El mètode Puigdemont

Quan Carles Puigdemont va acceptar el càrrec de president de la Generalitat va posar dues condicions al seu partit. Una era que no li demanessin que fos el candidat perquè no pensava acceptar i l'altra va ser que no li canviessin el guió del full de ruta a mitja legislatura. I el PDECat ha intentat fer les dues coses.

Fa uns mesos, tant en privat com en públic, la vella guàrdia convergent i la nova cúpula van intentar que Puigdemont s'ho repensés i accedís a ser el cap de llista. En privat i en públic, visiblement molest, ell ho va rebutjar. També fa uns mesos van començar a sorgir veus al partit, el primer va ser Francesc Homs, que van defensar que, davant les dificultats evidents per celebrar un referèndum en condicions, una sortida alternativa era repetir un 9-N. O sigui, un succedani de consulta. Puigdemont també es va oposar de ple a aquesta possibilitat. El president ha insistit sempre que hi haurà urnes i que el resultat serà vinculant. Als que dubtaven --dins i fora del partit-- de les seves intencions, vol demostrar-los que no anava de farol. 

¿SENSE POR O TEMERARI?

A diferència de molts dirigents del PDECat i també del seu soci al Govern, el republicà Oriol Junqueras, Puigdemont assegura que, passi el que passi l'1-O, ell no busca forjar-se un futur polític. Almenys és el que diu. Això explica que actuï com ho fa, sense por, com descriu un dels seus col·laboradors. Sense por o de manera temerària, segons interpreten alguns alts càrrecs i més d'un exdirigent de CDC.

El 'cas Baiget' ha fet aflorar la tensió entre el president i el club del 9-N, com va evidenciar Homs amb els seus contundents tuits en contra de la destitució del fins ahir titular d'Empresa. De manera més matisada també va expressar el seu neguit la que va ser vicepresidenta d'Artur Mas, Joana Ortega.

Però el màxim exponent de les divergències entre una part de la cúpula postconvergent i Puigdemont van ser les declaracions de la coordinadora, Marta Pascal, donant per fet la continuïtat de Baiget quan al Palau de la Generalitat es donava per feta la destitució. Encara que pugui semblar com a mínim estrany, la interlocutora habitual de Puigdemont en el partit no és Pascal. Amb qui Puigdemont parla sovint és amb l'altre coordinador, David Bonvehí, i amb dos dirigents que, com el president, han crescut en la política municipal: Lluís Guinó i Albert Batet.            

Hi ha qui ha vinculat la defensa aferrissada que Pascal va fer de Baiget al fet que el cap de gabinet del ja exconseller és el marit de la coordinadora del PDECat. Vincles familiars a banda, tant al Govern com al partit, es busca calmar els ànims. Els primers interessats són Puigdemont i Pascal, que aquest dimarts al matí han conversat per telèfon per rebaixar la tensió. Com a exemple, tant l'Executiu com el partit subratllen que el substitut de Santi Vila al capdavant de Cultura, Lluís Puig, és un home de la màxima confiança de Pascal.

Notícies relacionades

Homs explota a Twitter contra la destitució de Jordi Baiget

Puigdemont destitueix Baiget per dubtar de la celebració del referèndum

El missatge que es vol transmetre és que no hi ha una revolta masista contra Puigdemont i s'afegeix  que Mas estava al corrent de les intenció del president de destituir Baiget per les seves declaracions.

EL MISSATGE DE VILA

Per la seva banda, el polític de moda i nou conseller d'Empresa i Coneixement, Santi Vila, després d'assumir que el relleu de Baiget pot haver deixat «mala boca», ha promès la màxima fidelitat al president. Puigdemont, en el mateix acte de presa de possessió de Vila, ha acomiadat Baiget reconeixent que la decisió de destituir-lo no havia sigut fàcil, li ha volgut agrair de manera «molt especial» la seva tasca al capdavant del departament d'Empresa i li ha reconegut la seva «honestedat».