La Generalitat sospesa firmar en bloc la compra d'urnes en els pròxims dies

Segueix el joc del gat i el ratolí entre el Govern espanyol, decidit a impedir el referèndum, i la Generalitat i el seu president, que sostenen que el dia 1 d'octubre hi haurà urnes per dirimir si Catalunya ha de ser un Estat independent. Una de les claus, la compra d'urnes, pot estar a punt de resoldre's i a favor d'una actuació a l'estil de l'obra 'Fuenteovejuna'. És a dir, amb la decisió del Govern català en bloc de comprar definitivament les urnes de metacrilat per fer efectiva la consulta de l'1-O. Mentrestant, la Generalitat ha presentat un recurs de súplica contra la querella per la licitació de les urnes.

Fonts del Govern consideren probable que, en qüestió de dies, es conegui aquesta decisió col·legiada, amb què es mira de socialitzar les possibles conseqüències penals que pugui tenir la compra d'urnes. Cal recordar que la fiscalia ja s'ha querellat contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i el seu exnúmero dos Francesc Esteve -avui responsable del gabinet jurídic del Govern- per haver licitat el concurs previ a la compra d'urnes.

El procés de compra de les urnes pot tenir la firma de tots els consellers gràcies a una esmena introduïda en la llei dels pressupostos d'aquest any que permet a tot l'Executiu català constituir-se en òrgan de contractació en casos de projectes transversals o causes d'excepcionalitat.

Ara es faria efectiva aquesta situació d'excepcionalitat. La situació no és menor ja que Borràs i Esteve ja s'enfronten als delictes penals de prevaricació, desobediència i malversació. Aquest últim delicte és el que pot comportar penes de presó. Amb la compra de les urnes per part de tot el Govern català es llançaria, a més, un missatge de cohesió i de fermesa.

EL RECURS

Mentrestant, aquest dilluns la consellera Borràs ha presentat un recurs contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d'admetre a tràmit la querella de la fiscalia contra ella per la licitació d'urnes suposadament per al referèndum. En el seu escrit, redactat per l'advocat Jordi Pina, la responsable de Governació assenyala que l'acció de la fiscalia va contra un fet que encara no s'ha produït, com és la compra o l'adjudicació per obtenir el material, A l'entendre del lletrat, aquest "ús preventiu" del Dret Penal, "dirigit a impedir allò que suposadament algú farà en un futur", té finalitats "clarament intimidatòries".

El recurs sosté que el fiscal no només ha presentat la querella per uns fets que, "si fossin delictius", s'integrarien, com a molt, en "la fase preparatòria més incipient" de possibles infraccions penals "futures", sinó que algunes de les diligències que demana l'acusació pública "pretén la prova de fets que encara no s'han produït", com documentació de contractes o encàrrecs "que no s'han firmat" o el "compromís o realització efectiva de despeses" que mai s'han realitzat. "És a dir, no es pretén aclarir i castigar actes ja comesos, sinó conductes que, pretesament, encara haurien de realitzar-se", assenyala el text. Recorda que si se segueix endavant amb el procés contra Borràs s'estaria vulnerant la justícia del Tribunal Europeu de Drets Humàs.

L'advocat de Borràs assegura que aquest "ús preventiu" de la justícia penal, "dirigit a impedir allò que suposadament algú farà en el futur", amb "finalitats clarament intimidatòries", és incompatible amb les premisses bàsiques del dret penal que "va néixer amb la il·lustració i que ha arribat fins als nostres dies", almenys "en les societats sensibles amb les llibertats ciutadanes".

Notícies relacionades

Borràs acusa de "manipulació barroera de la justícia" el Govern central

La fiscalia prepara una querella per la licitació d'urnes per la Generalitat

Al seu entendre, l'ús d'una querella criminal per perseguir fets de "producció futura" resulta contrari al principi de "responsabilitat penal pel fet", que "impedeix castigar les persones per les seves idees, els seus pensaments, les suposades intencions i, també, aquelles actuacions hipotètiques" que presumiblement poden realitzar més endavant. A més, deixa constància que "el procés penal ha d'investigar i eventualment castigar fets passats i no és legítim atribuir-li finalitats policials de prevenció del delicte".

¿UNA FUTURA CONSULTA PACTADA?

L'escrit agrega que, com és conegut, "ens trobem en un àmbit molt condicionat per decisions i negociacions polítiques i no es pot descartar en absolut que la futura consulta, ara suposadament il·legal, s'arribi a celebrar algun dia dins del marc constitucional espanyol, com sempre ha sigut la voluntat dels membres del Govern de la Generalitat". I incideix que alguns partits polítics amb representació parlamentària i "que poden acabar governant" defensen autoritzar la consulta i "pot ser que alguns partits ara contraris canviïn d'opinió en un futur".