El PSOE i Podem testen la seva sintonia amb pactes al Congrés

Si hi ha imatges que resumeixen escenaris complexos, aquesta n’és una d’especialment útil per il·lustrar les arenes movedisses en les quals Pedro Sánchez i Pablo Iglesias assagen la pau de l’esquerra, animats –perquè és això el que demanen els seus electors– però cauts –per la desconfiança que es tenen des que es van conèixer–.

A la primera reunió entre tots dos en aquesta legislatura, ahir al Congrés, el líder de Podem hi va assistir amb un regal especial per al cap dels socialistes: l’últim exemplar de 'New Left Review', la mateixa publicació en què va escriure, el 2015, que no confiava que el PSOE fos capaç de canviar i que, per tant, fixava com a objectiu vital del seu partit sobrepassar l’adversari per doblegar-lo. Sánchez ha tornat convertit gairebé en llegenda i el podemista diu ara que cap dels dos partits governarà en solitari.

Sánchez i Iglesias es van esforçar a demostrar que una entesa entre tots dos és possible. Potser conscients d’això, Mariano Rajoy i Albert Rivera van contraprogramar la cita amb un «dinar de feina» a la Moncloa, en què el president del Govern i el líder de Ciutadans van exhibir sintonia. Segons les dues parts, la reunió va servir per obrir la negociació del sostre de despesa per als Pressupostos del 2018, informa Rosa María Sánchez.

MARGE D’ENTESA

¿En què poden entendre’s el PSOE i Podem? El socialista va rebutjar a curt termini una moció de censura contra Rajoy. Va considerar que és arriscada, es va negar a pactar amb els independentistes i va dir que un altre intent fallit enfortiria el PP: «La meva prioritat és que Rajoy no sigui president, però qualsevol moció ha de ser meditada, treballada i no improvisada».

A Iglesias no li agrada la resposta, però ha decidit esperar per constatar si hi ha un 'nou PSOE' o només paraules que s’emporta el vent. En la seva compareixença va ser escrupolós. Va evitar pronunciar-se sobre qui lidera l’oposició, va minimitzar desacords i va retirar la seva petició d’una nova moció de censura abans de Nadal. «No volem col·locar cap 'deadline' que pugui fer descarrilar el full de ruta per treure el PP», va temperar.

Un cop descartada una altra moció, l’acostament es mesurarà en acords al Congrés sobre polítiques concretes. Es posen en marxa cinc grups de treball que estaran operatius al mes de juliol per avançar en pactes que frenin les retallades socials i afavoreixin la regeneració democràtica.

La primera prova de foc serà el sostre de despesa, el marc a partir del qual es dissenyen els Pressupostos. Iglesias li va demanar a Sánchez «una posició comuna», és a dir, pactar una xifra i un terra mínim d’ingressos. El socialista adverteix que el seu partit és molt crític amb els comptes que plantejarà el Govern, però fins ara ha evitat comprometre quina serà la seva posició, conscient del simbolisme que guanya per l’esquerra al no recolzar el PP, però també de la complexa situació en què poden quedar les comunitats autònomes (es fixa el límit d’endeutament). L’any passat, el PSOE tutelat per la gestora, va recolzar el projecte de Rajoy.

Notícies relacionades

Iglesias: "Sánchez ha de complir la seva paraula. Si defraudés, seria definitiu"

Iglesias aconsegueix acostar-se al PSOE en la seva moció fallida contra Rajoy

Iglesias considera que hi ha possibilitats d’acord en altres assumptes claus: desbloquejar el tràmit parlamentari per apujar el salari mínim, mesures de rescat per a joves, garantir les pensions i derogar la reforma laboral del PP.

ESCULL A CATALUNYA

En el camí cap a l’entesa, Sánchez i Iglesias reconeixen dos esculls. El primer, la qüestió territorial. Podem vol un referèndum pactat. Sánchez defensa la plurinacionalitat, però no la consulta, i apel·la a una reforma de la Constitució. Tot i així, Iglesias valora l’evolució: «Un PSOE que parla de plurinacionalitat ens sembla positiu, perquè els plantejaments són diferents dels de fa un any». El segon, els independentistes. Iglesias proposa a Sánchez que s’hi sumi per aconseguir una majoria alternativa al PP. El PSOE s’hi nega, «no per prejudicis», sinó per constatar que busquen separar-se d’Espanya. H