EL DESAFIAMENT INDEPENDENTISTA

Quan Alfonso Guerra defensava que Espanya fos una "nació de nacions"

L'exvicepresident del Govern reivindicava el 1979 la "necessària aspiració d'identitat nacional dels catalans"

Quan Alfonso Guerra defensava que Espanya era una ’nació de nacions’. / periodico

2
Es llegeix en minuts
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

En la seva particular croada contra els independentistes, Alfonso Guerra creu que al sobiranisme català no se li ha de donar ni aigua. L'exvicepresident del Govern considera que s'ha d'intervenir Cataunya, aplicant l'article 155 de la Constitució, per frenar "els excessos dels secessionistes". En un polèmic article a la revista 'Tiempo', la setmana passada, l'exnúmero dos del PSOE desdenyava que s'intentés "calmar les ànsies secessionistes acceptant aquest estrany ésser artificial d'"Espanya, nació de nacions". Contràriament, el 1979 no només no creia que l'actual proposta de Pedro Sánchez d'una Espanya plurinacional tingués res d'artificial, sinó que era la que ell mateix defensava al Congrés.

Va ser el 13 d'agost d'aquell any, durant del debat de l'Estatut català a la Cambra baixa. Guerra va posar diverses vegades en valor que "el text de projecte d'Estatut català i el que ha arribat de la ponència són dues realitats completament diferents". Tres dècades després tornaria a vantar-se d'"haver passat el ribot" a un Estatut que el Tribunal Constitucional retallaria el 2010.

Si la seva fascinació pels ribots estatutaris s'ha mantingut inalterable al llarg del temps, no ha passat el mateix amb la seva concepció d'Espanya. El 1979 no creia que acceptar la plurinacionalitat de l'Estat fos una bajanada. Al contrari. En seu parlamentària, a la Comissió Constitucional del Congrés, va fer una encesa defensa d'"Espanya com a nació de nacions".

Durant la seva intervenció va defensar que l'aprovació de l'Estatut de Sau era una mostra de "suport a aquesta necessària aspiració d'identitat nacional dels catalans (...) i als que durant tants anys no han pogut cridar 'visca Catalunya'". "Estem aquí per reparar una injustícia de tants anys de falta de llibertat i, per tant, de falta de realitat nacional, que pertany d'una manera irrenunciable al poble català", va afegir llavors, en uns termes bastant allunyats a la seva concepció actual de Catalunya.

EL FLIST-FLAST DE ZAPATERO

Notícies relacionades

Igual que Felipe González va passar de llançar proclames anticapitalistes, plantejant "eliminar un sistema econòmic basat en l'explotació de l'home per l'home", al consell d'administració de Gas Natural, la visió de Guerra sobre la configuració d'Espanya ha anat evolucionant amb el pas dels anys. De fet, abans de posar en entredit l'aposta de Sánchez, ja va criticar l'Espanya plurinacional que va dibuixar José Luis Rodríguez Zapatero el 2005.

Després d'algunes crítiques en públic de l'exnúmero dos del PSOE, el llavors president del Govern va tirar d'hemeroteca per deixar en evidència Guerra durant un debat parlamentari al Congrés sobre l'Estatut català. Zapatero va llegir en veu alta el paràgraf en què Guerra defensava Espanya com una "nació de nacions" i recolzava l'"aspiració d'identitat nacional dels catalans" mentre el president de la Comissió Constitucional del Congrés aguantava amb cara de pòquer.

La defensa del PSOE del "dret d'autodeterminació" de Catalunya

Tothom assenyala el congrés de Suresnes com una fita fonamental en la història del PSOE. El 1974, amb Franco i el seu règim encara vius, els militants van fer pujar Felipe González a secretari general, gràcies al treball de sapa d'Alfonso Guerra, que es convertiria en el seu fidel escuder. En aquell conclave, quatre anys abans que s'aprovés la Constitució, els socialistes van validar una resolució en què es feia una defensa clara i decidida pel dret a decidir a Espanya: "La definitiva solució del problema de les nacionalitats que integren l'Estat espanyol parteix indefectiblement del ple reconeixement del dret d'autodeterminació d'aquestes que comporta la facultat que cada nacionalitat pugui determinar lliurement les relacions que mantindrà amb la resta dels pobles que integren l'Estat espanyol". Una aposta que no ha sortit dels despatxos de Ferraz des que el 1979 es va convertir en la seu del PSOE.