¿Què diuen a Pèrsia del procés?

La fama de 'Jo, Claudi' va eclipsar la brillantor d'algunes obres menors de l'escriptor britànic Robert Graves, com 'La versió persa', un poema realment enginyós, en què l'autor relata la Batalla de Marató no des del punt de vista dels grecs, èpica a dojo, per descomptat, sinó des de la dels perses. És una joia de la provocació. La contesa queda reduïda a una nímia escaramussa als confins del gran imperi de Darios, i aquesta és, de fet, la incògnita de la 'mise-en-scène' que Junts pel Sí, vaja, el gruix de les forces independentistes, ha celebrat en el pretesament hel·lènic Teatre Nacional després de més o menys set anys de marató processista per explicar per fi com se celebrarà l'1 d'octubre vinent el referèndum de la independència. Versió grega, un dia històric. Versió persa, tres quarts del mateix.

És difícil classificar l'acte per poder arribar a una conclusió. Sobre l'escenari, 53 diputats de JxSí i 13 membres del Govern. Al fons, una pantalla que quan no projectava frases cèlebres de Thomas Jefferson servia com una mena de 'power point' d'allò que se suposa que serà l'1-O. L'única nota de color a la caixa escènica era una alfombra blava sobre la qual una trentena d'urnes dibuixaven el contorn de Catalunya.

Total, una austeritat notable, als antípodes de la posada en escena habitual de l'obra teatral culminant de Michael Frayn, 'Noises off', més conegudes en aquestes latituds pel títol alternatiu amb què es va estrenar, 'Pel davant i pel darrera', una filigrana de vodevil en què els espectadors tant veuen el que passa de cara al públic com el que passa entre bastidors, on les baralles entre actors li donen un gir narratiu fantàstic a la trama.

És cert que la desbandada del conseller Jordi Baiget li ha donat a l'estrena de JxSÍ al Nacional un aire d'aquell superèxit (estrenat al cine també com a, glups, 'Qué ruina de función'), però ha quedat curt. Per exemple, ha passat inadvertit el dubte sobre qui era el productor de l'acte, o sigui, qui paga. Es va dir primer que era el Govern, fins que el PSC va preguntar per les factures i, alehop, l'acte va passar a ser una producció de JxSí.

UN TEATRE D'ESTAT

L'acte, en resum, no va aguantar ni un 'round des del punt de vista teatral. Aquest tampoc era el pla des del punt de vista dels organitzadors, malgrat la singular elecció del marc, un teatre, i més aquest, concebut ja al seu dia com una estructura d'Estat en temps del pujolisme. Ricard Bofill, l'autor, va explicar al seu dia que si s'hagués construït a França no se li en hauria anat tant la mà, però que el president li demanava que la identitat nacional quedés subratllada i clara.

El propòsit de l'acte, almenys així es va anunciar en el seu moment, havia de ser una mena d''unboxing' del referèndum. ¿Què és un 'unboxing'? Doncs literalment el desempaquetatge d'un producte. Youtube en va ple. Vagin i vegin. Hi ha qui desprecinta la caixa de l'últim model de l'Iphone i hi ha qui desembala un consolador. Tant és. L'objectiu és mostrar el producte, les peces complementàries i, ja posats a explicar, la manera com s'utilitza. El referèndum, les seves lleis, les seves urnes, com i quan.

Doncs no. Després de la introducció de Lluís Llach, Marta Rovira i Jordi Turull, a Oriol Junqueras i Carles Puigdemont els va sortir simplement un míting. Ni piu del cens electoral. Ni piu d'on seran els col·legis electorals de Lleida, Cornellà o l'Hospitalet, per citar tres casos nebulosos.

Notícies relacionades

El Parlament declararà la independència de Catalunya en 48 hores si guanya el 'sí' l'1-O

Referèndum d'independència de Catalunya: el Govern en revela els detalls | Directe

La premsa grega recollirà la gesta de l'acte del Teatre Nacional. La persa, lo contrari, Diuen que Graves, en el seu poema, pretenia recordar simplement que en tota guerra la primera víctima és sempre la veritat.