El Parlament declararà la independència de Catalunya en 48 hores si guanya el 'sí' l'1-O

Doble posada de llarg civil del referèndum de l'1-0. Junts pel Sí ha organitzat una doble sessió, a l'auditori del Parlament, amb la CUP, al matí, i al Teatre Nacional de Catalunya, amb el Govern, a la tarda, per donar detalls de la llei que empara la consulta i de les garanties democràtiques que l'adornen. Per dir-ho d'alguna manera, perquè de dubtes resolts, pocs. Per exemple, se segueix sense saber d'on traurà el Govern aquest cens miraculós. De l'esbós d'iniciativa legislativa (no s'ha entrat al registre per evitar la reacció de l'Estat) destaca que el referèndum no només serà vinculant sinó que també tindrà conseqüències immediates.

El Dia de la Independència catalana, si arriba,serà el mateix 1 d'octubre, o el 2 o, com a màxim el 3. La llei preveu que, si guanya el ‘no’ en la consulta, es convoquin, de manera immediata, noves eleccions autonòmiques. I si venç el ‘sí’, segons ha explicat la diputada anticapitalista Gabriela Serra (la CUP és coautora del text), la proclamació de la independència catalana en un termini màxim de 48 hores des de l'escrutini.

A la tarda, al TNC, paraules del president Puigdemont i del vice Junqueras. Puigdemont ha advertit que "les amenaces a polítics, funcionaris i empreses no paralitzaran les persones. La gent farà possible la victòria". I entre aquesta gent, els votants del 'no', del qual Puigdemont s'ha atribuït la seva representació davant un Mariano Rajoy que no els permet exercir el dret de vot. Segons el president, l'1-O no hi haurà "un xoc de trens", sinó que "el tren de l'statu quo es quedarà en via morta", fins i tot si venç el 'no', perquè res serà igual, guanyi l'opció que guanyi. 

L'endemà de la crisi oberta per Jordi Baiget, ja exconseller, Puigdemont ha dit que entenia "els temors", però al seu torn ha afirmat que aquestes pors no poden fer "desertar de la democràcia" perquè el "preu a pagar és més alt i el patiran les pròximes generacions".

Davant d'això, entre un acte i l'altre, la ministra de Defensa, Dolores de Cospedal, ha recordat a navegants que "per terra, mar i aire, les Forces Armades i la Guàrdia Civil són on s'hagi de protegir els valors de la democràcia i de la Constitució, però també la integritat i sobirania" d'Espanya".

PARAULA DE LLEI

El text de la iniciativa inclou un preàmbul que executa el que les setmanes precedents s'assenyalava com "un acte de sobirania" que permet desconnectar-se de l'ordenament jurídic espanyol. És a dir, com Catalunya “és un subjecte polític sobirà”, cosa ja dita i votada (i recorreguda pel TC) diverses vegades al Parlament, es presenta aquest text per emparar el referèndum. El que emana del text és que aquesta llei en substitueix qualsevol altra d'espanyola amb què entri en contradicció pel que fa a la possibilitat de preparar i fer un referèndum.

Segons Marta Rovira (ERC), la llei s'acull als drets fonamentals presents en tots els tractats internacionals. Aquesta menció no és intranscendent. És obvi que el TC no farà cas a aquesta relació entre drets fonamentals i exercici de l'autodeterminació, però és que els caps de l'independentisme es preparen per a la batalla legal que es pot obrir, d'aquí uns mesos, a l'arena de la justícia internacional. 

Es tracta, per exemple, de l'article 1.2 de la Carta de les Nacions Unides i l'article 1 Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de la mateixa ONU.

“Aquests tractats formen part de l'àmbit jurídic espanyol, ja que Espanya els ha firmat”, ha assegurat Rovira, a l'auditori del Parlament davant dels diputats de la seva coalició, els de la CUP, els de Podem (però no els de CSQEP) i el no adscrit, i solitari, Germà Gordó. 

LA SINDICATURA ELECTORAL

La llei del referèndum també preveu la creació de la Sindicatura Electoral (SEC), una central, de cinc membres, i quatre de provincials, de tres membres, tots ells elegits per majoria absoluta pel Parlament. Aquest ens, “extern i independent del Govern”, és la còpia de la Junta Electoral central espanyola que vetlla per la neutralitat i el pluralisme de les conteses electorals. Serà la SEC la que gestionarà el cens que li facilitarà l'Executiu català, una llista que no requerirà, a diferència del 9-N, autorització o inscripció prèvia dels ciutadans.

La SEC també farà el sorteig dels membres de les meses. Tots els ciutadans poden ser cridats a presidir o exercir una vocalia en unes de les 8.500 meses. La llei assenyala que “els ajuntaments posaran en mans de la Sindicatura els locals necessaris” per portar a terme el referèndum. I si no fos així, “el Govern podrà habilitar els locals” necessaris per donar compliment a les necessitats de les seccions electorals.

OBSERVADORS INTERNACIONALS

Notícies relacionades

¿Què diuen a Pèrsia del procés?

Referèndum d'independència de Catalunya: el Govern en revela els detalls | Directe

La SEC també acreditarà un equip d'observadors internacionals que farà el seguiment de tot el procés, assistirà a tots els actes i preparatius que se celebrin.

L'esbós de proposta legislatiu no inclou, com ja era sabut, cap mínim de participació, per allò que fixar un mínim per donar validesa al referèndum seria una invitació als partidaris del 'no' a boicotejar amb la seva abstenció la consulta. En aquest punt, l'independentisme català sí que abraça les recomanacions de l'anomenada Comissió de Venècia.