Ada Colau: "Pel referèndum de l'1-O no posaré en perill els funcionaris"

En un parèntesi del seu permís maternal, Ada Colau traça els eixos del segon tram del seu mandat com a alcaldessa de Barcelona i aborda, no cal dir-ho, el paper que jugaran l'ajuntament, Catalunya en Comú i ella mateixa davant el referèndum unilateral anunciat per a l'1-O.

-Divendres Barcelona en Comú i els PSC van topar en el ple

-En cap cas. El nostre acord es basa en Barcelona i explicita que en la qüestió nacional i en la del referèndum tenim posicions polítiques diferents.

-¿Creu que l'1-O servirà per resoldre el conflicte català?

-Encara estem a l'expectativa de conèixer els detalls, de saber si serà un referèndum o una altra cosa. El Govern català, que és qui convoca, ha de donar explicacions i detalls, com sembla que farà aquest dimarts. Això sí, sembla difícil que en tan poc temps es donin totes les garanties per celebrar un bon referèndum: convocar-lo amb suficient antelació perquè hi hagi una bona campanya, que hi pugui participar tothom, que hi hagi debats serens en igualtat de condicions, amb seguretat, amb un cens… De fet, l'última notícia que tenim és que ha quedat desert el concurs per a la compra d'urnes, cosa que no dona gaire confiança.

-¿A aquestes altures veu possible evitar un xoc institucional entre la Generalitat i l'Estat?

-El xoc institucional sempre es pot evitar; és la responsabilitat de qui governa. Es governa per a tots, no tan sols per als que t'han votat, i això t'obliga a no fer sempre el que voldries, a buscar acords i el màxim de consens. El gran responsable del bloqueig és l'immobilisme del PP, que criminalitza l'opció democràtica del referèndum, però el deure de tots els que governen és evitar un xoc institucional.

-Un centenar de personalitats

-Jo demanaria prudència, perquè no hi ha cap convocatòria firmada ni hi ha res per escrit. És cert que el Govern català ens demana un acte de fe, però demanaria que ningú anticipés si serà catastròfic o no fins a conèixer-ne els detalls. Aquest pronunciament és precipitat.

-¿La data de l'1-O, en forma d'ultimàtum, complica la sortida?

-El gran consens de país que ens ha de mobilitzar és el referèndum, evidentment efectiu, amb garanties i al qual tothom se senti cridat. Amb un Govern del PP, immobilista i autoritari, no és gens fàcil. No enganyem la població: l'objectiu no és senzill. És irrenunciable, perquè la crisi del model autonòmic és irreversible, però no es pot precipitar quan no depèn només de tu. S'ha d'assumir la complexitat i que hi ha objectius difícils que necessiten més temps del que voldries. Entenc la impaciència d'alguns, perquè el bloqueig del PP és exasperant, però tirar milles amb el referèndum no és eficaç. Junts pel Sí tenen pressa perquè no han complert el seu compromís electoral de proclamar la independència en 18 mesos. Els demanaria responsabilitat, que no es posin en perill els objectius de país ni els grans consensos. El 2 d'octubre haurem de seguir treballant per aquest referèndum.

-Els resultats de les últimes generals han dibuixat unes majories parlamentàries gens propícies a un referèndum d'independència. ¿El sobiranisme hauria d'esperar que aquestes canviessin?

-Mai. Quan tens objectius tan ambiciosos com fer aquest referèndum tothom ha de treballar per fer-lo possible, també en l'àmbit de l'Estat. Dir que Espanya és irreformable, que no hi ha res a fer ni ningú amb qui parlar, és una postura reaccionària. I els fets ens donen la raó: encara hi ha majories reticents al dret a decidir, però en dos anys les coses han canviat molt: hi ha al Congrés 70 diputats partidaris d'un referèndum efectiu a Catalunya; l'alcaldessa de Madrid defensa el dret a decidir; i les bases del PSOE han escollit un líder que parla de plurinacionalitat i advoca per una solució dialogada amb Catalunya. Queda molt camí per recórrer, però el debat obert a Espanya sobre el procés constituent és el millor aliat de Catalunya.

-¿Quin efecte exerceixen sobre Catalunya en Comú les crítiques que reben de l'independentisme per la seva suposada ambigüitat en el procés?

