de juliol

Els lletrats del Parlament plantegen observacions a la reforma del reglament

Un càrrec de l'Executiu afegeix un dubte més: “¿Com es pot donar garanties de neutralitat si la preparació, la verificació, la convocatòria i el recompte del referèndum van a càrrec d'independentistes?”.

El següent pas de l'escalada d'enfrontament amb l'Estat -els més escèptics del Govern català creuen que només es persegueix una reacció dràstica del Govern del PP per justificar posteriors accions des de Catalunya- pot ser l'efectiva compra de les urnes, malgrat l'avís de la fiscalia sobre la consellera de Governació i el seu exnúmero dos, avui director del gabinet jurídic del Govern. Ja ho veurem.