Claus i dubtes de la llei del referèndum proposada per JxSí i la CUP

L'esborrany de la llei de referèndum d'autodeterminació elaborat per JxSí i la CUP, que consta d'un preàmbul i 34 articles, aclareix una sèrie de punts sobre com es vol portar a terme el referèndum: qui pot votar, quin organisme exercirà el control, com s'organitzarà la votació... No obstant, el text deixa sense aclarir algunes incògnites. 

DRET AL VOT

L'article 6 de l'esborrany de la llei  estableix que "són cridades a votar en el referèndum les persones que tenen dret de vot en les eleccions al Parlament". També hi poden participar els catalans residents a l'estranger que s'hagin empadronat l'última vegada a Catalunya i que prèviament hagin demanat votar (de moment s'hi han registrat 5.000 persones de les més de 220.000 possibles). Al contrari del 9-N, els catalans de 16 a 18 anys no hi poden participar.

NEUTRALITAT DEL GOVERN CATALÀ

"Les administracions públiques catalanes s'han de mantenir neutrals en la campanya electoral i abstenir-se d'utilitzar els seus recursos pressupostaris per afavorir qualsevol de les opcions en la campanya del referèndum", diu l'article 10. L'11 estableix que els partits amb representació al Parlament "tenen dret a l'ús del 70% dels espais públics destinats a la campanya", que es reparteix en proporció al nombre d'escons.

MITJANS DE COMUNICACIÓ

Segons l'article 12, els mitjans de comunicació públics hauran de garantir el pluralisme i la "neutralitat". Pel que fa als privats, l'esborrany estableix que han de respectar el pluralisme polític i la proporcionalitat i neutralitat en els debats i entrevistes electorals. "Aquests mitjans poden recolzar una opció sempre que respectin els principis al·ludits i que es tracti l'opció oposada de manera equitativa i raonable", afegeix.

LA SINDICATURA ELECTORAL DE CATALUNYA

Un dels apartats més extensos de l'articulat de la llei és el dedicat a la Sindicatura Electoral de Catalunya, òrgan de nova creació que en aquest referèndum assumiria les funcions de Junta Electoral. Estarà integrat per cinc vocals, juristes o politòlegs de "prestigi", que seran nomenats pel Parlament. Entre les seves atribucions hi haurà la d'encarregar-se de la designació dels membres de les sindicatures electorals provincials (tres integrants en cadascuna).

MEMBRES DE LES MESES ELECTORALS

Com en qualsevol altra contesa electoral, els membres de les meses s'elegiran per sorteig, en aquest cas entre tots els membres del cens menors de 70 anys. En cas que no es pugui o no es vulgui exercir de president o vocal de mesa s'haurà d'acreditar i documentar el motiu de la baixa corresponent a la Sindicatura Electoral perquè ho valori. En el text de la llei no s'estableix cap sanció, que es podria concretar en un reglament que desenvolupi la llei.

EL CENS ELECTORAL

L'administració electoral del Govern és l'encarregada de facilitar el cens electoral, la inscripció del qual "no requereix autorització prèvia per part del ciutadà". Aquest cens "està compost per electors residents a Catalunya i per residents a l'exterior que compleixin els requisits legals", afegeix. La seva validació correspon a la Sindicatura Electoral, afegeix, però el cert és que el Govern català segueix sense aclarir com obtindrà aquest cens i qui el compondrà.

ELS FUNCIONARIS

La llei no entra en si els funcionaris tindran alguna funció o no en el referèndum, però el president Carles Puigdemont va anunciar fa dies que s'obrirà una borsa d'agents electorals i JxSí va reiterar ahir que aquests fedataris de l'1-O ho faran com a "voluntaris" i que "estaran emparats per aquesta llei". Més enllà d'aquesta promesa de garantia, continua sense saber-se què faria el Govern català si l'Executiu central actués contra un funcionari que hi col·labori.

ELS PUNTS DE VOTACIÓ

"Com sempre". Aquestes dues paraules han sigut les utilitzades per Jordi Turull (president del grup parlamentari de JxSí) per garantir que es votarà als mateixos col·legis que en qualsevol altre procés electoral. També ha assegurat que els ajuntaments cediran locals de la seva titularitat i, si no és així, els posarà la Generalitat, cosa que implicaria canvis en alguns punts de votació que no es concretaran fins més endavant. Els ciutadans, així mateix, rebran informació censal.

LES URNES

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Queden tres mesos per al referèndum i encara segueix sense saber-se d'on sortiran les urnes. Que el concurs per comprar-les quedés desert va generar malestar a la CUP. De totes maneres, el Govern segueix assegurant que hi haurà urnes. "Hi haurà col·legis, urnes, paperetes, com sempre", va asseverar Oriol Junqueras en l'acte del TNC, però no es va aclarir de quina manera s'aconseguiran i si seran de metacrilat o de cartró, com el 9-N.

RECONEIXEMENT INTERNACIONAL

La llei s'empara en resolucions de les Nacions Unides i en dictàmens del Tribunal Internacional de l'Haia per defensar la legitimitat del referèndum. Malgrat això no hi ha hagut cap organisme internacional fins ara que hagi donat suport a l'1-O. Per tal d'acreditar que el procés s'ajusta als estàndards internacionals, el Govern i l'administració electoral "fomentaran la presència d'observadors electorals internacionals".