-Em fa gràcia. Insisteixen que ens definim perquè no els agrada la nostra resposta, però estem més definits que ningú. Sempre hem dit el mateix: que recolzem el dret a decidir i estem orgullosos de la nostra pluralitat. Tenim independentistes, no independentistes, federalistes, confederalistes, gent que no considera prioritari aquest assumpte… I tots estem d'acord a fer un referèndum. Sempre hem estat perfectament definits, mentre altres passaven d'una pantalla a l'altra: primer el referèndum estava superat; després, les plebiscitàries; com el resultat no els va satisfer van tornar al referèndum; ara no sabem quin referèndum defensen…

-Puigdemont assegura que el que farà vinculant el referèndum serà el resultat. ¿Hi coincideix?

-Està perfectament definit quines han de ser les garanties i com obtenir el reconeixement internacional. El més important és que la majoria de la ciutadania catalana i totes les opcions se sentin igualment cridades a participar-hi. No ens fem trampes: si es tracta de mobilitzar tan sols una opció, això ja ho vam veure el 9-N. Seria una mobilització legítima, i nosaltres no seríem mai un obstacle per fer-ne tantes com vulguin, però seria la mobilització d'una opció.

-¿L'ajuntament col·laborarà amb l'1-O mitjançant els seus funcionaris o cedint locals municipals?

-Abans de respondre la Generalitat ha d'aclarir si tindrà cens, urnes i equipaments. Entenc que quan ho posi negre sobre blanc comunicarà als ajuntaments què espera de nosaltres. Però com a alcaldessa no posaré en perill la institució ni cap funcionari que pugui trobar-se en una situació de risc o de compromís. Puc dir fermament que això no es produirà; una cosa són les opcions polítiques i una altra la meva responsabilitat com a alcaldessa. L'ajuntament estarà encantat de facilitar la participació, en un referèndum o en altres mobilitzacions, però si hi ha inseguretat o incertesa no demanaré mai a cap funcionari públic que es posi en una situació compromesa.

-¿Considera, com afirmen alguns portaveus independentistes, que qui no recolzi l'1-O no pot ser considerat un demòcrata?

-Hem de cuidar la pluralitat de Catalunya, que és un actiu, Ni independentistes, ni sobiranistes, ni federalistes hem d'arrogar-nos la condició de demòcrates. Una altra cosa és afirmar que el PP no respecta les bases de la democràcia al negar qualsevol negociació.

-¿La ciutadana Colau votarà l'1-O, si al final hi ha urnes?

-Ningú pot dubtar de les meves conviccions i de la meva trajectòria: sempre he estat a favor de la participació i de votar, com vaig fer el 9-N. La meva predisposició a participar-hi és notòria. Ara, sense conèixer els detalls el nostre espai polític no es pot valorar de què estem parlant l'1 d'octubre.

-¿I votaria si al final la convocatòria fos un altre 9-N?

-Un 9-N exactament no es produirà. Han passat moltes coses i serà diferent.

-Vostè va votar 'sí-sí' el 9-N…

-No soc ni nacionalista ni independentista. El meu 'sí-sí' anava contra l'immobilisme del PP i exigia una altra relació política amb l'Estat. Com el meu hi va haver molts altres 'sí-sí'. L'independentisme no ha d'oblidar que gran part del vot del 9-N, inclòs el 'sí-sí', no era nacionalista ni independentista.

Notícies relacionades

Ada Colau: "S'ha d'evitar parlar de 'turismofòbia'"

Les 10 incògnites del referèndum unilateral que hauria d'aclarir el Govern

-¿A partir del 2 d'octubre serien desitjables pactes de govern més transversals, integrats per forces que siguin independentistes i altres que no ho siguin?

-Catalunya no pot seguir esperant a canviar la relació amb l'Estat per abordar altres qüestions urgents. La corrupció no afecta tan sols el PP, també Convergència, avui PDECat. La fiscalitat, el turisme, la vivenda i la lluita contra la contaminació són temes secundaris per a l'actual Govern, però afecten tots els catalans. Per això fan falta un nou Govern català, que si em pregunta a mi li diré que hauria de ser d'esquerres però que estigui obert a arribar a pactes transversals sobre temes concrets que beneficiïn tots els catalans.