La guerra larvada a la Generalitat tensa els preparatius del referèndum unilateral

Si s'aboca oli en un got aigua i, amb una cullera, es remena veloçment la mescla, tot d'una semblarà que el volum líquid contingut és únic. Però si es deixa reposar, al cap de poc, la densitat dictarà la seva llei i deixarà la capa oliosa i l'aquosa ben diferenciades. Que aquest exemple, digne de 'Barri Sèsam', serveixi per explicar gràficament l'aliança entre el PDECat i ERC en el Govern. El got és el mateix Consell Executiu, i el cullerot, és clar, el procés, ara en fase de referèndum unilateral.

Dit d'una altra manera, en una situació mai abans vista ni viscuda, com les albors d'una eventual consulta d'autodeterminació, els dos partits que formen l'Executiu català estan com gat i gos, com sempre. De manera solapada, sí, sobretot ara que l'electorat secessionista no perdonaria una implosió interna que facilités el treball de l'Estat per soscavar el ganxo de l'independentisme en la societat.

Les hostilitats entre postconvergents i republicans compten amb elements nous i altres de caire més clàssic. Verbigràcia, ERC acusa el PDECat, o més concretament alguns dels seus membres en el Govern, de no estar remant amb tot l'afany exigible a favor del referèndum. A més, algunes veus assenyalen que ja no és que facin resistència passiva, sinó que posen pals a les rodes.

Els republicans tornen així al que ja anticipaven en la campanya de les eleccions del Parlament del 2012, quan Oriol Junqueras ‘venia’ el seu partit com l'únic capaç de controlar que els convergents no abandonessin el procés “en el primer revolt”. “Sabíem que això passaria”, assenyala una font d'ERC molesta amb el PDECat. En cinc anys no hi ha hagut novetat, doncs.

LA RESPOSTA NEOCONVERGENT

Sempre sota promesa d'anonimat, els postconvergents titllen de “mesquins” els republicans per propagar asseveracions d'aquesta mena. I recorden que encara és hora que hi hagi un membre d'ERC condemnat pels seus actes sobiranistes, en referència als tres convergents (Mas, Irene Rigau i Francesc Homs) i Joana Ortega inhabilitats pel seu paper en el 9-N.

Tot seguit, primera novetat del relat respecte a dècades anteriors: els neoconvergents atribueixen als republicans un gran tacticisme electoral, sabedors que els vents demoscòpics els són propicis. Abans, sense anar més lluny el 2012, els càlculs eren vedat privat dels convergents.

Però s'ha de consignar ara per ara que no és el mateix el PDECat que el president de la Generalitat. La cúpula del partit se centra en el fet que la formació vagi agafant múscul i no perdi les posicions temperades en el convuls mapa ideològic. I deixa per a Carles Puigdemont i el grup parlamentari de Junts pel Sí tota la tasca de fer encaixar les peces del procés. Com a mostra, cal destacar que en més d'una de les cimeres sobre el procés al Palau no hi ha anat la cúpula del PDECat, sinó només el seu home fort al Parlament, Jordi Turull.

EL PDECAT, UN "SENSEDEU"

Segurament per aquesta situació interna del PDECat, Esquerra conclou que no són tots els neoconvergents els que posen pals a les rodes, sinó alguns sectors o individus. "Aquest partit ara mateix és un sensedeu", afirma textualment una font. És a dir, el mateix sainet que els convergents usaven abans sobre els republicans quan aquests tenien embolics interns, és a dir, cada dos per tres. El caos ha canviat de bàndol.

ERC, per exemple, reconeix el compromís del president Puigdemont, així com el d'alguns consellers postconvergents. També de la cúpula actual del PDECat, que comanda Marta Pascal. Els dubtes planen, però, sobre alguns titulars de departament i alts càrrecs.

LA CUP I EL GOVERN

Fora del Govern, però encara dins del sector independentista del Parlament, la CUP coincideix amb el diagnòstic republicà. “Al PDECat hi ha qui mira per ell i el seu futur personal, qui pensa en el futur del partit i com sortir-se'n sense acabar amb la roba esquinçada, i altres que pensen en la independència”, resumeix un dirigent anticapitalista. Dijous, el cupaire Quim Arrufat, sense donar noms, va advocar per canviar peces al Consell Executiu, si és que realment hi ha membres que no remen en direcció al referèndum.

Notícies relacionades

El sostre de vidre de l'independentisme

Les 10 incògnites del referèndum unilateral que hauria d'aclarir el Govern

¿Potser ERC i la CUP fan una pinça sobre els demòcrates? No. El mateix Arrufat, per exemple, es va posicionar al costat dels postconvergents a l'hora de valorar què es pot explicar dimarts que ve de la llei de transitorietat. Mentre alguns republicans són partidaris de la màxima transparència, els del PDECat, per allò de no donar carnassa a la justícia espanyola abans de temps, prefereixen ser més contemporitzadors.

Arrufat va afegir una altra raó: evitar la pressió mediàtica madrilenya que se'n derivaria. “Agafarien cada dia un article de la llei i muntarien un escàndol diari”, va advertir, conscient que aquests mitjans de comunicació, sobretot audiovisuals, compten òbviament amb una bona legió d'adeptes a Catalunya.